PalmaDigues com t’agrada viure i et direm quin és el teu Open House. La més de seixantena d’edificis que ofereix el catàleg d’aquesta edició d’arquitectures obertes presenta tantes de possibilitats com gustos. La primera distinció que cal fer és la d’edificis públics i privats, perquè un dels avantatges d’aquest festival d’arquitectura és el de permetre l’accés, els dies 9 i 10 de novembre, a espais i edificis que habitualment són restringits.
La multitud d’oferta es pot organitzar en diferents tendències. Si allò que t’agrada són els casals del centre històric, amb patis, arcades i sostres alts, en podràs contemplar a edificis com el de la Societat Arqueològica Lul·liana, l’hotel de la Portella, la seu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, el Museu de Mallorca i Can Oleo, entre d’altres. Open House és també una oportunitat per veure el disseny més innovador, que es pot observar a un habitatge de la plaça de l’Olivar, a la seu de l’Autoritat Portuària i a la botiga de roba Cortana, entre d’altres. Però si allò que et motiva són les construccions més vintage dels 60 i 70, l’edifici Reina, del passeig del Born, hauria de ser la teva prioritat.
Col·legi D’aparelladors
Sebastià Gamundí, JL.
Coll, Jaume Bestard. 1981
La gelosia d’acer inoxidable que cobreix les quatre cares d’aquesta construcció és allò més reconeixible. Situada a la barriada de Son Armadans, hi ha qui compara els volums de la seu del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics a una construcció contemporània japonesa. Tot i que en anys posteriors se’n va reformar la planta baixa, en un principi va ser concebut com un espai obert, en què destacaven les columnes que aguantaven tot l’edifici. Aquesta concepció, afegida a les gelosies, conferia a tot el conjunt una semblança de colomer o gran gàbia. Fins i tot, hi havia qui comparava aquells dissenys a una espècie de gran hórreo contemporani, sostingut per columnes de formigó. Als interiors destaquen elements com la fusta, l’acer, el vidre i el formigó. A la planta baixa hi havia una gran font artificial amb l’estètica de l’època, de rajoles d’un blau intens. Ja fa anys que va ser convertida en una gran jardinera.
Habitatge de l’olivar
Adrià Clapés i Joan pizà
Reforma feta el 2024 d’un antic despatx del 1959
Els arquitectes Adrià Clapés i Joan Pizà han convertit en habitatge l’antic despatx d’un notari de la plaça de l’Olivar, que s’ubica en un edifici d’oficines originari del 1959. Amb una superfície d’un centenar de metres quadrats, el pis té una planta gairebé rectangular, amb totes les obertures situades mirant cap a la plaça de l’Olivar. De fet, l’edifici d’oficines va ser concebut els anys cinquanta com a tancament de l’aleshores nova plaça de l’Olivar que envoltava el mercat municipal de nova construcció. A l’habitatge, d’una sola habitació, separada per una gran porta corredissa de la resta de l’espai, hi predominen les tonalitats ocres. La zona central la domina una petita escultura, de pedra, i de colors terrosos. És una de les peces del propietari de l’edifici, col·leccionista d’art, que precisament va concebre el nou habitatge que gira entorn de l’esmentada antiguitat. El mobiliari, fet de fusta, destaca per les formes geomètriques.
Plaça de toros
Gaspar Bennàssar
1929
La plaça de Toros de Palma, coneguda també amb el nom de Coliseu Balear, va ser dissenyada per l’arquitecte Gaspar Bennàssar, i la inauguraren el 1929, amb l’objectiu de substituir l’antiga plaça de toros que ocupava el lloc on avui es troba la plaça dels patins. És considerada com un dels coliseus amb més capacitat d’arreu de l’Estat. Hi caben més d’11.000 persones. Gràcies a la convocatòria d’Open House, els visitants no accediran només a l’arena o a les grades, sinó a espais que habitualment no s’obren a les visites, com són la capella, la infermeria, les boveres, etc. D’estil modernista, en concret neomudeixar, Bennàssar va saber combinar elements regionalistes amb altres d’arabitzants. La plaça de toros va ser concebuda com un dels grans espais d’oci de principi del segle XX, quan els espectacles de toros eren seguits per les masses.
Hotel Portella
Gras Reynés arquitectura i disseny d’interiors festen. 2024
Casal del barri de la Calatrava de Palma, al centre històric, i molt proper als Banys Àrabs, tot just s’ha rehabilitat amb interiors totalment renovats per acollir un nou hotel de cinc estrelles, que ofereix 14 habitacions. Era l’antiga residència i taller del pintor Joaquín Torrents Lladó, desaparegut el 1993. El seu nom fa un homenatge al carrer on s’ubica, al carrer de la Portella, un dels més antics de Ciutat, que comunicava amb una de les portes de l’antiga murada, la Portella, que a la vegada comunicava amb la mar. En l’actualitat, en travessar-la, s’accedeix al parc de la Mar. Open House dona l’oportunitat d’accedir a aquest antic casal ara reformat. En destaca el projecte d’interiorisme on es combinen elements de mobiliari mallorquí amb el d’altres orígens.
Edifici Reina
Antoni Alomar i Felipe Sánchez-Cuenca
1965
Situat a la part baixa del passeig del Born, a tocar de la plaça de la Reina –d’aquí li ve el nom–, és un edifici molt reconegut de Ciutat sobretot per la façana tota de vidre, amb finestres de color grogós i verd. Aquestes tonalitats, i l’aparença de “mur-cortina”, fan que sempre se l’hagi comparat amb l’edifici de Gesa de Josep Ferragut. De fet, són dos edificis contemporanis i estèticament molt semblants. L’edifici Reina s’acabà de construir el 1965, mentre que l’aprovació del projecte de l’edifici de Gesa va ser el 1964. Open House Palma és una bona oportunitat per conèixer les interioritats d’aquesta obra, la modernitat de la qual es deixa entreveure des de la mateixa entrada d’accés i els ascensors que s’hi ubiquen, de tall futurista. A part de les zones comunes, s’hi podrà visitar el despatx dels germans Nadal.
Arquitectura entre illes, proposta de debat conduïda per l’ara balears
Són molts els joves arquitectes i creadors de les Balears que d’un temps ençà s’han donat a conèixer a l’àmbit internacional. Exercir l’arquitectura des de les Illes, però, té condicionants importants. Aquest és el punt de partida d’Entre Illes, un debat en què col·labora l’ARABalears i que serà moderat per la directora, Cristina Ros.
Els arquitectes illencs Roser Roman (Menorca), Núria Tarrés (Eivissa) i Itziar Lafuente (Mallorca) debatran sobre l’impacte de la insularitat en l’arquitectura actual. A través de la seva experiència, parlaran de les limitacions, però també dels avantatges del paisatge i la identitat local. Entre Illes, 7 de novembre, a les 18 h, a la Fundación Juan March.