Clam contra la repressió franquista i la degradació democràtica de l'estat espanyol

Barcelona'Barcelona PM', cançó que Quico Pi de la Serra va dedicar a la presó Model fa quatre dècades, va ressonar aquest dilluns en una de les galeries de l'antic centre penitenciari, ocupada per dos centenars de visitants, entre els quals abundaven les mirades d'indignació, però també les d'abatiment. "Quina presó més bonica que té Barcelona", va entonar irònicament el cantautor en una de les tres intervencions musicals de l'acte 'Justícia pels crims del franquisme', convocat per Òmnium Cultural el mateix dia del 42è aniversari de la mort del dictador. Des del juny, a la Model ja no hi ha cap convicte: tanmateix, els fulletons de l'acte recordaven unes paraules de Raimon, "quan creus que ja s'acaba, torna a començar", en relació als empresonaments d'aquest octubre de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i d'una part del govern de la Generalitat.

"Hem de recordar que tots ells estan allà tancats per un delicte que no han comès. Quan visitem el Jordi els 40 minuts reglamentaris, el vidre cada vegada està més brut i l'intèrfon cada vegada sona pitjor -va dir Txell Bonet, companya de Jordi Cuixart-. La presó penalitza la família. Aquesta experiència m'ha servit per replantejar-me que l'empresonament no és una eina vàlida per al segle XXI".

Un país que torna a estar ocupat

Pilar Rebaque, en nom de la Comissió de la Dignitat, va fer memòria sobre la manera com, durant el franquisme, es va reprimir la "llibertat d'expressió i d'associació, i les conductes que no s'adeien amb el Movimiento Nacional". "Tornem a ser un país ocupat, amb les institucions intervingudes, amb mig govern a la presó i l'altre mig a l'exili -va dir-. S'han tornat a vulnerar tots els principis garantits per l'Estatut d'Autonomia. Ens trobem en un procés de degradació democràtica de l'Estat". El jurista italià Fabio Marcelli va situar el procés independentista català en un marc europeu, recordant que "drets fonamentals s'estan perdent en altres parts del continent".

L'historiador i vicepresident de l'ANC Agustí Alcoberro, que va ser pres polític a la Model el 1975 -quan tenia 16 anys- va apel·lar a la història del centre: "Cap règim ha acceptat l'existència de presos polítics, i això continua sent una constant avui. Les dades són fredes, però el 1939, en el moment d'acabar la guerra hi havia uns 550.000 presos polítics a l'estat espanyol, i a la Model n'hi havia més de 13.000. D'aquests, uns 1.500 van ser executats al Camp de la Bota. La repressió va durar fins a l'últim moment a la Model, amb execucions com les de Puig Antich i Txiki".

Oriol de Balanzó, en nom del col·lectiu En Peu de Pau, va recordar: "Els catalans fem coses curioses, com ara agafar els llocs de repressió i entregar-los a la ciutadania, com han sigut la Model, el castell de Montjuïc o el Parc de la Ciutadella, reconvertit en el Parlament del país que ara ens volen prendre".

Reprimir la radicalitat democràtica de l'independentisme

"No aturem la rebel·lió fins a veure lliures els polítics de la nostra nació", va glosar Maribel Servera, acompanyada de Mateu Xurí, abans de donar pas a un vídeo de l'acte del 20 de novembre del 2016, on parlaven Jordi Cuixart i el conseller Carles Mundó -tots dos empresonats-: "A tots els còmplices d'aquests assassins -explicava el primer- els diem que no descansarem fins que els seus crims siguin jutjats". El conseller de salut, Antoni Comín, es va comunicar amb els assistents a través d'un vídeo: "Pensem en vosaltres a cada moment, quan ens llevem, durant el dia i fins que ens n'anem a dormir".

"No normalitzarem mai una situació com la que estem vivint, i no ens aturarem fins que els deu presos polítics catalans tornin a casa -va clamar Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural, durant el parlament de cloenda de l'acte-. Soc d'una generació que va aprendre que sense violència es podia defensar qualsevol idea. Ho hem fet amb radicalitat democràtica i hem rebut repressió. Fa 42 anys començava la fi de la dictadura, però no se n'ha anat del tot: ha sigut el catalanisme el que ha tornat a fer aflorar la ultradreta, però nosaltres seguirem defensant el que pensem des del pacifisme més absolut. Seguirem resistint amb esperança, força i determinació".