Gaspar Forteza ‘Parín’: “El ‘coliving’ és una solució ideal per a persones que passen per canvis vitals i laborals”

ManacorGaspar Forteza Parín (Manacor, 1967) és una persona inquieta. Lligat durant cinc anys al món de l’aviació, en fa més que es dedica al tercer sector. Primer com a director d’hotels a mig món i ara com a empresari dins el món dels establiments urbans. Ara, a més, activa un concepte poc conegut a les Illes com és el coliving, una fórmula ideal a fi de poder tornar a donar vida a cases senyorials, transformant-les en habitacions per llogar amb un seguit de zones comuns, perquè tots aquells qui hi visquin puguin sentir-se acompanyats com a casa.

Com definiríeu que és un coliving?

— És un habitatge unifamiliar entre mitjaneres i amb lloguer d’habitacions. És a dir, vostè lloga una habitació com si fos a ca seva, completada amb zones comunes com ara piscina, menjador, una sala d’estar o cuines, que comparteix amb altra gent que també en té de llogades.

Quin benefici té aquesta fórmula en un lloc tan saturat com ara Mallorca oles Balears?

— És un model perfecte per al moment actual. Tal volta un coliving no és un lloc on viure tota la vida, però sí per exemple quan canvies de fase vital com una separació, que això passa molt. Si ets un jove de 30 anys que vol deixar ca seva com una primera passa per independitzar-se, és perfecte, i no és tan feixuc perquè en realitat no te'n vas tot sol. És un tema intermedi, si tu vols estar a la teva habitació hi vas, tens el teu món, que després també por ser compartit. Així mateix, per una persona gran que té una casa enorme, és una possibilitat per poder llogar-la a bon preu, tenir un ingrés per poder viure molt bé i anar a viure en coliving, on trobarà la companyia de més gent. Amb la possibilitat entre tots de, si volen, poder contractar una infermera que vingui a prendre’ls la pressió… o una metgessa que els atengui.

Quina diferència, en aquest cas d’estada, hi ha en coliving respecte un hotel?

— Total. Pensi que en un hotel només hi pot estar 28 dies. És ocasional i momentani, generalment vacacional. El coliving, en canvi, és per a gent que resideix i està establerta aquí, amb una feina… no té res a veure. Nosaltres, quan obrim pròximament a Artà i Manacor, farem contractes d'entre 3 i 11 mesos, renovables si el client vol. Aquesta és la idea per evitar qualsevol tipus de malentès. En acabar els 11 mesos, s’hauria de fer un contracte nou, segons estableix el Codi Civil.

Acabau de comentar-me aquests dos projectes.

— Ara en tenim un de presentat a Artà, que ja fa un any que hi és i esperam que l’Ajuntament ens doni permís per començar prest, i ja estam a la recerca d’una gran casa a Manacor. En tenim quatre de vistes i ens decidirem entre aquest mes i el mes que ve. Sempre a My Rooms Coliving (que així es diu l’empresa) l’únic que tenim clar és que a la reforma mai augmentarem ni un gram de ciment més del que ja hi ha a l’immoble.

M’estau parlant de casals?

— De cases antigues mallorquines, efectivament. El que feim és recuperar-les i rehabilitar-les. Mai cases noves, perquè consideram que és aquí on hi ha l’encant. Antigament, les cases dels senyors de Mallorca estaven vetades per a una persona normal. No hi hauríem pogut entrar. Avui dia hi podem viure gràcies a aquest sistema.

Quins serveis estan inclosos en un coliving com el que proposau?

— Vostè lloga l’habitació amb la roba de llit, tovalloles, etc. No tenim servei de neteja de les zones privades, però sí que feim neta la cuina i les zones comunes. Vull dir, amb això, que un coliving no és un hotel. Com tampoc hi pot haver una cuina dins l’habitació, tret d’un microones o una gelera, perquè no hi pot haver un sistema d’extracció de fums. El que feim és adaptar-nos a la llei per no tenir problemes. Contestant, és vera que el lloguer serà una miqueta més elevat que un de normal, però és perquè aquí hi estan inclosos el wifi, la piscina, el gimnàs, màquines per poder entrenar o una bona cuina. No serà elitista, sinó per a gent normal… però tampoc renunciam que estigui molt bé, dins una casa elegant, guapa, mallorquina i totalment reformada.

S’hi podrà menjar, tindrà servei de restaurant?

— No, però si entre tots es posen d’acord, sí que podrien contractar un cuiner o una cuinera perquè els faci el menjar. És una qüestió i decisió dels llogaters, l’han de triar ells. Ja sé que la línia és fina, a l’hora d’explicar-ho i diferenciar-ho d’un hotel, però no hi té res a veure.

Les lleis confonen?

— No, però m’agradaria que no les canviassin tant. Perquè des que ideam fins que acabam un projecte, podem estar entre quatre i cinc anys, i si cada poc et canvien les normes del joc, es fa més complicat. No és perquè no m’agradin, sinó pel fet que les regles no estiguin clares i no hi hagi un consens polític que les mantingui en el temps.

Ara que l’accés a l'habitatge és més complicat que mai i el lloguer és poc assumible en determinats llocs, el coliving ve a donar una solució?

— Hi ha gent que ho veu i d’altres que pensen que serà una sobrepoblació. Intent explicar que generalment els llogaters són gent que cobreix llocs de feina: professors, funcionaris dels jutjats, infermeres, una enginyera o un mestre d’escola que no tenen on anar durant el curs o la temporada que hagin de residir en un lloc. A Eivissa, per exemple, no troben casa. Pens que les administracions no ho han de veure com una cosa perjudicial, sinó al contrari. És cert que una persona no viurà un coliving tota la vida… o sí. Miri, jo no vaig tenir parella estable fins als 35 anys, vull dir que si hagués tengut aquesta alternativa m’hauria anat fantàstic en les meves circumstàncies, perquè tens aquell plus de conèixer gent.

No és una opció per a rics?

— També hi arribarà a haver colivings per a rics. Se n’aniran creant de senzills i de més luxosos. El que passa és que ara l’opció per a la gent humil és patètica… Ho veig a les web de les immobiliàries; molts són llocs insalubres, sense il·luminació… no és acceptable. Nosaltres complim la normativa d’habitabilitat al cent per cent. Aire condicionat, calefacció...

Quants metres quadrats han de tenir?

— Segons la llei que va entrar en vigor l’octubre de 2023, els metres útils que tingui l’habitatge s’han de dividir entre 28 i d’aquí en surt la capacitat, el nombre d’habitacions que s'hi poden fer.

Com serà el projecte de coliving manacorí?

— Serà una passada. Depèn de la casa que finalment triem seran més o menys habitacions, però, en tot cas, entre 15 i 20. Possiblement dues cuines, piscina, gimnàs, dues zones comunes. Sempre dins la zona del centre de la ciutat, sobretot per la facilitat de desplaçament.