Pensament
Cultura23/11/2023

Comunitat i llibertat davant l’erosió democràtica

Debat filosòfic i polític al monestir de Pedralbes sobre 'Comunitat i immunitat. Protegir en excés la comunitat la destrueix?'

BarcelonaUna paraula tan aparentment senzilla com comunitat va esdevenir un desbordant doll filosòfic i polític. Va ser aquest dijous al monestir de Pedralbes en una nova sessió del cicle Diàlegs d’espiritualitat: quina comunitat?, organitzat amb la col·laboració de l'ARA i sota la direcció intel·lectual i moderació de la filòsofa Mar Rosàs. En aquest cas, es tractava d’estirar el fil a partir d’aquest enunciat: Comunitat i immunitat. Protegir en excés la comunitat la destrueix? Va ser un vespre de pensament d’alta volada, farcit d’“idees brillants que destorben i incomoden, que són les millors idees”, tal com va dir un espectador en el torn de preguntes i reflexions.

“Cap de nosaltres va enlloc sol. Hem de deixar d’assumir que el jo va davant de tot”, va advertir Miquel Seguró, doctor en filosofia i director de la revista Argumenta Philosophica i la col·lecció Pensamiento Herder. Va fixar també la naturalesa polisèmica de la comunitat entre el nosaltres de Hegel i l’ésser relacional de Kant, i sospitant de qui considera la comunitat com “un gran jo”. També va qüestionar les comunitats trenades únicament per un sol interès, un guant que va recollir Marc Sanjaume-Calvet, professor lector de teoria política a la Universitat Pompeu Fabra. Sanjaume-Calvet va detallar qüestions al voltant del concepte comunitat que estan “erosionant les democràcies”. Per exemple les “comunitats d’opinió que esdevenen bombolles on tothom pensa igual i no està exposada a altres opinions”, els barris on tothom vota el mateix, els replegaments identitaris o l’obsessió per la seguretat, “un excés de zel en la protecció de la comunitat per part de l’estat”. Davant d’aquest panorama, Sanjaume-Calvet reivindica “la llibertat dels antics”, que no té a veure amb la protecció de l’individu, sinó en l’exercici de la llibertat segons el qual un és lliure en la mesura en què contribueix en la comunitat i hi participa. Segons ell, una aproximació positiva a la comunitat passa per “recuperar aquesta idea antiga de llibertat i de democràcia per millorar la societat”. “I la recepta és extremadament impopular: entendre que la política és molt important, que els polítics són molt importants i que dedicar-se a la política és el més noble que es pot fer per millorar la comunitat”, va afegir.