La Compañía Nacional de Teatro Clásico torna al Principal amb 'El castigo sin venganza' de Lope de Vega

PalmaEl teatre Principal acollirà divendres 24 i dissabte 25 el muntatge teatral 'El castigo sin venganza', de Lope de Vega, en una posada en escena de la Compañía Nacional de Teatro Clásico dirigida per Helena Pimenta. El director del Principal, Carlos Forteza, va presentar ahir al vespre en roda de premsa aquesta nova proposta, que és la darrera de la temporada teatral, acompanyat per dos dels actors protagonistes, Joaquín Notario i Rafa Castejón.

Forteza va destacar la fortalesa de l’obra de Lope de Vega i, especialment, la feina de la directora del muntatge, Helena Pimenta. 'El castigo sin venganza' és “una de les darreres obres de Lope, de maduresa, en la qual es reflexiona sobre avantposar el deure a l’amor”. El director del teatre ha reivindicat "la feina i el talent que congrega la Compañía Nacional de Teatro Clásico" i ha assegurat que “cent minuts de Lope de Vega no són comparables” amb tota la darrera temporada de 'Joc de trons'.

Amors prohibits

'El castigo sin venganza' és una obra teatral en forma de tragèdia que narra la història d’amor prohibit entre el comte Federico i Casandra, l’esposa del seu pare. El duc de Ferrara, pare de Federico, voldrà venjar-se després d’aquest atac al seu propi honor. Alhora, l'obra reflexiona sobre temes cabdals com l’honor, el desig de poder, la justícia o l’amor, i està ambientada en la Itàlia de final del Quattrocento.

La història dibuixa un drama d’honor conjugal en què els personatges semblen atrapats en una tela d’aranya, dins un palau on tot són murmuris, jocs de miralls i secrets. La bellesa dels versos de Lope de Vega s’alia així amb la rudesa dels conflictes i les difícils situacions que l’obra planteja. La directora d’escena i dramaturga, Helena Pimenta, Premi Nacional de Teatre (1993), porta als escenaris el mestratge líric de Lope de Vega amb un ritme dinàmic, gairebé cinematogràfic.

Lola Baldrich, Beatriz Arguello, Joaquín Notario, Rafa Castejón, Nuria Gallardo, Javier Collado, Alejandro Pau, Fernando Trujillo i Íñigo Álvarez de Lara formen part del repartiment d’aquesta proposta de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que ha estat adaptada per Álvaro Tato i ha comptat amb les directrius coreogràfiques de Nuria Castejón i l’assessor de vers Vicente Fuentes.

Direcció d'Helena Pimienta

Joaquín Notario, que interpreta al duc de Ferrara, ha parlat de la seva experiència i ha dit que abordar aquest personatge li ha suposat “comprovar els límits de la supèrbia i del poder d’un home que acaba sacrificant allò que més estima per defensar el seu honor”. Notario ha parlat també de la posada en escena: “hi ha una plasticitat fantàstica; el muntatge escènic il·lustra perfectament la trama de l’acció, amb aquest castell sense parets ni murs”. L’actor ha lloat la direcció d’Helena Pimenta “que ha sabut fer un molt bon balanç entre els temes de l’amor i el deure i ha sabut mantenir l’equilibri en l’evolució dels personatges fins el darrer moment de la funció”.

Rafa Castejón encarna el fill del duc, el jove Federico, que s’enamora inevitablement de la seva madrastra Casandra sense ser conscient de fins a quin punt aquesta decisió determinarà el seu avenir. Castejón ha qualificat el seu personatge de “hamletià”, ja que s’enfronta al poder i al seu propi desig. “En Shakespeare el poder sempre està lligat a la compassió. En aquest cas no hi ha lloc per a la compassió, segurament perquè Lope de Vega volia fer un especial incís en aquesta qüestió”, ha dit.

L’obra es va estrenar al Teatro de la Comedia de Madrid el 21 de novembre de 2018, amb més de 33.000 espectadors. La gira ha portat el muntatge de Pimienta a teatres de las Palmas, Zaragoza, la Corunya, Santander, Almagro, Valladolid, Logronyo i Còrdova. La Compañía Nacional de Teatro Clásico reposarà aquest títol la propera temporada.

El primer text d''El castigo sin venganza' va ser escrit per Lope de Vega l’any 1631. Aquesta és la darrera obra que va deixar escrita per ser duita a escena i un dels pocs textos que el mateix autor va qualificar de tragèdia. Es tracta de l’adaptació d’una novel·la de Mateo Bandello, un autor italià que es va inspirar en un esdeveniment real succeït en l’època del Renaixement a Itàlia. Lope de Vega pren el tema per reconstruir una tragèdia a l’estil espanyol.