El 'Climax' de Gaspar Noé culmina el palmarès de Sitges

SitgesLa festa dels ballarins de 'Climax' acaba com el rosari de l'aurora, però, almenys a Sitges, el mal viatge dels protagonistes ha tingut un final feliç. El jurat del festival ha concedit el premi a la millor pel·lícula al nou treball de l'argentí establert a França Gaspar Noé, que retrata com una companyia de dansa moderna es tanca en el local d'assaig per celebrar una 'rave' fins que, per culpa d'una cassola de ponx que algú ha amanit amb LSD, l'èxtasi deriva en un malson de violència i mort. 'Climax' ha conquerit un festival que Noé ja havia visitat amb 'Enter the void' i 'Love'; és un premi merescut per a un director amb un talent superlatiu i un gust per a la provocació que sovint se li'n va de les mans, però no en el seu últim treball, potser el més equilibrat de la seva filmografia tot i conservar intacte la seva capacitat per impactar. "'Climax' em va destrossar l'ànima, no me l'he pogut treure del cap en tota la setmana", apuntava un dels membres del jurat, Carolina Bang, defensant el premi.

L'altra gran vencedora del palmarès va ser la italiana 'Lazzaro felice', de la italiana Alba Rohrwacher, que va fer un triplet: premi especial del jurat, premi del jurat de la crítica i premi del jurat jove. Es tracta d'una extraordinària faula sobre la innocència dividida en dues parts: la primera està ambientada en un poblet italià aïllat de la societat moderna on perviuen els costums feudals; en la segona, Rohrwacher trasllada l'acció a la ciutat amb la misèria dels desposseïts com a constant. No sembla un argument típic de Sitges, però l'element fantàstic hi juga un paper important. I premiar una cinta tan lliure, màgica i poètica sempre s'ha de celebrar.

Al palmarès no podia faltar tampoc el film de terror 'Mandy', que protagonitza un Nicolas Cage absolutament desencadenat, pel qual Panos Cosmatos ha guanyat el premi a la millor direcció. Fill del director de 'Rambo 2' i 'Cobra', George Pan Cosmatos, a 'Mandy' firma una direcció hipnòtica i visceral que combina l'imaginari de 'Hellraiser' i la densitat sensorial de Nicolas Winding Refn en un espectacle visceral i terrible: la venjança d'un llenyataire (Cage) per la mort de la seva dona a mans d'un grup de motoristes diabòlics al servei d'una secta.

Entre la resta de premiats destaquen els premis interpretatius per a l'iranià Hasan Ma'jun, el director abandonat per la seva actriu fetitxe a la farsa 'Pig', i la britànica Andrea Risenborough, però no pel seu pertorbador paper a 'Mandy' sinó per 'Nancy', on interpreta una dona convençuda que es la filla d'una parella a qui fa 30 anys van segrestar la filla. El palmarès de la secció oficial el completen el premi al millor guió per al francès Quentin Dupieux per 'Au poste!', el dels efectes especials per a la japonesa 'Inuyashiki', el de millor fotografia per a la índia 'Tumbbad' i el de millor música per a Chu Ishikawa per 'Killing', la incursió en el cinema de samurais d'un vell conegut de Sitges, Shin'ya Tsukamoto.

Fora de secció oficial, altres premis destacats són el de la secció Noves Visions per al documental 'Desenterrando a Sad Hill', sobre la reconstrucció del cementiri construït a Almeria fa 50 anys per al final d''El bo, el lleig i el dolent'; millor film animat per a 'Mirai', el viatge al món de la infància del japonès Mamoru Hosoda, i millor 'thriller' de la secció Orbita per a 'American animals', de Bart Layton. Un resum del que ha sigut la 51a edició del Festival de Sitges, en què trobem a faltar les magnífiques 'Under the silver lake' i 'Burning' i les dues sorpreses del festival: el 'biopic' sobre Mayhem 'Lords of chaos' i la festival, enginyosa i metalingüística variació del gènere zombi 'One cut of the dead'. El premi de votació popular se l'ha endut 'Upgrade', de Leigh Whannell.