La companyia Magdalena Garzón i el Cor de Dones de la UIB s'ajunten per aturar el temps al festival Eima

PalmaTot i tenir trajectòries paral·leles, amb un treball continuat des de l’any 2016, i similituds temàtiques evidents, lligades al paper de la dona a la societat, la companyia Magdalena Garzón i el Cor de Dones de la UIB no havien coincidit mai. Ho faran per primera vegada aquest divendres, 2 d’agost, en el marc del festival Eima, que aquests dies celebra la seva novena edició a Maria de la Salut. Verònica, el duet concebut ara fa quatre anys per a espais no convencionals per part de la coreògrafa Magdalena Garzón, és un dels plats forts de la programació. 

“Inicialment ho fèiem amb música enregistrada, però després d’una actuació al castell de Montjuïc, a Barcelona, en què ens va semblar que posar uns altaveus era afegir un artefacte que no hi quadrava, ens vàrem plantejar introduir-hi la música en directe”, explica Garzón, “i en aquest cas ens semblava molt pertinent que fos el Cor de Dones de la universitat qui hi posàs la música, perquè al final està molt vinculada amb el contingut de la peça”. 

Un duet lligat a elements tradicionals

El punt de partida de Verònica van ser, de fet, les floreres mallorquines, “un element molt nostrat i alhora amb un punt kitsch”, segons la coreògrafa, que serveix per reivindicar “la dedicació i la paciència de les dones que feien aquestes composicions florals”. “Tot això són elements que esdevenen abstractes quan es traslladen a una coreografia”, relata la creadora, “però de la mateixa manera que a una d’aquestes floreres s’hi posa una cúpula de vidre per congelar el temps, la intenció és que aquest duet també serveixi, a la seva manera, com una càpsula de memòria”. En aquest sentit, a la proposta d’aquest divendres també hi jugarà un paper destacat l’entorn, en què les bales de palla i el rostoll del foravila de Maria de la Salut esdevindran un escenari natural. 

Tanmateix, si una cosa destaca d’aquesta proposta és que vol esdevenir un “homenatge a la vellesa”. “Sense voler romantitzar el passat”, assegura Garzón, “sí que cercam aquesta altra temporalitat, aquesta contemplació que és absent en el context actual, dominat per la immediatesa i pels temps precipitats”. De fet, en aquest “aturar el temps” que es proposen des de la companyia s’hi afegeix un altre element: la diferència d’edat entre les ballarines, que per a l’actuació d’aquest divendres seran Carla Piris i Èlia Genís. “Quan ballen, però, és imperceptible aquesta distància generacional, es difumina”, relata la creadora, per qui també és important subratllar els diferents significats que aplega el títol d’una proposta que ja fa anys que gira, però que amb cada funció va evolucionant. “Verònica és un nom de flor i també de persona, i per això ja definia molt bé la proposta, però és que a la segona part de la peça també pren aquest caire religiós vinculat a la figura que dona un pedaç a Jesucrist perquè s’eixugui la suor”, conta la creadora. “L’artista plàstica Cori Mercadé té tot un treball sobre les veròniques que també va ser molt inspirador”, afegeix.