Clara Segura: "Teníem assumit que et paguessin menys per ser dona"

BarcelonaEl debut en la novel·la de Laetitia Colombani amb La trena va ser un èxit fulminant a França l'any 2017, un fenomen editorial que s'aniria repetint a la resta del món gràcies a més de trenta traduccions. La novel·la va arribar al català el 2018 (Salamandra) i va entusiasmar Clara Segura, Cristina Genebat, Marta Marco i la productora de La Perla 29 Bet Orfila, que asseguren que sense dir-s'ho se la van llegir durant la pandèmia a la vegada. Va ser buscant un text on les tres actrius que van omplir els escenaris amb Les noies de Mossbank Road poguessin tornar a treballar juntes que van pensar en aquesta emotiva novel·la. La història té tres protagonistes femenines nascudes en diferents continents que, malgrat la distància, comparteixen vivències, desafiaments i discriminacions. "Pel fet de ser dona sempre hi ha un punt més de lluita", afirma la directora, que assegura que "és una història universal", ni és feminista ni només per a dones. "Ja era hora que ens interpel·lessin les històries! Ja tocava! Gràcies perquè algú m'expliqui també un personatge femení", exclama.

Potser seguint el patró de l'autora –perquè Laetitia Colombani és actriu, guionista, novel·lista i també ha dirigit la pel·lícula basada en La trena–, les impulsores del projecte es posen al davant i al darrere del teló: Marta Marco i Cristina Genebat s'han ocupat de l'adaptació del text i Clara Segura s'ha llançat a la direcció, la primera vegada en una obra d'aquesta complexitat (ja ho va fer a Cobertura). L'obra va estrenar temporada al Teatre Goya de Barcelona, i aquest dissabte i diumenge, 4 i 5 de març, es podrà veure a l'Auditori de Manacor.

Marta Marco, Carlota Olcina i Cristina Genebat interpreten, respectivament, la Smita, una netejadora del clavegueram de la casta més baixa de l'Índia; la siciliana Giulia, que es troba encotillada per la religió catòlica, i la canadenca Sarah, una alta executiva d'un gabinet d'advocats a qui exigeixen ser una superwoman però sota el sostre de vidre. Clara Segura es reserva el paper de narradora d'un conte en què es van trenant les tres històries. Les intèrprets arriben a fer fins a trenta papers secundaris servint-se només "d'un joc teatral" amb acotacions audiovisuals de Frau i Cube.bz.

"És molt fàcil empatitzar amb aquestes tres dones. Ficar-te a la seva pell et fa veure que estem connectats amb les vivències de l'altre, fa que de cop el món es faci més rodó. I no és casual que, en un moment en què hem sentit que tot el món patia alhora, La trena ens hagi interpel·lat tant", diu Segura. Però és que també l'interpel·la de manera directa i concreta: ella també ha patit discriminació salarial. "Havíem acceptat algunes coses com a normals. Fa deu anys teníem assumit que et paguessin menys per ser dona. Alguns cops m'he hagut de discutir perquè cobrava menys que el meu company protagonista per la mateixa feina. Ara no em poden pagar menys, tens la força que pots dir-ho. Tinc la sensació que hem fet una evolució radical, per sort".