Comiat republicà per a Rosa Regàs
Familiars, amics i món literari i polític acomiaden l'autora morta als 90 anys
BarcelonaEl funeral laic de Rosa Regàs, morta dijous passat als 90 anys a la seva casa de Llofriu, ha aplegat aquest dissabte al matí, a Barcelona, la seva extensa família, a més d'amics i representants del món editorial i polític. Amb el fèretre cobert amb la bandera republicana, la cerimònia l'han preparat i protagonitzat la seva extensa família, amb els fills i nets al capdavant, i ha estat marcada per un càlid i alegre esperit, tal com ella desitjava.
L'alcalde Jaume Collboni i l'exalcaldessa Ada Colau, el ministre Jordi Hereu i el líder del PSC, Salvador Illa, han assistit a la cerimònia. Com a representant del govern català, hi havia la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe. El publicista Lluís Bassat, l'artista Frederic Amat, editors com Daniel Fernández i Ernest Folch, la bibliotecària Carme Fenoll, el gestor cultural Xavier Fina i l'arqueòleg Jordi Serrallonga, entre moltes altres cares conegudes, també han fet acte de presència al comiat d'aquesta figura icònica de la Gauche Divine, amb la qual s'acaba tota una època de la cultura barcelonina.
Durant la cerimònia, s'han projectat imatges de la seva llarga i intensa vida, s'han llegit alguns textos de l'autora, i la banda sonora, que havia començat amb l'himne de Riego i havia tingut el moment més emotiu amb She's leaving home dels Beatles, ha acabat amb un animat vals –"Qui vulgui pot ballar-lo", han dit els familiars–, abans del qual hi ha hagut crits espontanis de "Visca la vida, visca l'amor i visca la Rosa!"
Ha estat un acte volgudament íntim, en el qual no s'han recordat tots els mèrits i assoliments literaris de Regàs: "Aquests dies se n'han escrit moltes coses i tots ja les coneixeu", ha dit la seva filla Anna Omedes Regàs, que l'ha descrit, des del punt de vista personal, com "una mare potent, molt potent, que ens ha ensenyat a lluitar pel que creiem, tant als fills com als nets", mentre que la neboda de la difunta, Susanna, ha explicat que la Rosa sobretot el que volia era reunir-se amb els seus tres germans, ja traspassats i amb els quals estava molt unida després de compartir una dura infantesa primer a l'exili i després a Catalunya: "Una vegada més s'ha sortit amb la seva", ha dit amb un mig somriure.
Regàs havia publicat feia poques setmanes el llibre Un llegat (Navona), en què repassa una llarga vida plena d'èxits professionals, entre els quals destaquen el premi Planeta amb La canción de Dorotea (2001), el premi Biblioteca Breve amb Música de cámara (2013) i el Nadal amb Azul (1994), però també el rellevant paper en editorials com Seix Barral i La Gaya Ciencia. També havia treballat de traductora per a l'ONU en ciutats com Ginebra, Nova York, Nairobi, Washington i París. I ja de gran va dirigir la Biblioteca Nacional d'Espanya.