La ciutat més negra de la mà de Sebastià Bennasar

PalmaRecorrem una Palma plena de crims, tacats o no de sang, ficcionats o reals, de drogues, assassinats o prostitució, unes premisses que inspiraren Sebastià Bennasar a confeccionar la passejada criminal que es dugué a terme ahir pels carrers de Ciutat. I és que, segons l’autor, fent novel·la negra “és l’única manera com pots matar algú sense haver d’anar a la presó”.

Aquesta activitat estava emmarcada en la vuitena edició del cicle Febrer Negre, que durant aquest mes organitza la llibreria Embat amb Glòria Forteza-Rei i Francesc Sanchis al capdavant.

Radiografia criminal de Palma

El recorregut començà a la confluència del carrer de Foners amb el carrer de Manacor i va recórrer bàsicament el barri de Pere Garau. Bennasar escollí aquesta ruta perquè l’autor considera que “dins la novel·la negra en català a Mallorca es produeixen tres fenòmens curiosos. El primer és que la majoria dels autors comencen a escriure basant-se en el centre històric de la ciutat: el barri xinès, el Sindicat, la porta de Sant Antoni i els voltants, ja que aquells carrerons sempre han cridat molt l’atenció dels novel·listes”. El segon gran focus de criminalitat és “la Platja de Palma, però, curiosament, se’n parla poc a la literatura negra, més aviat a novel·les del 2002 al 2004 que tracten la cara fosca del turisme. La realitat, tanmateix, és que als anys 80 a la Platja de Palma hi ha crims importants de mafiosos o hotelers que es maten entre ells pel control del joc il·legal i la prostitució. Per exemple, apareix un cadàver d’un marsellès amb una orella tallada sense assassí i és un cas que continua sense resoldre’s encara”. “No obstant això, aquests relats han resultat ser poc atractius per als novel·listes perquè la Platja de Palma queda un poc enfora de l’hàbitat natural dels ciutadans”, assenyala l’autor.

Llavors “hi ha un tercer focus de criminalitat important, que és la part de Son Gotleu, la Soledat i el polígon de Llevant, que són àrees de molta immigració i creixement molt bèstia”. Bennasar recorda que el pla urbanístic de Son Gotleu “era meravellós, però ningú en va fer cas perquè tot havien de ser cases baixes residencials i ara tot són pisos de 50 metres quadrats amb materials bastant defectuosos”. Amb la part més al sud del barri de la Soledat passa “exactament el mateix. Sí que és cert que a la part nord encara queden cases baixes fruit del moviment obrer. Què va passar? Les fàbriques varen plegar, hi hagué una crisi brutal i els obrers caigueren en la pobresa. Fou així com alguns d’ells es dedicaren a la delinqüència i, per tant, la Soledat va ser un dels barris amb més tràfic de drogues juntament amb Son Banya”.

Al polígon de Llevant passa una cosa diferent. “A aquest barri arriba una immigració dels anys 60 i 70 i hi ha un creixement vertical molt gran. Ara, quan aquesta gent ha progressat una mica, se n’ha anat a altres barris i ha llogat les cases a immigrants nouvinguts. De fet, ara mateix és un dels barris amb més immigració llatina. La immigració africana ha anat a Son Gotleu i la immigració llatinoamericana es troba sobretot al polígon de Llevant. Això, tampoc no ho expliquen els novel·listes”, repassà l’escriptor.

Pere Garau

En canvi, el guia sí que volgué fer èmfasi especialment en el barri de Pere Garau. “Té una pressió d’immigració molt accentuada i una substitució de la població local important, cosa que ha fet que els novel·listes s’hagin inspirat i escrit sobre aquest barri. La primera novel·la és dels anys 80 i n’hi ha fins a l’actualitat”, afirma.

Casos reals

Després d’aquesta acurada radiografia, com que amb prop de dues hores la passejada no podia recórrer totes les barriades de Ciutat, l’autor va decidir combinar casos reals, com, “per exemple, un dels darrers crims més destacats del 2013, el d’un professor de religió que va pegar martellades al seu germà i després el va esquarterar”, un crim que va ser explicat al mateix carrer on succeí, el de Pere Llobera, amb crims ficcionats d’autors com Miquel Vicens, ell mateix o Guillem Frontera, del qual recordà el llibre La ruta dels cangurs, obra més primerenca (de 1980) però que comença al restaurant Can Nofre del carrer de Manacor, que encara existeix i fou un dels llocs d’aturada.

El recorregut passà també per la plaça de les Columnes, “nucli de prostitució de la ciutat ja que moltes de les prostitutes del Sindicat es traslladaren a prop de les Columnes”, i per la porta de Sant Antoni, que es va aprofitar per parlar de figures com el Carteritxo, un contrabandista i estraperlista recordat de la ciutat. Així mateix, va fer esment de l’Hostal de la Bolla, però sobretot es va centrar en la part més perifèrica, ja que a la ruta de l’any passat de Febrer Negre havia transcorregut bàsicament pel centre històric de Palma. “Havíem de sortir i mostrar que hi ha altres protagonistes i barriades susceptibles de ser novel·lades. Ara fa falta que alguns escriptors s’animin a fer la novel·la de la Soledat, del polígon de Llevant o de la Platja de Palma, on hi ha molt per escriure i que juntament amb Magaluf i altres zones turístiques donen molt de si”, va cloure l’autor.