Què ens espera a la nostra futura oficina? Per començar, més espai

La pandèmia pot provocar canvis fonamentals i alterar la manera com es dissenyen els espais de treball. A curt termini podem esperar més desinfectant per a les mans i menys taules compartides. Moltes persones estan a setmanes vista, si no mesos, de tornar a les oficines i recuperar una mica la rutina de feina habitual. Després dels recents anuncis d’aturades de l’activitat i permisos laborals, molts es pregunten si tindran feina un cop es calmin les aigües.

No obstant això, els propietaris d’edificis i els directors d’empreses (i els que ajuden a administrar propietats i a dissenyar espais de treball) han començat a anticipar el moment en què se suspenguin les ordres de quedar-se a casa i la gent comenci a tornar a la feina. Els que estan enmig del procés de pensar com seran les oficines postpandèmia apunten que podrien ser radicalment diferents.

Els treballadors que tornin a la feina poden esperar trobar-hi una neteja més a fons i un reforç de la distància social. És probable que es col·loquin pots de gel antibacterià a l’entrada, i el personal de neteja s’ocuparà de deixar nets els poms de les portes. També és probable que s’estableixin límits pel que fa a la quantitat de persones que puguin pujar a un ascensor.

També hi podria haver canvis significatius a llarg termini en els llocs de treball, que passarien per una nova disposició de les cadires i per l’ús de materials de construcció que evitin la propagació dels microbis. Les noves tecnologies podrien donar accés a espais i ascensors que permetessin que els treballadors no haguessin de tocar els poms de les portes o prémer un botó. Tot i que a l’inici aquests canvis no siguin del gust de molts treballadors, és possible que la seva tornada a l’oficina estigui cuidadosament coreografiada. A curt termini, es probable que es col·loquin cartells recordant a tot el personal que s’han de rentar les mans (i potser continuar saludant amb el colze en lloc de fer una encaixada de mans o dos petons) i que hi hagi tovalloletes desinfectants per tot arreu.

Fer grups de treball alterns

D’altra banda, hi ha algunes empreses que estan valorant reintegrar els treballadors de manera esglaonada per limitar la quantitat de persones en les instal·lacions i facilitar-los la tornada a la vida laboral després d’un període prolongat d’aïllament a casa. “L’objectiu és generar confiança i una sensació de seguretat”, diu Matthew Barlow, vicepresident de Savills, una empresa immobiliària. És probable que la pràctica del teletreball que moltes empreses han instaurat aquestes setmanes segueixi d’alguna manera en un futur pròxim, i això farà que hi hagi oficines amb menys gent i facilitarà que els treballadors estiguin separats. També s’està considerant alternar els grups de treball a l’oficina. “Podria haver-hi equips A i B que treballin en dies diferents”, assegura Scott Rechler, director executiu i president de RXR Realty, una altra empresa immobiliària.

Al llarg de la dècada passada, moltes empreses van eliminar els espais privats a les oficines i van apostar per llocs oberts, però això va significar que l’extensió de l’espai per a cada treballador es reduís un 25%, segons Janet Pogue McLaurin, arquitecta i directora de la firma de disseny Gensler, que ha portat un registre de canvis en els llocs de treball amb enquestes anuals des del 2008. L’oficina clàssica de fa deu anys -el cubicle- media 2,4 metres per 2,4 metres. El 2015 el cublice es va reduir a 1,8 per 2,4, i després la reducció ha continuat. La pràctica del benching o l’agrupació de taules de treball (en què els escriptoris estan alineats els uns amb els altres) ha sigut una manera d’estrènyer els treballadors. Un escriptori d’aquest tipus amb un ample de 2,4 metres compliria les normes actuals del distanciament social, però molts escriptoris no són tan amples. A més, amb freqüència les files de taules estan unes davant les altres, de manera que els treballadors estan directament davant dels seus companys.

Menys gent a cada espai

D’acord amb els experts, per crear un radi de 2,4 metres al voltant de cada treballador les empreses haurien de separar els escriptoris o escalonar els treballadors perquè no es trobessin uns davant els altres. Les companyies estan considerant altres maneres de respectar l’espai vital dels treballadors. Per exemple, una sala de conferències pensada per a dotze persones podria ser rehabilitada com una sala de reunions per a sis. En les zones de descans, les cadires podrien estar més separades. I les cadires amb rodes podrien permetre a les persones allunyar-se a una distància segura dels seus companys. “L’objectiu principal del mobiliari cinètic era reunir la gent”, explica Kelly Griffin, directora de NBBJ, que lidera el grup d’estratègia al lloc de treball d’aquesta empresa d’arquitectura. “Ara té una funció diferent: separar les persones”.

Actualment, el 10% dels treballadors d’oficina nord-americans ja no tenen un lloc assignat, segons Gensler. La pràctica de compartir escriptoris, coneguda com a hot-desking o hoteling en anglès (els treballadors no tenen taula fixa sinó que entren i busquen un lloc disponible per seure cada dia) podria quedar aturada almenys fins que la por al contagi desaparegui. “Potser no ens mourem tant”, diu McLaurin. Potser tampoc ens reunirem en grups tan nombrosos. És probable que les reunions d’equips complets no es reprenguin immediatament, diu Michael Kleinberg, president i soci de MKDA, una empresa de disseny d’interiors. “Ningú hi voldrà anar -apunta-. Crec que continuarem amb les reunions a través de Zoom durant un temps”.

