Compte amb la venjança de les ànimes a La Villarroel

Sia per una correlació sideral dels astres, per la reivindicació de les ànimes en pena o per influència del gran èxit de la primera entrega d’Escape room, el primer trimestre de la temporada i últim de l’any ha vist arribar a la cartellera fins a tres textos catalans originals de teatre de terror o de comèdia de terror, més ben dit, ja que l’objectiu no és tan sols provocar algun ensurt com fer riure com més millor.

Començant pel Turisme rural de Jordi Galceran al Teatre Borràs (encara en cartell), seguint per Allà lluny hi ha una caseta de Jordi Casanovas, a la Beckett, i culminant amb La presència de Carmen Marfà i Yago Alonso (autors d’èxits com Ovelles o La pell fina) a la Sala Villarroel. Tres obres de gènere que, com manen els cànons, transcorren en cases isolades al mig de les muntanyes durant nits de llamps i trons.

A La presència la casa és el Pirineu, a prop de Sort, on conviuen un pare amb una malaltia terminal i el seu fill Ernest (Pau Roca), i on faran cap la seva filla Sandra (Nausicaa Bonnín) amb el marit, Miki (Marc Rodríguez), i la metgessa Sol (Anna Sahun), que envia el CAP per atendre el malalt. A fora neva sense parar. L'Ernest i la Sandra són dos caràcters oposats. Ell creu en l’esoterisme i cuida al pare. Ella és pragmàtica, regenta el popular restaurant fundat pel pare i rebutja els esperits. El Miki és un periodista frustrat que treballa de community manager del restaurant.

El bon disseny dels personatges, els diàlegs i l'acurada direcció de Pau Carrió mantenen l'atenció, puntuada per les inesperades manifestacions de les ànimes, la tempesta que rugeix a fora i l’encert del murri Marc Rodríguez per clavar els gags en un espai escènic realista del tot funcional. Al cap i a la fi, una comèdia per passar l’estona entre riures, algun ensurt i la ratificació que les ànimes es poden venjar.