Una colla d’amics van de barbacoa i cremen el bosc

BarcelonaLa fi del món s’ha representat sovint a la pantalla gran a través de grandiloqüents pel·lícules apocalíptiques de ciència-ficció. Però ara que sabem que la crisi planetària és real i està motivada per un escalfament global lent però inexorable, també estan canviant les narratives i l’imaginari artístic per aproximar-s’hi. La Sala Beckett ha programat aquest primer trimestre de l’any el cicle Planeta Persona, en què aborda els límits de la crisi climàtica a través de sis espectacles, lectures dramatitzades i debats amb experts climàtics. L’objectiu, “estimular el pensament i l’esperança que és possible reimaginar un planeta més habitable i compartit”, diu el comissari Israel Rodríguez-Giralt, investigador de la UOC.

El plat fort teatral és la producció pròpia de la Beckett i del Teatro Español que dirigeix Julio Manrique: Animal negre tristesa. És un text del 2007 d’Anja Hilling, una autora alemanya desconeguda a casa nostra, que explora el trauma i la responsabilitat. L’argument és perfectament traçable. Es tracta d’un grup de gent guapa i privilegiada de la ciutat que es troba per fer una barbacoa al bosc i, mentre ells comenten les seves vides neuròtiques i els nens juguen despreocupadament a l’ombra dels arbres, cremen el bosc per una negligència. És una actitud que té a veure amb la manera en què moltes persones viuen la seva relació amb el planeta: amb inconsciència o profit personal. “Tornen a la ciutat transformats i han d’assumir de nou les seves vides i la seva responsabilitat, o no, respecte al que ha passat al bosc”, explica Manrique. “És una tragèdia contemporània. Un viatge de dolor explicat de forma bonica. Quan coneixem els personatges ens semblen mesquins, i és quan són animals ferits que empatitzem amb ells”, resumeix.

L’obra representa un canvi d’estil per a Julio Manrique. Aquest és el seu primer autor alemany i el primer text que es podria etiquetar de postdramàtic. “És una obra molt desafiant perquè és molt oberta, té infinites possibilitats”, avisa el director. L’obra es podrà veure del 26 de gener al 6 de març i compta amb Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Mima Riera, Ernest Villegas, Joan Amargós, Norbert Martínez, Jordi Oriol i David Vert al repartiment.

Els altres tres espectacles que s’escenificaran dins el cicle són propostes molt singulars, experiències molt noves per al públic. Pau Roca dirigeix una producció de la companyia Sixto Paz en què un centenar d’espectadors llegiran junts un llibre profètic. Es tracta del manual del cap d’una secta, un pare de família que protagonitza Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva, un text de Tim Crouch que interpreten Andrew Tarbet, Emma Arquillué i Vicenta Ndongo (del 26 de gener al 20 de febrer). A No sabem res del campo, una dotzena d’espectadors podran assistir a una obra de teatre d’objectes sobre la transhumància a càrrec de Clàudia Serrahima i Urgell, alumna del mestre en manipulació d’objectes Xavier Bobés (del 24 al 27 de febrer). I, en tercer lloc, hi ha una proposta adreçada exclusivament a joves de 7 a 11 anys, un espectacle de l’Agrupación Señor Serrano que uneix mitologia i justícia mediambiental amb el seu llenguatge escènic contemporani a Dèmeter (del 5 al 13 de febrer). L’obra que va obrir el cicle Planeta Persona va ser Eufòria de Lara Díez Quintanilla i es tancarà al març amb el nou muntatge de la companyia resident, Íntims Produccions.