Claudio Magris inunda les sales del CCCB

BarcelonaFeia temps que el Centre de Cultura Contemporània no ens sorprenia amb una exposició de la sèrie Les ciutats i els seus escriptors, que tant d'èxit va tenir en anteriors temptatives, com la de Kafka i Praga o Borges i Buenos Aires. Demà reprèn el programa amb una exposició sobre Claudio Magris i la seva Trieste natal. Magris i el comissari de la mostra, el seu amic Giorgio Pressburger, han presentat avui en una roda de premsa a Barcelona la mostra. L'escriptor italià ha recordat que cada ciutat té la capacitat d'impregnar la vida de les persones que hi habiten. Però a Trieste, per la seva història multiètnica i fronterera, i pels seus poders mítics i evocatius, aquest sentiment és encara més fort. L'exposició trasllada el visitant als carrers d'aquesta magnífica ciutat, ara italiana i en el passat austríaca –i, si encara anéssim més lluny en el temps, ciutat franca.

Claudio Magris ha declarat que la mostra barcelonina és una obra d'art. Compta amb un bon aplec de materials recollits, units pel disseny de Paola Navone. El mateix Magris ha prestat fotografies familiars, objectes quotidians, la seva història i la seva manera de treballar. En una de les sales es reprodueix el saló de casa seva.

La ciutat, a fons

De la casa de l'escriptor, a la ciutat. A mesura que avancem de sala en sala, la mostra es fa més genèrica. Recull testimonis tan diferents com els dibuixos del pintor Vito Timmel o cintes que expliquen les experiències dels pacients de l'hospital psiquiàtric de San Giovanni de Trieste. També es fa una menció especial a la importància de les teories del metge Franco Basaglia, que va introduir una nova concepció de les malalties mentals i va revolucionar el món de la psiquiatria moderna. L'exposició continua amb un homenatge al cafè més famós de Trieste, el San Marco, i al riu Danubi. I no oblida que la ciutat també ha tingut un passat fosc. La mostra inclou una fotografia de la Risiera, un barri que es va convertir en camp de concentració durant la Segona Guerra Mundia, amb forn crematori propi. Actualment és monument nacional.

Després d'aquesta exhaustiva feina, que romandrà exposada fins al 17 de juliol, el Centre de Cultura Contemporània es planteja continuar amb el joc de dobles amb una exposició dedicada a la Roma de Pasolini i, una altra a l'Istanbul d'Orhan Pamuk

p { margin-bottom: 0.21cm; }