El cinema català suspèn en paritat i diversitat

Barcelona"L'home cis, blanc i heterosexual ocupa l'espai principal davant i darrere de la càmera". "Les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos i totes les pel·lícules per sobre dels 3 milions estan dirigides per homes". "Els personatges d'origen afrodescendent, entre els més infrarepresentats". Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe elaborat pel col·lectiu Dones Visuals, l'Acadèmia del Cinema Català i el Col·lectiu Ficcial a partir de l'anàlisi de la cinquantena de produccions candidates als premis Gaudí 2022. És a dir, el cinema català suspèn en paritat i diversitat, tot i uns indicadors que han millorat si es comparen amb els del 2017. Per això Dones Visuals, "en representació de més de 500 dones professionals de l'audiovisual, reclama mesures correctores urgents" al sector cinematogràfic.

L'estudi recull dades sobre "representativitat en termes de diversitat dins dels equips, i també sobre els personatges principals i secundaris de les pel·lícules candidates als Gaudí". És la primera vegada que es fa una anàlisi d'aquesta magnitud que serveix com a radiografia del sector.

Aquest any, entre les candidatures al Gaudí, les directores representen el 29%, 8 punts més que el 2021, però 3 menys que el 2020. Les guionistes són el 37% i les productores el 31%. "Tot i que la representativitat de directores, guionistes i productores, el que anomenem lideratge femení en audiovisual, ha anat augmentant en el cas dels llargmetratges, aquest increment s’ha estancat al voltant del 30%, un sostre que fa tres anys que no se supera –constata l'informe–. El mateix passa en els càrrecs de difícil accés, on s’inclouen caps d’equip de muntatge, direcció de fotografia, efectes especials, so i música original, on les xifres encara són més baixes". En aquests àmbits professionals les dones tot just arriben al 21%: "La mitjana d’increment anual des del 2017 en les categories de lideratge femení és d’un 2%; per tant, en les condicions més favorables s’aconseguirà la paritat el 2031". La situació és encara més desfavorable per als "col·lectius històricament invisibilitzats, ja sigui per raons d’edat, d’origen ètnic o racial, d’orientació sexual i de diversitat funcional". En la majoria de casos hi ha menys d'un 5% de representativitat en els equips; per exemple, només 1% d'afrodescendents, un 1% d'àrabs, un 1% d'asiàticodescendents i 1% de gitanos. És a dir, números inferiors a la seva representació en el conjunt de la societat. "Són xifres molt alarmants", alerten Dones Visuals.

Pel que fa a les condicions materials, les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos que els directors, i totes les pel·lícules de més de 3 milions d'euros estan dirigides per homes. El pressupost més alt d'una directora és d'1,8 milions; el d'un director, de 6,5 milions. Com assenyala l'informe, "les pel·lícules amb baix pressupost promouen carreres dèbils que no poden estabilitzar-se, depenent sempre d’altres ingressos". Un pressupost baix també és "un biaix en la capacitat de promoció de les pel·lícules, que tenen més dificultats per arribar a les cartelleres".

Dèficit de diversitat

L'anàlisi dels personatges principals i secundaris de les pel·lícules candidates als Gaudí també és molt eloqüent sobre el dèficit de diversitat. L’heterosexualitat és majoritària (el 79%): l’home cis (52%) i la dona cis (41%) s’emporten la majoria de rols. "Els personatges de dones trans (2%), lesbianes (1%), persones d'origen asiàticodescendent (3%), gitanos (1%) i els d’origen afrodescendent (5%) estan entre els més infrarepresentats". Per edat, les persones de més de 60 anys apareixen en un 10% dels personatges, tot i que representen el 25% de la població catalana. Els personatges amb diversitat funcional, ja sigui per diversitat física, intel·lectual, mental o sensorial, sumen un ínfim 6% de representació.