Una comèdia on el més important és equivocar-se

BarcelonaQue les aparences no us enganyin: els errors, a vegades, poden ser bons. Sota aquesta premissa es mou la comèdia romàntica Gente que viene y bah, l’adaptació a la gran pantalla d’una novel·la de Laura Norton que arriba demà als cinemes. La pel·lícula, protagonitzada per Clara Lago, està dirigida per la barcelonina Patricia Font, que va guanyar un Goya amb el curt Café para llevar i que debuta ara al món dels llargmetratges.

El personatge de l’actriu, la Bea, que és arquitecta i està aparellada amb un company de feina (Fernando Guallar), comença el film amb molt mal peu. “El nòvio li posa les banyes i es queda a l’atur. Però aquestes circumstàncies són clau perquè, quan alguna cosa no va bé, cal desmuntar-ho tot plegat per tornar a construir-ho tot de base”, afirma Lago, que amb aquesta interpretació s’allunya del personatge de l’Amaia d’ Ocho apellidos vascos, amb la qual va saltar a la fama. “La Bea és més suau, insegura, tendra -diu l’actriu-. Al principi em va costar agafar-li el to, perquè pensava en una protagonista amb un caràcter més fort, però trobar aquest nou registre ha suposat un repte i m’ha agradat enfrontar-m’hi”. En el cas de la Bea, la ruptura laboral i l’emocional l’embarquen en un viatge cap a la llar familiar, on busca refugi i guiatge a través de les seves germanes i germà, interpretats per Alexandra Jiménez, Paula Malia i Carlos Cuevas, i la mare, a qui dona vida Carmen Maura. D’aquesta manera, el film s’endinsa en les costures d’un matriarcat peculiar, encapçalat per una dona enigmàtica, que fa de mare d’una forma molt distant i que també amaga les seves batalles internes.

Una mare que no s’equivoca

“El personatge de la Carme té un paper fonamental, però no és el rol típic d’una mare -explica Lago-. Ella llançarà el missatge més important de la pel·lícula, adreçat als fills: sigueu com sigueu us estimaré igual”. La mare també és l’única que no comet errors al film, potser perquè ja n’ha après al llarg de la vida. Les germanes, en canvi, veuran com algunes de les seves decisions també fan trontollar les seves vides. “El personatge de l’Alexandra és el d’una dona seriosa, responsable, que és incapaç de fer marxa enrere quan ha pres una decisió, mentre que el de la Paula és completament volàtil, prefereix dir una mentida i que la bola se li faci grossa abans d’admetre la veritat. La Clara està al mig i és molt insegura”, apunta Font. A través d’elles, la directora ha construït un fresc femení que aglutina personalitats “com més diverses i realistes possible”, subratlla Font.

Filmada entre Barcelona i el Maresme, Gente que viene y bah transita entre el drama i la comèdia per desembarcar en un final optimista i vitalista sobre les decisions personals. “Com que el missatge havia de ser positiu, vaig buscar les millors localitzacions per rodar -precisa Font-. Havien de ser llocs amb llum i color, i amb un esperit fresc que servís per apel·lar la felicitat”. És per això que la història de la Bea s’instal·la a un poblet costaner del Maresme i la natura juga un paper important al llarg de tota la trama, amb cases als arbres i conflictes ecologistes inclosos.