Còmics i ciència, una aliança que ve d'enrere

PalmaEn temps de pandèmia i negacionisme, el Clúster de Còmic va considerar que el millor tema per tractar en l’edició d’enguany del Còmic Nostrum era la ciència. “Els còmics s’han relacionat molt amb universos fantàstics, però sempre amb aspectes de la realitat”, ha dit el president del Clúster, Pere Joan, durant la inauguració del festival d’aquest dijous al Casal Solleric. Fins dia 9 de gener, es podran visitar fins a cinc mostres diferents al Solleric, excepte la que s’ha dedicat a Forges, que es pot veure al passeig del Born. 

El festival, que desplega un gran programació, es divideix en dues fases. La primera, que acaba d'arrancar, durarà fins diumenge, dia 7 de novembre. La segona serà el cap de setmana de dia 27 i 28 de novembre, dissabte i diumenge, i es farà a l'Escola Superior de Disseny de Palma.

L'exposició que es pot veure a la planta baixa del Solleric és Persones superheroïnes, persones científiques, comissariada per Álvaro Pons i Jordi Ojeda. Precisament, el doctor de la Universitat de Barcelona Ojeda explica que aquesta mostra reivindica l'aliança que la ciència i el còmic han tingut des de fa molt de temps. El comissari, que fa 25 anys que dirigeix un projecte de divulgació de la ciència en l'ús de còmics, reivindica que "sempre hi ha hagut interès per part dels autors d'intentar justificar els diferents poders que tenen els superherois".

El doctor també conta que a final del segle XX es va conèixer que, amb l'arribada de l'Sputnik a l'espai, els Estats Units –que estaven dolguts perquè havien perdut la batalla espacial contra la Unió Soviètica en plena Guerra Freda– van demanar a les editorials de l'època que incloguessin motius científics a les seves publicacions. "Els Estats Units, en haver perdut, van projectar un futur amb enginyers molt bons, amb científics potents. El sector dels superherois va ser un dels que millor ho va fer, com l'editorial DC, però sobretot Marvel", especifica Ojeda. De fet, diu, els líders dels grups solien ser els científics. El primer còmic de Marvel fet per Stan Lee és Els quatre fantàstics: "El líder no és el pilot, no és el més fort... és el científic, Mister Fantàstic". Ojeda considera que el govern dels Estats Units va usar els còmics amb un objectiu molt lloable, el de "fomentar vocacions científiques i tecnològiques a partir de la lectura de còmics".

Forges, un referent

Al passeig del Born hi ha la mostra dedicada a Forges, que ha comissariat Fernando del Blanco, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). "L'objectiu és homenatjar Antonio Fraguas Forges, un dibuixant que va saber fer una divulgació d'allò més divertida", defensa el comissari. L'exposició recull 66 vinyetes de temàtica científica i tecnològica d’un humorista referent a l'estat espanyol.

A l'entresol del Solleric, comissariada per Miquel Àngel Miranda (UIB) i l'il·lustrador Luis Resines (Pelopantón), hi ha l'exposició El còmic i la ciència, que combina obra original i reproduccions digitals de diferents autors. Les peces intenten explicar a l'observador termes científics bàsics, relacionats amb el canvi climàtica, la salut i la intel·ligència artificial. A més, inclou els resultats d’un experiment del catedràtic de Massachusetts Institute of Technology Antonio Torralba i el dibuixant Àlex Fito sobre creació de còmic amb intel·ligència artificial.

Relats d’anticiència és una mostra més humorística que es pot veure al pati de l'espai de Palma, i ha estat comissariada per Pere Joan. Hi han participat Manu Calvo, Marga Vinyes, Tatúm i Guillem March. A l'aparador del passeig del Born del Solleric hi ha una projecció audiovisual de retrats de 100 científics, firmats per Pelopantón. La instal·lació s'anomena 100tífics!

A més dels esmentats, a la inauguració hi havia el vicerector de Política Científica i Investigació de la UIB, Víctor Homar, i Anna Travesset del CSIC-IMEDEA. De l'àmbit polític, hi han assistit el tinent de batle de Cultura i Benestar Social, Antoni Noguera; el coordinador general de Cultura, Miquel Àngel Contreras; la directora general d'Arts Visuals, Aina Bausà, a més d'altres directors de l'àrea; el regidor de Participació Ciutadana i Govern d'Interior, Alberto Jarabo; i Josep Mayol, secretari insular de Cultura del Consell de Mallorca, entre d'altres.