Claxon, per viatjar amb molt de gust

La primera vegada que vaig anar al Claxon, deu fer quatre o cinc anys, potser poc després que l’inaugurassin, el primer que em va cridar l’atenció va ser un petit cartell a la finestra del carrer que anuncia que tenen un menú per a cans. Record que vaig pensar que això demostra una actitud que m’agrada. D’aquest restaurant de l’eixample de Palma m’agraden moltes coses: l’esquinzell que li dona entrada, les parets i les voltes de marès de l’interior, un aire entre casolà i industrial, els mobles recuperats d’aquí i d’allà, la sensibilitat per als artistes propers, el jardinet de darrere, la simpatia i l’atenció. I entre tot i sobretot m’agrada la cuina que, a càrrec de Rafa Nadal, ofereix l’oportunitat de fer un viatge i passar-hi molt de gust.

Els del Claxon diuen que el que fan és un creuament de cuines. És així: als plats trobam un sashimi de ventresca de salmó tocat amb soplet i adobat amb ponzu de llima i tòfona, una coca de patata amb vieira marinada amb sobrassada i formatge maonès i katsuoboshi, una gran croqueta “d’en Gori” (clucada d’ull de la casa) feta de pollastre a l’ast i botifarró i formatge Grimalt, un ceviche de corbina i navalles amb alvocat, un suquet de peix mantega i rajada que és un bullit de patata amb brou de peix i marisc i peso d’algues o, entre d’altres, un steak tàrtar d’angus ecològic de Son Mayol amb papadum i all negre. Tot boníssim, tot com a expressions d’aquest viatge gastronòmic que creuen cuines i cultures de diversos continents. I no m’oblid de les postres i fareu bé de no deixar-les passar: el tassonet de Ferrero és un clàssic de la casa. Al Claxon, als migdies (tenen obert de dimarts a dissabte, dinar i sopar) ofereixen dos plats del dia i, de quasi tot, mitges racions. Una cosa més que m’agrada: el preu és molt ajustat.u

31 DE DESEMBRE, 9 (PALMA)