Mor el cineasta Theo Angelopoulos, director de 'L'eternitat i un dia'

BarcelonaEl director grec Theo Angelopoulos, guanyador de la Palma d'Or a Canes i el Lleó d'Or del Festival de Venècia, ha mort aquest dimarts després de resultar greument ferit per l'atropellament d'una moto a Pireu, el port d'Atenes. El director, de 76 anys, ha estat traslladat immediatament a un hospital, ha acabat morint unes hores després. Angelopoulos va guanyar la Palma d'Or per la pel·lícula L'eternitat i un dia al festival de Canes del 1998. Al 1995 el director va realitzar La mirada d'Ulisses, que li va valer el Gran Premi de Canes i la definitiva consagració nacional.

El cineasta va començar la seva carrera amb el rodatge de curts amb contingut polític durant la dictadura grega a finals dels 60 i va rodar llargmetratges a principis dels 70. Un de les seves grans pel·lícules, Alexandre el Gran, 1980, una denuncia al totalitarisme, va rebre el Lleó d'Or a Venècia el 1980.

Autor d'una dotzena de pel·lícules, Angelopoulos va guanyar-se els crítics amb seva obra mestra El viatge dels comediants (1975), una cinta de quatre hores on l'autor viatge a través d'episodis dolorosos de la història grega contemporània. Una cinta de plans seqüències llargs, lents i silenciosos, que conviden a la reflexió, tal i com ho fa a la majoria de la seva obra.

L'any 1984 va rodar Viatge a Citera, la història d'un vell exiliat comunista a la Unió Soviètica després de la Guerra Civil (1945-1947) que, un cop acabada, decideix tornar a Grècia. Dos anys més tard, l'any 1986, Angelopoulos fa L'apicultor, amb Marcello Mastroianni com a protagonista. L'any 1988, va guanyar el Lleó de Plata a Venècia per Paisatge en la boira, moment en què Angelopoulus començava a rodar la seva darrera pel·lícula L'altre mar, una cinta que volia parlar del col·lapse del seu país i d'Europa. "Europa era un somni que es va ensorrar molt ràpidament", va dir l'autor al juny.

Nascut 27 abril 1935 a Atenes, Angelopoulos es va preguntar, de manera poètica, sobre els problemes socials i sobre la història de Grècia, amb un punt de vista estètic i de cinema experimental. D