Què passaria si els Estats Units es declaressin la guerra a si mateixos?

En el seu primer guió cinematogràfic, 28 dies després, l’escriptor britànic Alex Garland va imaginar una Anglaterra arrasada per una epidèmia que deixava deserts escenaris tan transitats com el pont de Westminster. Dues dècades després i ja amb una respectable trajectòria com a director, Garland trasllada la seva mirada distòpica als Estats Units amb Civil war, si bé en aquesta ocasió l’amenaça no són infectats rabiosos, sinó la deriva ideològica d’un país en guerra amb si mateix. Les imatges dels seguidors de Donald Trump assaltant el Capitoli el 6 de gener de 2021 semblen el ferment de la imaginació del director d’Aniquilació, que ens presenta un grup de periodistes encaminats cap a Washington amb la intenció d’entrevistar el president-tirà del país abans de la seva més que probable derrota a mans de les faccions rebels.

El film, però, no s’atura a perfilar les particularitats del conflicte, potser perquè la seva intenció real no és radiografiar l’estat d’ànim de la nació sinó convertir en imatges eixordadores aquell tòpic segons el qual la violència només ens remou quan cau en un indret proper (o, si més no, reconeixible). La idea resulta efectiva, en bona part gràcies a seqüències de tensió dissenyades amb metrònom, però un cop els crèdits finals es despleguen al ritme del Dream baby dream de Suicide (grup que Garland reivindica com a banda sonora del malson USA) és inevitable preguntar-se si, després de llançar el seu impactant enunciat, la pel·lícula aconsegueix dir alguna cosa sobre el món en flames en el qual vivim.