Christopher Maltman, el 'gentleman' del lied
El baríton anglès confirma que és un dels grans al Festival Life Victoria
Christopher Maltman i Audrey Saint-Gil
Festival Life Victoria. Recinte Modernista de Sant Pau. 3 de novembre del 2021
No és la primera vegada que el Life Victoria convida Christopher Maltman (va actuar-hi per primer cop el 2018). I caldria tornar-lo a convidar, perquè sempre és un plaer tenir-lo davant, ja sigui cantant òpera o en una Liederabend, com és el cas del recital de dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau. Ras i curt, el baríton anglès és un veritable gentleman, un cavaller del lied. I ho és perquè domina el gènere, l’estil i l’instrument. I, sense arribar a fer interpretacions amb èmfasi operístic, aconsegueix captar l’atenció i mantenir les tensions i distensions vives entre ell i els espectadors. A poques setmanes que canti el rol titular de Rigoletto en el retorn a l’escenari del Liceu –teatre on la temporada passada va cantar unes fugaces representacions de Don Giovanni, una de les seves especialitats–, Maltman ha confirmat una vegada més que com a liederista és un dels grans. Entre altres motius, perquè ho dona absolutament tot.
El programa, que ens va permetre gaudir, en el minirecital introductori, de la veu homogènia i ben timbrada de la soprano Carmen Mateo acompanyada amb solvència per Mar Compte, incloïa –en el cas de Maltman– una primera part amb dos cicles de cançons de Ralph Vaughan Williams, molt poc conegudes i fascinants per la seva escriptura vocal i pianística. El baríton anglès va comptar tothora amb les complicitats instrumentals d’Audrey Saint-Gil, directora d’orquestra i esposa de Maltman, amb resultats espectaculars.
La segona part estava dedicada íntegrament a Robert Schumann, incloent-hi el Liederkreis, que és una cita ineludible de tot aquell qui vulgui graduar-se amb nota en el terreny del lied. El cas, però, és que el cavaller Maltman ve graduat de casa.
Abans del cicle citat, Maltman va oferir poderosíssimes versions de cinc cançons schumannianes, en què va destacar per la seva flexible expressivitat i la seva contundència en l’emissió i la projecció vocals. El baríton manté sempre les formes pròpies del gentleman que porta dins. No es despentina (ho té difícil perquè du el cap afaitat), però no deixa cap matís expressiu a la recambra. I dispara amb tota la contundència que demanen les peces que interpreta. My pleasure!
