Les comèdies romàntiques ja no són el que eren

“No deus estar fent com a La boda del meu millor amic, oi?”, li pregunta la Cassidy, la promesa del Sean, a l'Ally, l'ex d'aquest, en un moment d'intimitat entre les dues. L'Ally contesta amb una mentida, ja que, com Julia Roberts en aquell clàssic instantani de P.J. Hogan, està decidida a boicotejar el casament de la seva exparella. La resposta del director, el també actor Dave Franco, hauria sigut més honesta: sí, aquest és un homenatge a les comèdies romàntiques dels anys 90 i, alhora, la confirmació que és impossible tornar-hi.

Com La boda…, Somebody I used to know està concebuda com a vehicle estel·lar per a la seva protagonista (Alison Brie, també coguionista), inclou una relació d'amistat com a contrapès a l'enamorament (la presència de Danny Pudi propicia un emocionant retrobament post-Community que és el millor de la pel·lícula) i conté, fins i tot, una seqüència musical vergonyosa… o potser no tant. I aquest és un dels problemes: el film, d’aspecte indie però amb voluntat generalista, està tan centrat en l'actualització d'un discurs (el de la rom-com clàssica) aliè a la sensibilitat contemporània, que s'oblida de l'essencial: que una comèdia sol construir-se amb moments ridículs i ximpleries glorioses. És lloable la intenció dels guionistes de construir una relació de sororitat entre les dues antagonistes, però no hi ha res a Somebody… que pugui comparar-se amb l'efervescent interpretació de Cameron Diaz al film de Hogan, on va sublimar l'estereotip de rossa ximple desafinant en un karaoke sense control (i sense vergonya).