Anar al cinema en català: missió quasi impossible

PalmaSegons el darrer Anuari SGAE d’arts escèniques, musicals i audiovisuals 2024, publicat fa només uns dies, les sales de cinema de les Illes Balears varen experimentar una considerable millora el 2023 respecte d’anys anteriors. No es pot dir que visquin un bon moment perquè el sector de l’exhibició cinematogràfica fa anys que es troba en una situació delicada, però, així i tot, a les Illes, l’any passat hi va haver un augment tant en quantitat de projeccions com en nombre d’espectadors. L’increment de sessions, de fet, va ser el segon més important de tot l’Estat, amb 11.981 projeccions més que el 2022, mentre que el nombre d’entrades venudes al llarg de l’any arribà als 2.148.942, el que significa un important creixement: són 524.978 més que l’anterior.

Mentrestant, però, la presència de pel·lícules en català –sigui l’idioma original, el de doblatge o el dels subtítols– és tan escassa com preocupant: de les més de tres-centes pel·lícules que s’han estrenat al llarg d’aquest 2024 a les 79 pantalles distribuïdes en els 15 cinemes de les Balears, les que s’hi han projectat o bé en versió original catalana o bé doblades o subtitulades al català no arriben a la quinzena, una proporció similar a la d’anys anteriors i molt allunyada de les que arriben doblades, subtitulades o en versió original en castellà, que són tota la resta. Entre els factors que ho expliquen, molts assenyalen l’escassetat de públic que assisteix a les projeccions en català, però hi pot haver públic quan pràcticament no hi ha sessions?

Iniciatives pròpies

Basta pegar una ullada a les cartelleres dels darrers mesos per constatar que la presència del català als grans complexos d’exhibició és nul·la. Parlam de cinemes situats a grans centres comercials com el del Mallorca Fashion Outlet de Marratxí, operat per Cinesa, o el de Fan Mallorca, a Palma, gestionat en aquest cas per Artesiete. On sí que s’han estrenat alguns títols doblats al català al llarg d’enguany és a les sales de la cadena mallorquina Aficine, que disposa de sis cinemes situats a diferents punts de l’Arxipèlag, entre ells, Maó i Eivissa. De fet, a un dels ubicats a Palma, Ocimax, actualment s’hi ofereix una sessió diària en català de Vaiana 2, un dels grans reclams familiars per a les festes de Nadal. En mesos anteriors s’hi han pogut veure també altres títols familiars com Kung Fu Panda 4, Gru 4 i Dragon Ball Z Kai, entre d’altres, en versions doblades al català.

I si bé és cert que el nombre de títols estrangers que disposen d’una versió doblada o subtitulada en català encara és inferior als que la tenen en castellà, també ho és que no totes les pel·lícules que s’han doblat o subtitulat en català enguany arriben a estrenar-se en aquesta versió a les sales de les Illes. Aquest 2024 han estat, aproximadament, una de cada cinc de les existents. Fonts d’Aficine subratllen que la programació en català es realitza sense “cap tipus d’ajuda per part del Govern, dels consells insulars ni dels ajuntaments de les Balears”, com tampoc en reben per a les projeccions educatives que realitzen en diferents períodes de l’any. “El que feim és impulsar iniciatives pròpies que reflecteixen l’amor i el respecte per la nostra identitat i per la nostra gent”, asseguren. Tanmateix, assenyalen que no han observat una “gran resposta de públic” en les projeccions en català que han programat en els darrers anys. De fet, les set pel·lícules doblades al català que s’han projectat a les sales d’Aficine enguany han aconseguit un total de 961 espectadors: menys de 140 per pel·lícula. Comptant que d’algunes se’n van oferir diverses sessions o es van projectar durant més d’una setmana, la mitjana no arriba a 10 persones per sessió, que és menys de la meitat d’espectadors per sessió que tenen les projeccions a les Balears: 26,3, segons l’informe de la SGAE.

“Volem ‘Barbie’ en català”

La pel·lícula més vista de tot 2023 a les Illes va ser Barbie, un dels grans èxits de la taquilla mundial dels darrers anys. De fet, va ser també la més exitosa arreu de gairebé tot l’estat espanyol, amb les excepcions de Múrcia, on la cinta protagonitzada per Margot Robbie va ser superada per Super Mario Bros: La película, i de Ceuta, on la més vista va ser Ocho apellidos marroquíes. A les Balears van ser més de 159.000 persones les que van gaudir de Barbie en pantalla gran, fet que va suposar més de 980.000 euros de recaptació segons el referit anuari de la SGAE. S’ha de dir, emperò, que si una part d’aquesta recaptació i d’aquests espectadors provenen de la versió doblada en català va ser gràcies a una iniciativa particular que va generar rebombori a les xarxes.

