'Col·lapse. Màquina cèlibe': la primera exposició retrospectiva de Joan Morey a Mallorca
El casal Solleric inaugura el 31 de gener la mostra, que repassa els seus sis grans projectes creats en els darrers deu anys
PalmaEl pati del casal Solleric de Palma ja anuncia l'exposició. Les lectures d'Ànima negra. Gritos y susurros, 'Converses amb els Radicals', ressonen per tot l'espai de pedra i són el preludi del que vindrà a la planta Noble: una mostra que repassa els sis grans projectes de l'artista Joan Morey, creats en els darrers deu anys. Es tracta de la primera retrospectiva que l'artista mallorquí fa a l'illa i la segona exposició individual de la temporada al centre d'art, després de Teixit conjuntiu de Tonina Matamalas. S'inaugura aquest divendres a les 19 h i es pot visitar fins al 5 de maig.
És una mostra de "senzilla concepció i contingut complex", ha explicat Morey en la roda de premsa de presentació. Els elements centrals són les vitrines que habiten cada sala –i dissenyades pel mateix Morey–, on es troben diferents materials que han format part de les performances: obres literàries, attrezzo, guions, vestuari i un llarg etcètera. A més d'aquestes vitrines –disposades com a reliquiaris–, hi ha projeccions i registres sonors perquè, amb tot plegat, els espectadors revisquin les performances i contactin amb les preocupacions i obsessions de Morey.
L'artista ha destacat que la planta Noble i el seu recorregut circular és especialment interessant pel plantejament de la mostra. Primer, perquè la seva obra es va filant i es relaciona; i després, perquè permet que els visitants escullin per on volen entrar –per la dreta o l'esquerra– i, depenent de la decisió, recorrin els seus darrers anys de creació des del principi o des del final.
L'exposició és una adaptació de Col·lapse, un projecte que va tenir lloc simultàniament al Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, el centre d'Art Tecla Santa de l'Hospitalet de Llobregat i l'antiga presó Model de Barcelona, entre el 2018 i 2019. Morey tracta qüestions molt diverses, però tenen un fil comú: reflexionen al voltant de les relacions de poder, l'individu i, sobretot, en l'individu en un cos social.
Precisament, l'obra Cos social. Lliçó d'anatomia (2017) té un lloc destacat a l'exposició, i es tracta d'una performança per a la pantalla que versa de la manera com "el cos es modela en la societat que viu", ha detallat l'artista. Un vídeo de cinquanta minuts que transcorre a la sala Gimbernat, un amfiteatre anatòmic del 1760, ubicat dins la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Barcelona).
L'exposició també recull, entre d'altres, projectes com Tour de force (2017), una obra dramàtica sobre la història del VIH/sida; Ànima negra. Gritos y susurros, 'Converses amb els Radicals' (2009), una performança en cinc episodis en què l'artista explora qüestions relacionades amb el sofriment físic i psicològic, amb una presència important del fet religiós; i Il linguaggio del corpo (2015), tres performances d'una hora centrades en la representació del cos humà en l'escultura clàssica i la seva transferència a les performances.
En les projeccions, es pot veure com es filmen les performances i aquest fet no s'amaga: surten les càmeres, els micròfons, els cables i també en algun moment l'artista donant indicacions. Morey assegura que en les seves escenificacions, els actors i ballarins no reben gairebé instruccions, i –a diferència del teatre– fan una lectura dramatitzada dels textos, no se'ls han d'estudiar. "Intent fer el mínim d'assajos, perquè no perdi potència", assegura.
El cromatisme característic blanc i negre de l'artista té un paper important a l'obra i està dotat de significat: "És com si el to fosc i ominós de la seva obra respongués a aquesta preocupació central per l'autoritat i l'exercici del poder", diu el fullet explicatiu de la mostra, que està imprès amb el paper de les instruccions dels medicaments.
L'apropiació de textos i conceptes és un altre tema central i que l'artista fa molt evident, no se n'amaga. A les vitrines hi ha llibres subratllats que ha utilitzat i hi ha mencions constants a obres artístiques de diferents temps i disciplines que als seus projectes es reformulen. Cada vitrina inclou cartells descriptius que ajuden l'espectador a apropar-se a la mostra, que Morey entén com un "espai per gaudir, sempre vinculat a les meves temàtiques o obsessions".
La directora del Solleric, Aina Bauzà, ha assegurat que amb aquesta mostra el Solleric "fa un pas cap endavant", i el regidor de Cultura, Antoni Noguera, ha expressat que és una "és una exposició emocionant" en la línia del centre d'art: "Que la cultura que surti d'aquí faci pensar". L'obra està comissariada pel col·lectiu Latitudes, que són els comissaris de la instal·lació original.