La Cobla Sant Jordi supera la crisi dels 40 amb un concert memorable

BarcelonaEncara que hagi anat renovant els seus integrants al llarg dels anys, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona acaba de bufar quaranta espelmes, i ha celebrat l'aniversari amb un gran concert al Palau de la Música, que ha combinat peces emblemàtiques d'Eduard Toldrà, Juli Garreta i Ricard Lamote de Grignon amb l'estrena de dues composicions lluminoses d'Albert Guinovart i Antoni Ros Marbà.

"Quan arribes als quaranta et preguntes on ets. Mires cap enrere però també cap endavant", va dir Laura Aubert, actriu i directora escènica del concert d'aquest dimecres al vespre. Ella va ser l'encarregada d'introduir cada peça amb gràcia i en diàleg amb els dotze músics i el director, Marcel Sabaté. "Des del principi, la Cobla Sant Jordi va tenir clar que continuaria tocant a les ballades, i que alhora volia obrir nous camins", va afegir. Per això van començar la festa sonora estrenant una peça de Guinovart que homenatja el món del circ en un to juganer i atrevit. Camí de llum, de Ricard Lamote de Grignon i Ribas, va ser el primer dels clàssics recuperats per la formació, que actualment treballa en un homenatge al compositor barceloní i al seu pare, Joan Lamote de Grignon i Bocquet. Una sumptuosa interpretació de La fageda d'en Jordà, composta per Eduard Toldrà el 1925, va merèixer els primers "bravos" de la nit. Després va arribar Montmagastre, de Manuel Oltra: el seu tram final va retronar amb fúria entre les parets del Palau. Elegia, de Joaquim Serra, va precedir una altra peça molt celebrada, A en Pau Casals, de Juli Garreta. Josep Pla va deixar escrit que Garreta va ser "un moment de meravella, un crit enlluernador d'alegria". Tants anys després, i gràcies a interpretacions com la de la Cobla Sant Jordi, les paraules de l'autor d'El quadern gris continuen sent vàlides.

El concert dels 40 anys de la Cobla Sant Jordi va tenir com a colofó una altra estrena, Petita suite lúdica, d'Antoni Ros Marbà, un final esplendorós i espurnejat de misteri. Si al principi Guinovart va pujar a l'escenari per felicitar els músics, Ros Marbà va anar més enllà: els va acompanyar en un dels moviments de la suite fent sonar els platerets amb un somriure murri.