“Jo vaig veure que a Catalunya feien molta campanya per aconseguir que la gent anàs a veure Barbie en català, i vaig pensar de fer el mateix aquí. La meva sorpresa va ser que aquí no estava planejat que s’estrenàs la versió doblada al català, i he de reconèixer que em va venir molt de nou perquè sincerament creia que ja havíem normalitzat el cinema en català”. Qui així ho afirma és Joan Moñino, creador de contingut i responsable del perfil @parlars_mallorquins a Instagram, amb més de 13.000 seguidors. “Llavors, el primer que vaig fer va ser xerrar amb Aficine, des d’on em van confirmar que no tenien pensat estrenar-la en català, així que vaig començar una campanya a change.org i vaig animar la gent a deixar comentaris al perfil d’Instagram de l’empresa, demanant que la projectassin. Això darrer crec que és el que més va funcionar, la veritat”. Finalment, la comèdia dirigida per Greta Gerwig es va estrenar a una de les sales de la companyia d’exhibició mallorquina, si bé hi va arribar una setmana després de la versió original amb subtítols en castellà i de la doblada al castellà. “Ens van dir que hi havia hagut problemes tècnics i ho havien hagut de retardar”, relata Moñino. “Igualment, record que hi va haver gent que ja l’havia anat a veure en castellà o en versió original i que hi van tornar per una qüestió de consciència lingüística, i això que no era tampoc el millor horari del món, el de la projecció en català. I només la van fer a Palma quan jo crec que si n’haguessin fet alguna sessió a Manacor també hi hauria funcionat”, valora.

Un acord amb la Generalitat?

Cal recordar que la Llei 5/2013 de l’audiovisual de les Illes Balears es refereix en l’article 6 als drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears en relació amb les activitats i els serveis del sector audiovisual. “Els usuaris tenen dret a disposar d’una programació en obert que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de la comunitat autònoma de les Illes Balears”, s’hi llegeix, i s’hi afegeix que “s’ha de promoure el coneixement i la difusió de les dues llengües oficials de les Illes Balears, en el marc general de la política lingüística i cultural del Govern de la Comunitat Autònoma”. Precisament per això, l’any 2019 s’impulsà el programa CinemaCat, un projecte pilot per oferir projeccions en versió original en català o subtitulades al català. La iniciativa, impulsada pel Govern amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear, CineCiutat i l’ARA Balears, era una primera passa per aconseguir una programació estable de cinema en català a Palma que després fos traslladable a altres localitats de les Illes. Tanmateix, dos anys –i una pandèmia– després, el projecte va quedar suspès per “manca de públic i de seguiment”, segons alguns dels responsables implicats.

En aquests moments sí que es troba en actiu el programa CineCiutat Bon Dia, que ofereix reposicions matinals de pel·lícules sovint doblades, subtitulades o en versió original en català. Es tracta d’una iniciativa que té el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) a través de la línia d’ajuts destinats a actuacions de foment de l’ús de la llengua catalana a les Illes Balears. Llorenç Perelló, director de l’IEB, assegura que l’entitat també s’encarrega de donar difusió a les projeccions en català i d’organitzar sessions per als estudiants de cursos de català, si bé reconeix que l’oferta actual és “molt minsa”. “En aquests moments ens trobam en una fase molt inicial de converses amb la Generalitat per aconseguir un acord de col·laboració que permeti que els títols que disposen d’ajudes del govern català per al doblatge o la subtitulació arribin a les Balears”, afirma Perelló. Si bé descarta l’opció d’impulsar ajudes pròpies per al doblatge i la subtitulació –“tenim el pes que tenim i convé més anar de bracet de la Generalitat en aquest aspecte”–, el director de l’IEB reconeix que encara hi ha molt de marge de millora pel que fa a la situació del català a les sales. “I també a les plataformes, que és on realment consumeixen més contingut els joves, i allà també hi ha encara molt de camí per fer”, sentencia.

El creador de contingut Joan Moñino, que des del seu perfil a Instagram comparteix anècdotes, vocabulari i històries relacionades amb les varietats dialectals del català arreu de l’Arxipèlag, assegura que l’escassa presència del català a les sales de cinema no és, ni de bon tros, una qüestió secundària. “Per mi és superimportant que hi hagi projeccions en català als cinemes, i ho és per diverses raons. En primer lloc, evidentment, per una qüestió de normalització: no hi ha equilibri possible si hi ha quasi zero opcions de veure pel·lícules en la llengua pròpia”, argumenta. “Però és que també té a veure amb el paisatge lingüístic i amb el vincle amb l’idioma. El castellà està guanyant molt terreny en l’ús social, fins al punt que hi ha gent que, tot i tenir el català com a llengua familiar, fa servir el castellà en l’àmbit social i a les xarxes, per exemple. Si donam per fet que el cinema és també en castellà, llavors és encara més complicat. L’entreteniment pot ser una molt bona fórmula perquè aquelles persones que tenen el castellà com a llengua materna puguin normalitzar el català. És una manera de crear un vincle emocional i sentimental amb un idioma a través de les pel·lícules”, enraona, convençut que les iniciatives ciutadanes són “l’única manera d’aconseguir que el cinema incorpori definitivament el català”.