El cinema europeu corona el talent satíric de Ruben Östlund
El director suec guanya en les categories de millor pel·lícula, direcció, guió i actor principal
BarcelonaLa sàtira escatològica, ambientada en un creuer de luxe, Triangle of sadness (Triangle de tristesa), dirigida pel suec Ruben Östlund, ha estat la gran triomfadora de la 35a edició dels Premis del Cinema Europeu i se n'ha emportat els guardons a millor direcció, guió, actor i pel·lícula. Tant en aquesta última categoria com en la de guió competia amb Alcarràs, de Carla Simón, que no ha aconseguit cap premi.
La gala s'ha celebrat a l'Harpa Conference and Concert Hall de Reykjavík, a Islàndia, un país que, tal com ha recordat l'actor Carlos Areces al principi de la gala –en calçotets i amb els mitjons ben amunt– "compta amb una piscina per cada mil ciutadans" i "noranta paraules per definir la pluja".
Els premis han començat i acabat reconeixent el talent per a la sàtira de Ruben Östlund, que de seguida ha pujat a recollir els guardons a la categoria de millor director i de millor guió. El director de pel·lícules com The squareja va rebre la Palma d'Or a l'última edició del festival de Canes per Triangle of sadness. "Un dels records més poderosos que tinc del rodatge és el gong que feia servir el director abans de començar a gravar cada escena –ha dit un dels actors de la pel·lícula, Zlatko Buric, durant la lectura de les nominacions–. El so del gong l'he continuat sentint molt de temps". "Estic segur que directors com Ali Abbasi i Lukas Dhont guanyaran aquests premis en el futur, però avui és el meu dia!", ha exclamat Östlund, abans d'aixecar l'estatueta i deixar anar un crit d'eufòria. També Buric ha tornat a pujar a l'escenari, en aquest cas per rebre el premi al millor actor. Vicky Krieps, protagonista de Corsage, ha rebut el premi a la millor actriu, però no ha pogut ser present a la gala per culpa d'una grip.
'El buen patrón': comèdia o drama?
El premi a la millor comèdia ha estat per a El buen patrón, de Fernando León de Aranoa. "Hi ha hagut un error, no és una comèdia: és un drama", ha dit el productor Jaume Roures, que ha parlat en anglès, francès i català. "Ens passa com als islandesos, als catalans, que som molt simpàtics però ens coneix poca gent", ha admès, abans de desitjar sort a Carla Simón i l'equip d'Alcarràs.
El premi Fipresci a la descoberta europea ha estat per a Piccolo corpo (Cos petit), dirigit per la italiana Laura Samani, que explica el viatge d'una mare per aconseguir que bategin el seu fill, mort just després de néixer, a principis del segle XX. Una altra producció italiana, No dogs or italians allowed (Prohibida l'entrada a gossos i italians) d'Alain Ughetto, s'ha emportat el premi a la millor pel·lícula d'animació.
L'Acadèmia del Cinema Europeu ha reconegut també amb els premis a la trajectòria l'actriu i directora alemanya Margarethe von Trotta i el director palestí Elia Suleiman. "Les seves armes no són polítiques, són més delicades: és un mestre en l'ús del sentit de l'humor", ha recordat Mike Downey, en nom de l'Acadèmia. "Espero que aquest premi em permeti estar molts anys sense fer res –ha murmurat Suleiman–. El que se'm dona millor en aquesta vida és beure, fumar i fer veure que penso". "Només dues directores abans de mi han rebut aquest premi –ha dit Von Trotta–. Espero que el temps de premiar dones tot just hagi començat".
El suport del cinema a Ucraïna
Un dels moments més emotius de la gala ha estat el premi Eurimages als productors de cinema ucraïnesos. "La nostra identitat nacional i cultural ens ha estat robada durant dècades i torna a estar en perill a causa de la guerra", ha dit una de les productores presents a la sala, després d'una llarga ovació en què s'han pogut veure banderes ucraïneses amb la cara de Màksim Bútkevitx, activista i periodista ucraïnès capturat per soldats russos al juliol.
Els Premis del Cinema Europeu els concedeix anualment des del 1988 l'Acadèmia del Cinema Europeu per reconèixer l'excel·lència en les produccions cinematogràfiques. En la categoria de millor pel·lícula han estat distingides, entre altres, Riff-Raff, de Ken Loach (1991), La vida és bella, de Roberto Benigni (1997), Hable con ella, de Pedro Almódovar (2002), Melancolia, de Lars von Trier (2011), La favorita, de Iorgos Lanthimos (2019), i Quo Vadis, Aida, de Jasmila Zbanic (2021).