El comiat de Guillem Frontera: “Puc dir que, en general, m’agradava bastant viure”

Ariany“Puc dir que, en general, m’agradava bastant viure. Hi ha coses en aquest món que tenen la seva gràcia, no m’ho negueu”. Aquestes paraules, posades en versos, són part del darrer poema que va escriure Guillem Frontera. El va fer “quan ja estava allitat a l’hospital”, com va contar l’escriptor Lluís Maicas aquest dijous al cementeri d’Ariany durant el comiat que la família i els amics han dedicat al novel·lista, que va morir dilluns, 9 de desembre. 

Mor Guillem Frontera, un dels grans de la literatura catalana

Als versos, Frontera parla de la vida i també de la mort, “i no és casual que faci servir la poesia per cloure el seu cicle creatiu”, hi va dir Maicas en clara al·lusió al fet que l’arianyer va començar la seva prolífica carrera literària amb dos llibres de poemes: A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966). Després, no en va publicar més, de poemes, es va lliurar a la narrativa i sobretot a la novel·la.

I sí, als darrers versos, també hi és la malaltia i la mort. La pròpia: “Arriben, però, dies en què la vida et converteix en un somnàmbul que vagareja entre somnis trencats i altres meravellosos”. I la mort que ell veia per a l’illa on va néixer i la cultura que va fer créixer, en paraules seves que aquest dijous va fer ressonar al cementeri d’Ariany el seu amic, el geògraf Climent Picornell: “Encara que no cregui que els mallorquins, com a poble, puguem sobreviure, almenys que ens deixin dir les darreres paraules, el perquè d’aquesta mort”.   

La vetla, el comiat a Guillem Frontera va ser un acte “senzill, íntim”, com deia qualcú poc abans de l’enterrament. “És el que a ell li hauria agradat”, apuntava el pintor Ramon Canet, amic de l’escriptor. A donar el condol a la viuda, Bàrbara Genovard, a la filla, Tànit, i a la resta de la família, s’hi va acostar al llarg del dia una significativa representació dels àmbits culturals en els quals més va treballar Frontera. Molts d’escriptors, entre els quals comptar Antoni Vidal Ferrando, Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Pere Antoni Pons, Àngel Terron, José Carlos Llop, Damià Pons i Joan Mas i Vives. Artistes, com Pep Coll, Andreu Maimó, Antoni Socías, Pere Joan i Pep Maür. Periodistes i representants del món de la comunicació, entre els quals Carme Serra, Miquel Serra, Xavier Bonet, Margalida Tur, Ferran Aguiló, Andreu Manresa i Ricard Pla. Polítics i expolítics: Pere Joan Pons, Pedro Vidal, Francesc Fiol i Celestí Alomar, entre d’altres. I amics diversos com el restaurador José María Pardo, els filòlegs Joan Melià i Beatriu Defior, la historiadora Bel Vidal, els editors Miquel Campaner (Ensiola) i Maria Bohigas (Club Editor), el cineasta Antoni Capellà i l’arquitecte Martí Lucena, entre molts d’altres.

El comiat a Guillem Frontera també va acabar amb poesia, amb uns versos del poema ‘El paisatge’ que l’escriptor va dedicar a la seva germana Maria, que va morir abans que ell. El va llegir Jaume Jiménez, el nebot de l’autor, que va posar en veu de la germana -quan “ella sabia que les hores que li quedaven les hi comptava la mort”- les següents paraules: “Mira bé la muntanya i la figuera, germà meu. Si no, digués, com et presentaràs, l’hora arribada, als nostres avantpassats, que no tindrien història si no fos en el paisatge?”.