Coldplay, la cura de la felicitat

BarcelonaEra una broma, però a la seva manera explica l’èxit de Coldplay. L’any 2006, coincidint amb l’1 d’abril, l’equivalent al Dia dels Innocents en diferents països d’Europa, el diari britànic The Guardian va construir un divertiment segons el qual el líder de Coldplay, Chris Martin, cantava una cançó de suport al líder del Partit Conservador, David Cameron, a qui atribuïen la frase següent: “La música de Coldplay brilla amb la mena d’optimisme que vull aportar al Regne Unit”. Entesos, era una innocentada més o menys enginyosa que també suggeria que Martin admirava Cameron perquè vestia com els fans de Coldplay. Tanmateix, la broma la clavava prou. A més de la tonalitat major, l’encert melòdic i un so grandiós, tant l’optimisme, o més aviat la confiança en la felicitat, com una estètica alhora polida i esportiva són dos atributs prou importants en la campanya de dominació mundial que va engegar Coldplay al principi de la seva carrera i que no té aturador.

La setmana passada van començar la part europea de la gira del disc Music of the spheres (2021) amb quatre concerts a Coïmbra (Portugal). Ara és l’hora de Barcelona, on han exhaurit entrades per a quatre nits a l’Estadi Olímpic Lluís Companys els dies 24, 25, 27 i 28 de maig. Després, quatre concerts a Manchester, dos a Cardiff, dos a Nàpols, quatre a Milà... i així un recorregut arreu del món amb un final al novembre a Kuala Lumpur. “Ens sentim molt afortunats de poder fer el que ens agrada a llocs on ens estimen”, deia el cantant de Coldplay, Chris Martin, fa uns mesos a la televisió argentina El Canal 13. Aleshores el grup estava fent deu concerts a l’estadi de futbol del River Plate: 800.000 espectadors! A Barcelona en seran 200.000, 50.000 per dia, que han pagat unes entrades el preu de les quals anava de 56,50 a 170 euros. Les portes de l’Estadi Olímpic s’obriran a les 17 h. A les 19.15 h hi actuaran les madrilenyes Hinds (els dies 24 i 25) i la londinenca Ona Mafalda (els dies 27 i 28). A les 20.15 h serà el torn del trio britànic Chvrches. Finalment, Coldplay començarà l’actuació a les 21.30 h. 

Fa gairebé 23 anys van actuar a la Sala Apolo de la capital catalana davant de poc més de 700 persones. El 2016 van fer dos Estadis Olímpics, i algunes de les cançons d’aquell primer concert de l’any 2000 s'havien convertit en himnes d’eufòria motivadora que aconsegueixen allò que és tan difícil: establir una connexió profunda amb 50.000 persones mitjançant el poder d’una melodia i una tornada, i fer que estar envoltat de tanta gent sigui més plaent que angoixant. En directe, cançons dels inicis de la banda com Shiver, amb aquell falset que picava les portes del cel de Jeff Buckley, i Yellow poden fer caure les defenses del més misantrop dels misantrops.

Perseguint el final feliç

En un concert de Coldplay, aleshores i ara, tot està pensat perquè l’espectacle sigui una gran cura de felicitat. Primer de tot, pel tarannà d’unes cançons que ho aposten tot a l’esperança, com qui persegueix un final feliç per a la història de Romeu i Julieta i descobreix que, efectivament, el desig es fa realitat. Si fa no fa, d’això va My univers, la cançó compartida amb el grup sud-coreà BTS amb què Coldplay va obtenir un èxit aclaparador fa dos anys: mil milions de reproduccions a Spotify, la que ha tingut més difusió, de llarg, d’un disc que alimenta una part substancial del repertori de la gira.

De moment, aquelles reproduccions no són tantes com les que van assolir col·laborant amb el duo electrònic The Chainsmokers al tema Something just like this (2017), que va més enllà dels dos mil milions. Coldplay sempre ha sabut triar les col·laboracions per multiplicar el seu impacte i accedir a altres audiències més joves. Alhora, mantenen la fidelitat de milions de persones que responen a la crida del soft rock. “Fa uns mesos, Mick Jagger va venir a un concert nostre i va dir: «Aquest és el poder del soft rock» –explicava Chris Martin–. Crec que tenim l’esperit del rock’n’roll, la llibertat d’expressió i ser qui realment ets. Però no sé si som una banda de rock, perquè ara fem coses diferents”.

