Comença l’Atlàntida, “un festival a contracorrent”

Palma“Si fos fàcil, no seria l’Atlàntida”. Així ho ha resumit el director del festival, Jaume Ripoll, durant la gala inaugural de la seva novena edició a Palma. Ho deia en clara referència al fet que, una vegada més, l’esdeveniment ha començat sense tenir confirmades les aportacions econòmiques pactades amb les diferents institucions. De fet, ni la presidenta del Govern, Marga Prohens, ni el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ni el batle de Palma, Jaime Martínez, han estat presents a una inauguració on s'han concentrat més estrelles que mai, des de Fernando Trueba a Matt Dillon passant per Juan Antonio Bayona, i presidida per una autèntica llegenda del cinema com Liv Ullman, qui ha protagonitzat un dels homenatges més emotius i merescuts de la història del festival. 

“Has donat vida a personatges tan icònics que fins i tot han arribat a condicionar la meva imaginació”, li ha dit la cineasta Elena Martín Gimeno abans de lliurar-li el primer premi Masters of Cinema d’enguany. “Moltíssimes gràcies per fer-me tan feliç”, li ha respost, molt somrient i emocionada, la protagonista de Secrets d’un matrimoni, Persona i Crits i murmuris, entre moltes altres. Ullman ha volgut reivindicar que “cap persona és una illa, sempre existirà el contacte amb els altres” i que l’art i el cinema són “la millor manera per no oblidar-ho i per poder reconèixer-nos també en els altres”. Tots els assistents a la gala, feta al pati de la Misericòrdia de Palma, s’han aixecat per aplaudir la “deessa del cel·luloide” en paraules de la presentadora de la gala, Clara Ingold, un dels grans encerts de la inauguració d’enguany.

La gala ha començat passades les 21.15 h amb l’actriu i humorista llegint un guió clarament equivocat, amb referències a convidats i pel·lícules d’altres anys. “Això és el que ens ha escrit una intel·ligència artificial quan li hem demanat que ens fes el guió de la nit”, ha explicat, “i això és el que feim els actors i les actrius amb els guions que ens creen les intel·ligències artificials”, ha afegit poc abans d’espenyar el paper que tenia entre les mans. I no li ha tremolat la veu per anunciar, amb tota la ironia del món, “el moment que tots estau esperant: els discursos institucionals”. Entre rialles, el secretari autonòmic de Cultura del Govern, Pedro Vidal, ha pujat a l’escenari per dedicar un emotiu record a Agustí Villaronga, cineasta molt vinculat al festival, i l’ha seguit Antònia Roca, vicepresidenta del Consell de Mallorca, qui ha volgut subratllar que “per molt que les coses no siguin fàcils, el Consell sempre donarà suport a l’Atlàntida”. I després del discurs breu i precís, com és habitual, de Jaume Ripoll, ha començat el concert inaugural de Maria Hein, qui, asseguda al piano, ha interpretat tant temes propis com versions de temes de Maria del Mar Bonet, Mercedes Sosa o Amaia. 

Finalment, ha arribat el torn de la pel·lícula inaugural, Isla perdida, i el seu equip ha pujat a l’escenari per donar-li pas. El director, Fernando Trueba, ha agraït l’oportunitat de formar part d’un “festival meravellós a una illa meravellosa”, mentre que Matt Dillon, protagonista de la cinta, ha volgut donar l’enhorabona a tot l’equip que l'ha organitzat i ha explicat que la cinta és un projecte que fa anys que es gestava. Tanmateix, el moment més entranyable de la nit l’han protagonitzat la productora Cristina Huete i l’actriu Aida Folch: la primera ha presentat la segona subratllant-ne el talent interpretatiu i la complicitat personal i la segona, sense poder evitar les llàgrimes, ha volgut deixar constància que “aquesta feina costa molt, ens esforçam molt per treure pel·lícules endavant i ser aquí per estrenar-la és molt emocionant”. Val a dir, per cert, que l’arribada de tots ells a la gala ha passat gairebé desapercebuda: el grup d’intèrprets reconvertits en influenciadors que convida un dels patrocinadors del festival, entre els quals es trobaven Iván Massagué o Clara Lago, cridava tant l’atenció per la seva desbordada efusivitat que la majoria dels allà presents ni s'ha temut de l’arribada de Trueba, Folch i Dillon, tot una icona generacional que ha preferit accedir al recinte amb un perfil més baix. També sense gaire rebombori ha estat l’entrada de Juan Antonio Bayona, un altre dels premis Masters of Cinema d’enguany, que ha arribat acompanyat dels seus pares. 

Amb la mateixa calor de cada any i amb qualque queixa extra en relació amb l’organització –especialment per la gestió de les consumicions, ja que s’havien de fer tres cues diferents per aconseguir una beguda– s’ha donat el sus a la novena edició de l’Atlàntida, un festival que, tot i les dificultats, cada any apunta més alt.