La fotògrafa Colita, doctor 'honoris causa' de la UAB
Nascuda a Barcelona l'any 1940, Isabel Steva, 'Colita', és responsable d'un grapat d'imatges icòniques de la 'gauche divine' barcelonina i de la Nova Cançó. L'any 2004 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, i el 2011, amb el premi especial del jurat Terenci Moix
BarcelonaEl Consell de Govern de la UAB ha aprovat nomenar doctors 'honoris causa' la fotògrafa Isabel Steva, 'Colita', i el ginecòleg veneçolà Roberto Romero a proposta de les facultats de Ciències de la Comunicació i de Medicina, respectivament.
La Facultat de Ciències de la Comunicació ha valorat que Colita "ha construït una carrera professional i un arxiu d'un valor incalculable", i ha destacat que "s'insereix en l'ampli moviment de l''arts and crafts' dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en què les noves formes d'art convivien amb una renovació de l'ofici dels artesans en un difícil equilibri entre la tradició i la industrialització definitives". Amb la distinció es vol "garantir la transmissió d'aquest patrimoni a les generacions següents".
Isabel Steva Hernández es coneix com 'Colita', perquè quan era petita li van dir que l'havien trobat sota una col. Va néixer el 1940 a Barcelona i va realitzar estudis de Civilització Francesa a la Sorbona, a París. En tornar a Barcelona, es va introduir al món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, autors de la generació de fotògrafs posterior a la Guerra Civil.
El 1962, Colita va treballar amb Francisco Rovira Beleta al rodatge de 'Los tarantos', on es va interessar pel món del flamenc. Va prendre contacte amb figures com Carmen Amaya, Antonio Gades o la Chunga, i va publicar el seu primer llibre de fotografia, 'Luces y sombras del flamenco'.
Colita va col·laborar amb la premsa més important de l'època: 'Fotogramas', 'Tele-Exprés', 'Destino', 'Mundo Diario', etc., i amb destacades capçaleres antifranquistes com 'Interviu', 'La Calle', 'Reporter' o 'Cuadernos para el diálogo'.
Va estar vinculada als moviments culturals antifranquistes i feministes i va alternar la seva tasca com a fotoperiodista amb treballs sobre el moviment cinematogràfic de l'Escola de Barcelona i sobre la crònica gràfica de l'anomenada 'gauche divine'. Va recollir l'ambient que es vivia a la sala Bocaccio, a les festes públiques i privades, a les trobades a Cadaqués, etc. A més, va treballar per a la discogràfica Edigsa, la gran impulsora de la Nova Cançó, on va fotografiar cantautors com Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta.
Des de l'arribada de la democràcia, el seu treball es va centrar en el paisatge urbà de Barcelona i, actualment, es dedica a la recerca sobre dones fotògrafes.
Entre les distincions que ha rebut, destaquen la medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2004), el premi a la comunicació no sexista i la trajectòria periodística de Dones Periodistes (2009) o el premi especial del jurat Terenci Moix (2011).
