Chris Haughton: "La clau d'un conte infantil és la tensió a l'hora de girar la pàgina"

PalmaAutor d’alguns dels contes infantils més venuts dels darrers anys, com Un poc perdut i Shhh! Tenim un pla, l’il·lustrador d’origen irlandès Chris Haughton és a Mallorca amb motiu del festival Tinta Il·lustre.

Durant la primera setmana de maig hauran arribat a Mallorca més d’un centenar de vols procedents de Londres. En cap d’ells s’hi trobava l’il·lustrador i autor de contes infantils Chris Haughton (Dublín, 1978), un dels més destacats del panorama actual: ha preferit travessar per terra fins a Barcelona, en un trajecte en tren d’unes vuit hores de durada, i finalment agafar un vaixell. “De cada vegada estic més implicat en qüestions relacionades amb el canvi climàtic”, afirma, “sobretot d’ençà que, gràcies a tota una sèrie de projectes d’il·lustració, he estat en contacte amb científics i experts en la qüestió. M’han fet veure que hem de reduir, i molt, les emissions”. Reconeix que li agrada tant viatjar que ha volat molt al llarg de la seva vida, però que els darrers anys són més aviat pocs els avions que ha agafat. “Potser un o dos, a tot estirar, i això que l’any passat vaig fer diferents rutes per Europa, vaig anar a Polònia, i a Suècia, i també a la Fira del Llibre de Frankfurt sense agafar cap avió. No podem continuar posposant la conversa: hem de començar a canviar certes coses, n’hi ha que ja no les podem justificar”.

Chris Haughton ha aconseguit captivar milers d’infants d’arreu del món gràcies a un grapat de títols com Potser…, Una mica perdut i La mare pingüí és la millor, el darrer que ha publicat fins ara, com la resta a l’editorial NubeOcho. “La clau d’un conte infantil”, afirma, “és la tensió que es genera a l’hora de girar la pàgina: aquell nirvi, aquella il·lusió, tot es basa en això”, explica. La majoria dels seus contes tenen tota una sèrie d’elements en comú: formes molt elementals amb colors intensos, escenes senzilles que es van repetint i un toc de suspens i d’humor que acompanya el relat des del principi i fins al final. Els protagonistes, a més, solen ser animals. “Des de ben petit m’agradaven dues coses: dibuixar i els animals. Supòs que no he canviat gaire”, afirma amb un lleuger somriure. “La major part del temps són com nosaltres”, afegeix, “és molt fàcil que ens identifiquem amb el comportament dels animals. Ells no ho tindrien tan bo de fer, però, això d’identificar-se amb el comportament dels humans”.

Molts dels contes de Haughton han estat inspirats directament per la contemplació dels animals, o bé a través de la pantalla –“el meu darrer llibre ve d’un documental de David Attenborough que vaig veure durant el confinament”– o bé de manera directa. “La història de No tinguis por ve d’uns crancs que vaig estar observant. N’hi havia un grup en una roca i hi havia ones, i podies veure perfectament com n’hi havia de més valents i d’altres que intentaven llevar importància al perill. Quan va arribar una onada grossa, però, tots varen partir a córrer: aquella escena era pura comèdia visual; si t’hi fixaves, era com de cinema mut. I tot d’una vaig saber que seria una bona història si trobava la manera de contar-la”.

35 idiomes

Que ha trobat la fórmula una vegada i una altra ho confirma el fet que la seva obra hagi estat traduïda a 35 idiomes, entre els qual el català, llengua amb què ha après a llegir un dels seus contes per poder-lo contar en el marc del festival Tinta Il·lustre, organitzat per la llibreria Rata Corner. “Aquest en concret, Shhh! Tenim un pla, té 103 paraules en anglès, així que era tan breu que no podia dir que no m’atrevia a llegir-lo en català. A més, si m’equivoc, serà divertit: tant si és gràcies a la història com si és per culpa meva, la gent s’ho passarà bé i això és el que cercam”, diu l’il·lustrador d’origen irlandès.

I és que per Chris Haughton la lectura en veu alta d’un conte té una importància cabdal. “El meu primer editor, David Lloyd, havia fet feina de pallasso. I cada vegada que li duia un esborrany, el llegia en veu alta i l’interpretava. Gràcies a això em vaig adonar que els contes tenen una part visual i una part narrativa, sí, pero també una d’interpretativa”, assegura, i afegeix que “els contes estan fets perquè un adult els expliqui a un infant. És una manera molt única d’art”.

Amb formació en disseny gràfic, Chris Haughton reconeix que, als inicis de la seva trajectòria, li era difícil enfrontar-se a la tasca d’escriure els textos dels seus contes. “He arribat a la conclusió, però, que s’assemblen més a la música que a la literatura. Això que ens passa a tots amb una cançó que ens agrada molt, que la volem escoltar una vegada i una altra, és el que els passa als infants amb els contes: no se’n cansen mai”, afirma.

Ara mateix es troba en un projecte completament diferent de tots els que ha fet fins ara: un llibre de no ficció dirigit a al·lots de 12 anys al voltant de la història de la comunicació. “Vaig fer un curs en línia de la universitat de Berkeley sobre aquest tema i em va semblar fascinant, des dels orígens del llenguatge fins a la impremta i els ordinadors. Si tot va bé, sortirà a finals de l’any que ve”, anuncia l’il·lustrador. Admet que el comerç just i el turisme sostenible es troben també entre les inquietuds d’un home que, confessa, no ha tingut mai gens de vocació didàctica ni voluntat d’alliçonar. “Jo no soc ningú per dir a l’altra gent què ha de fer o què ha de pensar. Jo si de cas formul preguntes, a través dels contes, però no soc jo qui les ha de contestar”, conclou. I és que si hi ha un concepte que travessa, de manera implícita, tots els seus contes és, sense cap dubte, la llibertat.