El Grec acull la trobada entre un pare i un fill d'una nissaga de 'clowns'

Danny Ronaldo dins una banyera on fa la bugada i renta la vaixella mentre escolta fragments sonors dels seus espectacles. Tota una vida encapsulada en un cinta magnetofònica per recordar els èxits a les pistes i els escenaris. Danny Ronaldo, sisena generació d’una família de clowns. Amb el seu germà David, un cara blanca, ens va visitar al Grec del 2005 amb aquella fabulosa Cucina dell’Arte en què les pizzes volaven, i el 2017 amb un solo de Danny, Fidelis Fortibus, en què ja sortia la banyera i que va rebre el premi Ciutat de Barcelona.

I aleshores arriba un noi jove amb una maleta, Pepijn. I li regala un globus trist que no vola. Pare i fill. Sisena i setena generació de pallassos de circ amb un llenguatge únic, però maneres de fer diferents. La tradició del circ i la modernitat del circ contemporani es troben, es miren, es desafien en un joc màgic i poètic. Danny és un August que només cal mirar-lo per fer-te riure. És com un follet, com un nen gran trapella, però ingenu, que vol ensenyar al seu fill com es fan les coses. I Pepijn en sap fer d’altres, i molt bé. Pepijn, amb la mirada nítida, el somriure plàcid i una actitud etèria. Però com s’assemblen!

Acrobàcies, malabarismes. Molta música. Són pallassos musicals i no hi ha instrument que se’ls resisteixi, des de la trompeta al sousàfon (de la família de la tuba). S’ajuden, col·laboren, s’equivoquen i també s’enfronten per trobar el bon focus. Hi ha molta complicitat i amor en les accions.

A la fi, Danny baixa a la platea i seu entre el públic. Li regala l’escenari. Pepijn, vestit d’arlequí, toca la trompeta i el globus s’aixeca. Vola entre els bravos dels espectadors. Quanta màgia!