‘La Colcada’ s’estrena amb un nou format

PalmaAmb el crit de “Contau-mos-ho tot, padrina!; contau-mos-ho!”, que és a la primera estrofa de La Colcada, comença el poema amb el qual Pere d’Alcàntara Penya (Palma, 1823-1906) descriu, mitjançant vint-i-una estrofes, la festa de l’Estendard.

El 31 de desembre de 1229, Jaume el Conqueridor, dirigint les tropes de la Corona d’Aragó, desembarca a la Madina Mayurqa, que passaria a anomenar-se Ciutat de Mallorca des d’aleshores; posava fi així al regne almohade i a la Mallorca musulmana. La festa de l’Estendard commemora aquest fet i se celebra a Palma amb la lectura dramatitzada del poema d’Alcàntara Penya, entre d’altres actes.

Ara, el text es recull en un llibre il·lustrat que publica l’editorial de nova creació Saïm Edicions. El seu editor, Tolo Albertí, explica que trien La Colcada com a primer títol per encetar el projecte editorial perquè “surt un poc d’unes inquietuds personals i, sobretot, de voler donar veu a coses que poden passar desapercebudes o ser obviades”, en referència al text amb el qual Penya guanyà els Jocs Florals de Barcelona el 1861.

La publicació de La Colcada, a més a més del poema de Pere d’Alcàntara Penya, inclou il·lustracions a càrrec de Toni Galmés, un pròleg redactat per Miquela Lladó, un estudi introductori de M. Magdalena Gelabert i un epíleg escrit per Antoni Trobat.

Contingut original

El pròleg de Lladó explica els orígens de la representació del poema que es du a terme cada dia 31 de desembre a la ciutat de Palma. La primera vegada que es va escenificar públicament va ser l’any 1935 conduït per l’actriu Cristina Valls i Aguiló. Ara fa 35 anys que és la mateixa Miquela Lladó qui, encarnant la padrina, recita el poema a la plaça de Cort el darrer dia de l’any, en el marc de la celebració dels esdeveniments commemoratius de la Conquesta de Mallorca.

Per la seva banda, la filòloga i especialista en cultura popular i també en el paper de la dona en les rondalles M. Magdalena Gelabert revela alguns dels secrets que el text amaga. Entre d’altres, que és una imitació reconeguda pel mateix Pere d’Alcàntara Penya del poema èpic Les souvenirs du peuple, del poeta francès Pierre-Jean Béranger, i que tracta sobre Napoleó.

Per part seva, Antoni Trobat, a l’epíleg, dona un punt de vista diferent del poema alhora que ofereix una reflexió sobre la identitat mallorquina.

Les il·lustracions que acompanyen el text són obra del dibuixant i professor d’història de l’art Toni Galmés, que a més enguany ha publicat amb l’editorial Comanegra Groc. Història gràfica d’una lluita i On és l’Estela?

L’editor Tolo Albertí comenta que aquests continguts són “un petit valor afegit” al llibre i afirma que el poema “té una vigència emocional avui en dia; és guapo de llegir o d’escoltar”. Per poder fer-ne la publicació, ha rebut la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de l’Obra Cultural Balear i, tot i que es tracta d’una edició cuidada i ambiciosa, la intenció no era fer un llibre objecte. “Teníem ganes de fer coses molt ben fetes i que el llibre entràs pels ulls, però també teníem molt clar que no podia ser només això”, diu Albertí.

Propers projectes

“Tenim altres projectes similars, no ens centrarem només en coses etnopoètiques o etnofolklòriques, com algú podria dir que és La Colcada ”, afirma. Així mateix, des de l’editorial comenten que volen encetar una petita col·lecció de quatre o cinc peces similars a La Colcada, amb un format similar, tant de llibre com de continguts. “La nostra idea és agafar una peça de les mateixes característiques i peculiaritats que aquesta de La Colcada i sempre en llengua catalana”, assenyala l’editor de Saïm.

D’altra banda, Tolo Albertí comenta que avui dia les competències culturals i les maneres d’accedir a les lectures han canviat moltíssim. “No vull pontificar gens”, assenyala l’editor. Això no obstant, afegeix que “nosaltres, com qualsevol editorial petita, no podem entrar en una competició pel preu, de fer llibres supereconòmics de butxaca, perquè això requereix uns tiratges bestials”.

A més a més, comenta que la seva intenció no és tenir accés “a segons quin tipus d’autors de best-sellers que no ens interessen”. Per tant, la idea de Saïm Edicions és “explicar històries petites o que aparentment ho són, amb una altra mirada o dimensió”.

Saïm, una editorial petita amb grans ambicions

Tres mallorquins -un de Palma i dos de Manacor- instal·lats a Barcelona i que formen part d’un estudi de disseny i il·lustració són l’ alma mater de Saïm Edicions. S’estrenen amb el llibre de La Colcada,tot i que tenen alguns projectes preparats per sortir al mercat per Sant Jordi que encara no volen desvelar. Una de les principals motivacions per endinsar-se en el món editorial és la de ser culturalment proactius “amb la intenció de sumar i de crear els llibres que ens agradaria que existissin si tenim capacitat per fer-ho”, afirmen.