El Còmic Nostrum s’escriu en femení i en negre

Palma“La gent que pensa que es fa l’exposició perquè ara el tema de les dones està de moda, ens infravalora perquè ens està dient que no és per la nostra feina sinó perquè som dones”, deixa clar Margalida Vinyes, la il·lustradora que enguany ha estat l’encarregada de dissenyar el cartell de Còmic Nostrum i una de les primeres dones a formar part del Clúster de Còmic i Nous Mèdia de Mallorca. L’associació, que reuneix professionals i empreses del sector, inaugura la setmana vinent el seu esdeveniment estrella, el Còmic Nostrum, un punt de trobada per als amants del gènere que, entre el 25 i el 28 d’octubre, combina xerrades, presentacions de llibres i exposicions. Una d’aquestes mostres, en aquesta edició es dedica a les dones i els seus terrors. Sota el títol El terror de les nenes, cinc il·lustradores de l’illa compartiran cartell i sala d’exposició amb dos referents del còmic de l’estat espanyol, Keko i Kim, i amb una representació de dibuixants i historietistes de Suècia, el país convidat enguany.

Les pors fetes còmic

El terror de les nenes és un projecte editorial coral en gestació format per Marga Vinyes, Flavia Gargiulo, Enriqueta Llorca, Eva Barceló i Nívola Uyá. El llibre, que està previst que es publiqui l’any que ve, tot i que cap d’elles en vol avançar data per “no punxar el globus”, constarà de 13 historietes realitzades per les autores, cinc de les quals, una de cada dibuixant, són les que s’exposaran fins al 21 de novembre al Solleric.

“Tracten de temes de l’univers femení, però d’aquelles coses que ens preocupen, ens aterren, ens atabalen”, diu Marga Vinyes. “Des d’un punt de vista d’angoixa, de terror. Per això es diu El terror de les nenes, tot i que algunes estan contades en clau d’humor”, afegeix Nívola Uyá. La història d’Uyá, s’anomena El agujero i tracta del tema de la pèrdua d’un fetus durant l’embaràs. Enriqueta Llorca vehicularà a través de la seva protagonista de ficció, Fàtima, la pèrdua del referent matern. Flavia Gargiulo comenta que la seva aportació parla de la pressió social de l’edat a la dona i que acaba en una violenta cirurgia. La història de Marga Vinyes tracta de l’autoflagelació i dels ritus estètics, “arrancar-te el pèl per estar guapa, i on condueix això”, comenta la il·lustradora, que es va inspirar en La metamorfosi de Kafka per realitzar la història. “És un relat molt surrealista. La dona fa un altre tipus de metamorfosi, intentant llevar-se i arrancar-se la part natural, i al final és la natura la que se la menja a ella”. Per la seva banda, Eva Barceló basa la seva història en fets reals, explicant la història de Katherine Switzer, que l’any 1967 fou la primera dona que va córrer la marató de Boston, quan les dones no tenien permís per fer-ho.

La qüestió del gènere

“El punt de partida és el terror i això havia de destacar-se, independentment del tema a tractar de cada historieta. El terror havia de ser-hi present, des de diferents perspectives”, afirma Enriqueta Llorca. Elles expliquen que han intentat no repetir temàtiques i que cadascuna partia d’una idea clara de la qual volia o necessitava parlar. “Crec que el volum complet serà un gresol bastant bonic del que són moltes pors, molts tabús, moltes solituds de la dona”, comenta Nívola. Uns còmics s’han duit a terme des de diversos punts de vista: poètic, fantàstic, surrealista... i uns altres més des de la ciència-ficció. “No són historietes convencionals d’allò quotidià, sinó el terror que hi ha en allò quotidià”, expliquen.

Les cinc dibuixants varen entrar a formar part del clúster pràcticament al mateix temps, una rere l’altra, es varen anar estirant perquè el sector femení del dibuix i la il·lustració hi estigués representat. Comenten que fins a la seva incorporació, el clúster estava dominat per les grans signatures del còmic illenc: Pere Joan, Rafel Vaquer, etc., gairebé tots ells iniciats abans en el còmic que en la il·lustració. Al contrari del que ha passat amb elles. Les cinc estan d’acord que avui dia els llenguatges del còmic s’han obert molt i que hi ha tants llenguatges formals com estils de dibuix. “El còmic ja no és una vinyeta rere l’altra”, assegura Enriqueta Llorca, i afegeix rient que “el còmic és una puta feinada!”

Totes estan d’acord que el còmic és una feina “faraònica” i afegeixen que una de les mancances fonamentals de les dones del sector és el temps. Segons un informe de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), les dones cobren un 40% menys que els homes, en aquest sector. Marga Vinyes assenyala que aquesta dada es deu al repartiment de les feines de la casa i Flavia afirma que aquest 40% ha de treballar més per arribar a cobrar el mateix que un home. Totes fan feina com a autònomes i la majoria d’elles tenen el taller annex al domicili. Vinyes, però, diu que “les dones solen ser les que guanyen menys i al final s’acaba prioritzant el temps per a ell, per a la seva professió, perquè ell porta més diners a casa”.

Es pot viure, però, de la il·lustració i del còmic a les Illes? En aquest punt, elles discrepen. Nívola assegura que sí que es pot “si et mous. “Ilustració, encàrrecs, feines pròpies, després fas tallers, et conviden a xerrades. No només de la teva feina sinó de tot el que hi està relacionat”. Enriqueta, d’altra banda, comenta que en el seu cas sempre ha hagut de compaginar-lo amb altres feines que no hi tenen res a veure.

En el que sí coincideixen totes és que és una feina precària. “El que es paga per una il·lustració o per un llibre no és proporcional a la feina i a la creativitat que suposa”, comenten. “Les hores ens surten a preu de patató!”, indica Vinyes, i tot i que en el moment actual s’edita molt, lamenten que l’autor d’una publicació s’endú només un 10%. “Si és una tirada de mil exemplars i t’has passat un any fent feina per un còmic i es ven a 16 euros, què guanyes? 1.600 euros? Per un any de feina”, diu Vinyes davant l’assentiment de les seves comapanyes, que recorden que “tothom hi guanya menys l’autor, i sense autor no hi ha llibre”.

Una de les reivindicacions del sector és, precisament, regular el repartiment dels beneficis d’una obra editorial, ja que la distribució s’endú el 40% o 50% del preu del llibre, i totes coincideixen que els pareix “sagnant i de barruts”. Per això, per “la misèria”, diuen entre rialles, el clúster és una exemple d’unió i de pinya. “Som uns romàntics, i això és el que ens uneix: el romanticisme i la misèria”.