El Teatre Lliure publicarà les obres que estrena a les seves sales. Comanegra editarà la col·lecció Llum de Guàrdia, que inclourà obres d'autoria autòctona i clàssics no traduïts al català que arribaran a les llibreries al mateix temps de l'estrena al teatre (a entre 12 i 18 euros). Comencen amb Prosopopeya i L'herència de Matthew López, i aquesta temporada també publicaran els textos de Clàudia Cedó, Tiago Rodrigues i Joan Yago. "Que el Lliure tingui la seva col·lecció és un gest, un acte de fe en els autors i en la literatura dramàtica", opina Julio Manrique.
La companyia jove que ha fet el salt de l''underground' al Teatre Lliure
Pablo Macho Otero i Emma Arquillué estrenen l'obra existencialista, pluridisciplinària i en vers 'Prosopopeya'
BarcelonaDe tant en tant apareix en escena una companyia jove que demostra un talent i originalitat especials. I algunes vegades (però poques) aquestes companyies tenen l'oportunitat de fer el salt d'un escenari humil i independent directament a la primera divisió. És el que li ha passat a La Bella Otero, la companyia de l'escriptor Pablo Macho Otero i l'actriu Emma Arquillué, que, després de l'èxit d'A fuego al Teatre la Gleva (i altres projectes iniciàtics al Tantarantana, com Loco amoris i George Kaplan), han arribat al Teatre Lliure per ser "un tàndem prometedor i amb molt de talent", diu Julio Manrique, a qui va entusiasmar l'obra anterior (que al març i l'abril recupera l'Off La Villarroel). "Va ser una sorpresa i una revelació. Aconsegueixen fer un relat emocionant i divertit amb una forma que a vegades pot resultar rígida o arcaica com el vers. ¿Escriure en vers i caure dret, amb 30 anys? Havíem de donar-los les eines per fer una passa més, acompanyar-los com a artistes", explicava el director del Lliure.
El nou espectacle, Prosopopeya, que es representarà del 16 de gener al 9 de febrer al Teatre Lliure, segueix l'essència de l'anterior perquè es tracta d'un monòleg en vers en castellà escrit i interpretat per Pablo Macho Otero. L'ambició de "buscar noves formes escèniques", diu Arquillué, els ha portat a afegir-hi un joc amb les màscares d'Arnau Comas i la música en directe de Santiago Aguilera. Els jocs de paraules, la sàtira, la metateatralitat, els mites i la filosofia també són al seu ADN, en aquest cas per reflexionar al voltant de la identitat i el mal del jo, tan present en la nostra societat. "Fa anys que vaig fer la troballa que en neurociència i psicologia està molt acceptat que el jo és una invenció del cervell, només és una ficció social que creem per conviure i interactuar amb la realitat, on cadascú interpreta el seu personatge –reflexiona Macho–. Des d'aleshores em turmenta aquesta idea. Em fa por. ¿Vol dir que totes les nostres interaccions són mentida? ¿Si jo no existeixo, quina diferència hi ha entre dins i fora la sala de teatre?", planteja.
L'espectacle, dirigit per Arquillué i Macho, aborda una pregunta existencial com "Jo soc o no soc ficció?" seguint dos fils: un dramaturg a la recerca del seu jo i la narració d'un suposat mite grec, Prósopon, que representa l'origen del teatre i la identitat. "Com diu en Pere Arquillué, el teatre ha d'estar a tres pams de terra per tenir potència, ha de parlar d'un lloc més elevat, perquè el teatre ve del ritual i parla d'emocions primàries, de la vida, la mort, el desig, la por, i el vers té la capacitat de trobar la bellesa de coses terribles", explica el dramaturg, que escriu poesia des de jove i es va atrevir a reescriure El misantrop en vers per a l'última producció del Teatre Lliure, un exercici que creu que li ha donat crèdit i confiança per atrevir-se a versificar en català en un futur.