L’esperit esperançador de My univers ja el tenia Yellow, una de les peces clau del primer disc del grup: Parachutes (2000). La lletra tenia alguna cosa de lament per un amor no correspost, però la tonalitat major, la melodia i la manera de cantar transmetien “esperança i devoció”, tal com el mateix Martin confirmava quan li demanaven sobre el significat de Yellow. Aquesta cançó, imprescindible en el repertori de la gira, té encara avui una de les claus de la popularitat de Coldplay. Yellow comença com un eco dels Radiohead del disc OK computer (1997), però amb una voluntat pop que no negocia amb les neurosis postcapitalistes, sinó amb les possibilitats de l’amor i l’amistat. “Radiohead va desbrossar el camí a cop de matxet, i després nosaltres hi vam aixecar un centre comercial”, havia declarat a la revista Rolling Stone el 2008. Un centre comercial molt ben il·luminat.

Les polseres màgiques

Com ja va passar en els dos concerts del 2016, a l'accedir a l’Estadi Olímpic cada espectador rebrà una polsera lluminosa, la Xyloband. “Les vam començar a fer servir fa deu anys. Les va dissenyar un paio que feia joguines sexuals i que és molt bo treballant amb bateries petites”, deia Martin a l’Argentina. Les polseres han millorat i ara és més fàcil fer-les canviar de color per crear nous patrons. S’activen amb llum infraroja, la qual cosa permet que els tècnics de llum de Coldplay integrin les polseres com un element més de la il·luminació del concert. Per entendre’ns: és el grup qui decideix quan s’il·luminen i amb quin color.

“Ens agrada molt, perquè això fa que cada persona formi part del concert –explicava Martin–. No és només el xou de quatre paios, sinó de milers de persones”. En comptes d’aclaparar amb un espectacle en què el públic és un observador passiu, Coldplay fa que els espectadors participin de l’espectacle sense que el grup hagi de donar-los cap indicació. Dins de la cura que té el grup pel públic hi ha també la decisió de comptar amb l’associació EnCantades, que es dedica a fer concerts inclusius per a sords i oïdors amb llengua de signes catalana: a l'Estadi Olímpic, quatre intèrprets s’encarregaran de signar els concerts en català i castellà.

La preocupació ecològica

A la gira que va passar per Barcelona el 2016, Chris Martin va expressar la seva preocupació per l’empremta ecològica dels concerts, un gest que contrastava amb un desplegament logístic que implicava una trentena de camions. Aquesta vegada el grup mou la gira de Music of the spheres d’acord amb un propòsit més compromès amb la situació d’emergència climàtica. Hi ha mesures d’estalvi energètic aplicades a l’espectacle pròpiament dit, com ara plaques solars per alimentar les necessitats elèctriques i unes catifes cinètiques que transformen en energia les passes del públic quan hi camina per sobre. També hi ha leds de baix consum i una escenografia construïda amb materials lleugers i acer reciclat.

La preocupació ecològica afecta també la logística de la gira. Des del punt de vista del grup, es genera menys empremta de CO2 concentrant quatre concerts en una mateixa ciutat, en comptes de fer passar la gira per quatre ciutats diferents i que cadascuna acollís un sol concert. D’aquesta manera, sense perdre públic, s’estalvien trasllats tant en avió com en camions. I en els desplaçaments, els vehicles utilitzen preferentment combustibles com el biodièsel i el dièsel reciclat. Segons Coldplay, així poden reduir un 75% les emissions de CO2. Tanmateix, caldrà un estudi científic que analitzi totes aquestes mesures i les compari amb l’impacte dels espectadors que han de desplaçar-se en avió, autocar o vehicle privat a concerts que es fan fora de la seva ciutat o país.