No obstant això, la pandèmia podria portar canvis fonamentals que acabin sent definitius, ja que podria modificar la manera amb què es dissenyen els edificis d’oficines. Així com els atacs terroristes de l’11 de setembre del 2001 van crear mesures de seguretat més estrictes en els edificis d’oficines i les inundacions de l’huracà Sandy el 2012 van motivar l’elevació dels sistemes mecànics, el coronavirus podria centrar l’atenció en la circulació i els filtres de l’aire. Els controls activats per sensors també podrien augmentar: reduirien la quantitat de superfície que seria necessària tocar en una oficina i permetrien que els treballadors utilitzessin els ascensors i obrissin les portes només amb el moviment d’una mà.

I la possibilitat de treballar des de casa almenys uns dies a la setmana -una cosa tan anhelada per molts treballadors- podria haver arribat per quedar-se. Fins i tot les empreses que volien que tots els treballadors estiguessin a l’oficina, ja fos per costum o per la sospita que no farien la feina si no estaven sota la vigilància dels supervisors, han descobert que l’experiment de treballar des de casa que ha imposat la crisi a grans sectors laborals ha sortit millor del que s’esperava.

Treballar més des de casa

“Durant aquesta pandèmia es va apagar un focus enorme”, segons Anita Kamouri, vicepresidenta de Iometrics, una empresa de serveis per als llocs de treball. Kate Lister, presidenta de Global Workplace Analytics, espera que més del 25% dels treballadors continuïn treballant des de casa diversos dies a la setmana, un augment important comparat amb el menys del 4% que ho feia abans de la pandèmia. “Ja no hi ha marxa enrere”, apunta.

Un nou estudi fet per investigadors del MIT suggereix que més del 34% dels enquestats han canviat l’anar a treballar per quedar-se a casa. Al nord-est del país, més del 40% han fet el canvi. La infraestructura digital per a la feina en remot ja existia, segons explica Erik Brynjolfsson, director de la iniciativa del MIT sobre economia digital i coautor de l’estudi. “Les eines que la gent ha trobat estan funcionant bastant bé”, diu.

I si les empreses permeten que més empleats es connectin des de casa seva, algunes podrien reconsiderar les necessitats de la seva oficina, cosa que podria tenir conseqüències significatives per al mercat immobiliari. Però, d’altra banda, si augmenta la quantitat d’espai dedicat a cada empleat, la demanda d’espai podria equilibrar-se. Les sales, cafeteries i altres espais de reunió que van sorgir per facilitar la feina en comú podrien ser encara més importants si els empleats treballen des de casa i es desplacen a la feina per a les reunions.

A l’oficina de Seattle de B+H Architects s’hi va dissenyar un espai informal anomenat Sandbox com a “lloc per reunir-se i intercanviar idees”, segons explica Doug Demers, director de l’empresa. És una sala circular que té una gran pantalla digital per compartir informació i seients corbats que donen la sensació de recolliment a qui s’hi asseu. Demers explica que les persones que treballen des de casa poden trucar i connectar-se, però creu que aquest tipus d’espai serà una de les coses que atrauran els empleats a l’oficina, perquè ajuda a tenir un sentit de comunitat. “Es donarà més valor als espais en què ens reunim”, assegura.

Copyright The New York Times

Com serà l’espai de bars i restaurants postcoronavirus?

Thaïs Gutiérrez. Imaginar com seran els restaurants quan s’acabi el confinament és un exercici difícil. Alguns parlen de mampares de vidre per separar taules i d’espais on només s’entri amb mascareta i guants. Altres proposen aforaments molt limitats, grans distàncies entre comensals i mesures d’higiene molt estrictes en la manipulació d’aliments i el servei. Sobre el que sembla haver-hi un cert consens és que l’espai haurà de canviar molt per permetre molta més distància entre els clients. Ho explica Cristina Cusí, cap de restauració de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona (ESHOB), que comenta que “és molt probable que hi hagi una gran sensibilització que faci evitar llocs on hi hagi molta gent”. Per tant, diu, “des de la restauració s’hauran de prendre mesures, sobretot de distanciament, i això vol dir que s’haurà de sacrificar espai perquè la gent se senti segura”. “Aquí hi haurem de col·laborar tots: clients i restaurants”, diu. Però això pot suposar un greu problema per a restaurants petits i amb taules molt estretes, perquè veuran davallar el nombre de clients i, per tant, també els ingressos. Per a Alex Goñi, president de Pimec Comerç, “és probable que els establiments més grans, amb més capacitat per separar taules i mantenir la distància, se’n surtin millor que no pas els petits”, i lamenta que la restauració “és el sector que està patint més per la crisi derivada del covid-19”. Goñi apunta un escenari molt complicat per al sector quan comenci el desconfinament, per la dificultat d’adaptar-se a les noves normes d’higiene i seguretat que s’imposaran.