Antoni i Cleopatra, personatges d'una òpera entre Hollywood i el feixisme

BarcelonaAlmenys dues excepcionalitats conflueixen en la programació de les sis funcions d’Antony & Cleopatra al Gran Teatre Liceu del 28 d’octubre al 8 de novembre. La primera és que es tracta de l’estrena europea d’aquesta òpera del nord-americà John Adams (Worcester, 1947) produïda per la San Francisco Opera (on es va representar el setembre del 2022) i el Metropolitan de Nova York i el Liceu. La segona excepcionalitat és que serà el mateix compositor qui dirigirà l’orquestra, una posició que Adams no va tenir a l’estrena a San Francisco, on la batuta la va dur la sud-coreana Eun Sun Kim. “Mai tinc la sensació que conec una obra meva perfectament fins que la dirigeixo jo”, admet Adams. “Res és convencional en aquesta obra”, constata el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, que recorda que en altres temps també van dirigir obres pròpies al Liceu compositors com Richard Strauss, Ígor Stravinski i Eduard Toldrà.

El drama de Shakespeare Antoni i Cleopatra és la font literària principal d’una òpera que la directora escènica Elkhanah Pulitzer desenvolupa combinant “l’estil detectivesc”, “el feixisme” i la imatge “glamurosa” de la reina egípcia que ha projectat Hollywood, “en pel·lícules com la de Cecil B. DeMille amb Claudette Colbert i la de Joseph L. Mankiewicz amb Liz Taylor”. “Cleopatra està molt viva en la nostra imaginació”, afegeix.

Per a Adams, tot i passar fa més de 2.000 anys, en aquesta “història d’amor i poder” a les acaballes de la República romana, la lluita de la reina d’Egipte i Marc Antoni contra Octavi (el futur emperador romà August) permet fer connexions amb el present. Algunes són explícites en una posada en escena que accentua el caràcter totalitari d’Octavi. I unes altres són més subtils. “Visc a San Francisco, on han sorgit Facebook, Twitter, YouTube, tots aquests masters de l’univers que creuen que sempre tenen la raó”, diu Adams, que els compara precisament amb el Cèsar.

Un debut molt esperat

Excepcional, però sense connotacions positives, és que fins ara el Liceu no hagi representat mai una òpera de John Adams, una assignatura pendent difícil de justificar atès que el compositor nord-americà és l’autor d’obres com Nixon in China (1988), The death of Klinghoffer (1990) i Doctor Atomic (2005), l’òpera sobre J. Robert Oppenheimer, totes tres portades a escena amb el director teatral Peter Sellars.

Segons explica Adams, la idea de compondre Antony & Cleopatra va sorgir arran d’un comentari de Sellars mentre preparaven Girls of the golden west, una òpera sobre la febre d’or a Califòrnia el 1850. “El Peter em va dir que una de les formes d’entreteniment d’aquells buscadors d’or era recitar Shakespeare. Bé, no sé si era cert, però quan el Peter té una idea has de tirar pel dret”, diu Adams, que efectivament va incorporar uns “rudes miners recitant Macbeth” a l’acte segon de Girls of the golden west. En aquella òpera va cantar la soprano nord-americana Julia Bullock, que debutarà al Liceu com a Cleopatra. “Li havia dit al John que havia d’escriure una òpera sobre Shakespeare, justament quan ell ja donava voltes a la idea”, diu Bullock, per a qui la reina d’Egipte ha patit una mirada "misògina" que ha impedit veure-la com el que era, "una política en un món molt violent l’objectiu de la qual era crear un món obert que pogués construir amb un dels seus grans amors".

Mort Juli Cèsar, l'altre gran amor de Cleopatra és Marc Antoni, que "arriba a l'edat madura i vol passar-s'ho bé, i per això se'n va a Alexandria com qui ara va a Florida", diu Adams, que per interpretar el paper compta amb un altre cantant de confiança, el baríton canadenc Gerald Finley. "Com a baríton que es troba a la part intermèdia de la seva carrera és un privilegi poder fer un paper que es correspon amb la teva edat", diu Finley, que també s'estrena al Liceu. El trio protagonista el completa el tenor Paul Appleby, que, com Finley, ja va participar en l'estrena a San Francisco.

El model de Debussy

Allunyat del minimalisme que va influir en les seves primeres obres, John Adams ha buscat sempre la manera d'ampliar "el vocabulari musical, la paleta expressiva". "Soc una esponja que obre la porta tant al rock com a Wagner", diu. A Antony & Cleopatra, l'esponja Adams ha recollit les aigües de Debussy: "El meu model ha sigut Pelléas et Mélisande, que més que una òpera era un drama cantat. No hi ha àries com a tals. Sí que hi ha solos, però no estan escrits pensant que seran un hit com l'ària Nessun dorma de Turandot. L'he escrit pensant més en una obra de teatre que una òpera", explica.

Adams no defuig el debat sobre una "música contemporània que en els darrers cent anys s'ha convertit en un art de nínxol per a especialistes". I no vol renunciar a emocionar d'una manera més directa. "El públic dels grans compositors del segle XIX era moltíssim i molt popular. També grans escriptors com Dickens, Tolstoi, Victor Hugo i Thomas Mann tenien abast popular. En canvi, els compositors han anat fent cada vegada més petit el seu llenguatge. No vull simplificar la meva música perquè sigui menys sofisticada, però sí que vull emocionar d'una manera nova amb la pulsació i la tonalitat", assegura Adams, que espera que Antony & Cleopatra, "una història complexa amb música nova" que ell mateix encara està "descobrint", tingui una bona acollida a Barcelona. "Quan vas a veure una òpera nova per primera vegada, has de ser humil. Bé, si ets crític del New York Times potser no", deixa anar segurament recordant una crítica titulada "John Adams es torna convencional" en què s'afirmava que Antony & Cleopatra era la seva obra "més directa, però també la menys inspirada".