Còmic a Suècia: no tot és novel·la negra
El país escandinau és el convidat de l’edició d’enguany del Còmic Nostrum, on es mostren els treballs més destacats dels dibuixants suecs
PalmaEl novè art és ben viu a Suècia, encara que una mirada al quiosc semblaria desmentir aquesta afirmació. A banda de la publicació per a adults Galago (que també és una editorial on publiquen la majoria dels autors convidats), no arriben a deu les revistes, amb periodicitat mensual, que s’hi poden comprar. Moltes es fan, això sí, amb material propi. La majoria dels dibuixants es dedica a l’animació i la publicitat i sol editar directament en àlbum.
A Suècia, fins a la crisi dels mitjans en paper, la manera més normal de viure com a dibuixant de còmics era publicar una tira o una pàgina en un periòdic o revista d’informació general. Les grans excepcions serien els dibuixants de Bamse (per al públic infantil i molt popular a Escandinàvia), els de 91:an (un soldat entremaliat fa el servei militar des del 1932) i Fantomen (la franquícia nòrdica del que coneixem aquí com El fantasma, que produeix material propi amb un elevat seguiment que no té al seu país d’origen, els EUA).
L’inici del còmic suec
Els estudiosos del còmic suec solen referir-se a l’escriptor i dibuixant Carl August Ehrensvärd (1745-1800) com l’iniciador del còmic suec. Hem d’esperar, però, a l’any 1910 per a l’aparició del primer personatge autòcton, que encara es publica avui com a complement d’altres revistes, el pagès indolent Kronblom. A final de la dècada dels 30 del segle passat comencen a sorgir tímides iniciatives de revistes de curta vida com El ratolí Mickey (1937). I ja dins la dècada dels 40 veuen la llum revistes que imiten les americanes dels anys 30. No és fins al final de la Segona Guerra Mundial que sorgeixen revistes de còmic amb material de producció pròpia i no només traduccions. El 1948 es publica Superman i tímidament comencen a sortir revistes d’aventures, de lladres i serenos, de l’oest i de ciència-ficció, gèneres que seran presents fins a la crisi dels anys noranta.
L’època daurada del còmic suec, el final dels anys 1960 i la dècada dels 1970, coincideix amb un moment històric en què l’estat del benestar arriba a la màxima expressió. Suècia mai no tornarà a gaudir d’una igualtat social i econòmica com aquesta. És quan es publiquen més capçaleres i personatges de producció pròpia. La revista Fantomen comença a editar material propi, desempallegant-se de la casa mare americana, i assoleix una popularitat inèdita per al personatge amb clubs de fans i un seguiment que aquí ens podria recordar l’entusiasme pels còmics Fórum i Zinco als anys vuitanta. I que encara continua. Apareix Bamse mentre es publiquen tota classe de revistes d’humor, aventures i esport. Sorgeixen dues institucions que tindran un paper central: l’Acadèmia Sueca del Còmic (Svenska Serieakademin, 1965) i l’Associació per a la Promoció del Còmic (Seriefrämjandet, 1968). Són l’expressió màxima d’una indústria seriosa que treballa per bastir un cos teòric i crític al seu voltant. Gràcies a ells, podem afirmar que el còmic a Suècia és considerat una forma d’expressió literària que s’ha de promocionar, estimular i protegir amb beques i suport institucional. El còmic és considerat part de la literatura sueca.
Còmic ‘underground’
Després d’aquest esclat, els anys vuitanta es caracteritzaren per la irrupció de la segona onada de còmic underground, aquesta vegada com a còmic per a adults, i la publicació dels còmics Marvel i les primeres novel·les gràfiques. També és la dècada dels tancaments. Moltes revistes no poden adaptar-se al canvi de gustos que suposa l’aparició del manga. També hi ha un canvi d’hàbits de consum cultural: videojocs, vídeo, ordinadors... El mercat s’enfonsa: botigues especialitzades i editorials abaixen la barrera. El manga no és suficient per salvar la biodiversitat creativa. També es desplaça el centre de gravetat del còmic: d’Estocolm a Malmö. A recer de les escoles de còmic d’aquesta ciutat, neix una nova generació.
Nova fornada
A partir de l’any 2000 es produeix un canvi important en el còmic suec: sorgeix una nova fornada de dibuixants, la majoria dones, trencant la presència dominant masculina. Les dibuixants tenen estils diversos que podrien encabir-se dins l’ underground pur i dur fins a un underground poppy i glamurós. El denominador comú de les artistes és la temàtica: la voluntat de reflectir la societat, les relacions i la subversió de l’ordre tradicional entre els gèneres. Tot narrat des de la perspectiva de la sàtira i l’humor. Entre aquestes autores, hi tenim Ninna Hemmingsson, Lina Neídestam, Sara Granér i Liv Strömquist.
Sara Granér, que debutà l’any 2008 i molt reconeguda a Suècia, és una de les convidades al Còmic Nostrum. Lamentablement, no està editada per cap editorial espanyola i no podem gaudir de la seva sàtira inserida en un món acolorit, ple de peluixos innocents i cínics, on les condicions laborals i l’angoixa de viure marquen el ritme. Daria Bogdanska, polonesa que viu a Malmö, és un clar exponent del còmic que es fa a la ciutat. Publicada per Astiberri (Esclavos del trabajo, 2018), relata de manera autobiogràfica com és ser una immigrant al país nòrdic. Dels altres convidats podem destacar el dibuixant i cineasta Max Anderson, un vell conegut per al públic ja que l’any 2002 va publicar a l’editorial mallorquina Inrevès Car Boy. Una bona oportunitat la que ens dona Còmic Nostrum de conèixer i gaudir d’un còmic fet en una terra que també té una literatura sense detectius, assassins i homes que odien les dones.