El “collage infinit” de Miquel Barceló arriba al CIF Toni Catany en forma de documental

Palma“El tresor més gran de la pel·lícula és que et permet estar mitja hora amb Miquel Barceló, i el sents parlar de manera col·loquial, el veus treballar… Et trobes amb un Barceló molt proper i familiar que t’explica la seva manera de treballar”. Així resumeix Josep Maria Civit, col·laborador habitual del desaparegut Agustí Villaronga, el documental Barceló. Traços de fang, una obra feta en el marc de l’exposició que aquests mesos s’ha pogut veure a La Pedrera, centrada en les ceràmiques de l’artista felanitxer. Vinculada a aquesta exhibició fa unes setmanes que el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor va inaugurar la mostra Toni Catany: retrats i ceràmiques de Miquel Barceló, en el marc de la qual es projectarà, aquest divendres, el documental de Civit. 

Es tracta d’una obra de poc més de trenta minuts en què l’espectador s’endinsa tant en el taller de l’artista com en els darrers retocs de l’exposició de La Pedrera, tot acompanyat de les reflexions en primera persona de Barceló. “Jo havia vist molts documentals en què hi havia veu en off, que sol ser una mica massa subjectiva i fins i tot pedant, així que vaig pensar que seria millor que fos el mateix artista qui s’explicàs”, conta el director, “i va ser curiós perquè després d’hores capturant com treballava va ser ell mateix qui em va dir si volia que m’explicàs com ho fa”. 

Com va començar fent ell les seves pròpies pintures perquè era més barat, però no ha deixat de fer-ho mai; com el procés de fer el fang és tant o més complicat com fer la mateixa peça; com els bloquets que va trobar a la teulera on es va instal·lar li feien pensar en “els cranis dels mallorquins”: tot això són reflexions que formen part de l’audiovisual, una obra centrada en la relació de Barceló i la ceràmica i que, per tant, està també estretament lligada a les seves estades a Àfrica. “A Àfrica tot semblava tornar vell menys jo, jo sentia que tornava jove allà”, diu en un moment l’artista. 

En aquest sentit, el director de Barceló. Traços de fang reconeix que el més interessant del documental és “el punt de vista pràctic”. “El conceptual és molt clar en el seu cas perquè és figuratiu i de seguida veus la seva intenció, amb els peixos, amb els culs dels cavalls… Aquesta representació poètica de la realitat”, argumenta, “és visible, però al documental ens apropam a com ho fa, com manipula les obres, com es nodreix d’objectes tradicionals com els càntirs i els vasos i les àmfores i se’ls fa seus, els manipula i els dona la seva personalitat, que per a mi es resumeix en el moment clau de la pel·lícula: quan diu que ell simplement va fent, que no sap exactament per on aniran les coses que ell fa, perquè tot es tracta d’un collage infinit. I és això, precisament, Miquel Barceló: un collage infinit”. 

La projecció al CIF Toni Catany anirà acompanyada d’una presentació per part de Marta Lacambra, directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera, i d’un col·loqui entre el mateix Josep Maria Civit i el fotògraf Jean Marie del Moral.