Conceptualisme i plasticitat, de la mà a l’Art Palma Brunch
Els comissaris Pilar Ribal i Fernando Gómez de la Cuesta i l’artista Lluís Fuster fan les seves recomanacions en aquesta inauguració massiva d’exposicions
PalmaEl clima no acompanya, però el calendari marca que les exposicions de primavera ja estan llestes per visitar. Amb l’Art Palma Brunch, que enguany reivindica el protagonisme dels artistes i les seves obres “més enllà de les circumstàncies que ens envolten” –tal com va dir el president de l’associació Art Palma Contemporani, Federico Pinya, en la presentació l’esdeveniment–, s’inauguren una vintena exposicions, que es poden veure durant les pròximes setmanes en diferents galeries de Ciutat, el CCA d’Andratx i la Galeria Maior de Pollença. En aquesta edició de l’Art Palma Brunch, la número 17, hi participen més de 40 artistes. Com ja és habitual, les mostres són tant d’artistes d’àmplia trajectòria com emergents, així com n’hi ha d’internacionals i d’altres d’àmbit local. D’exposicions n’hi ha per a tots els gustos i parlar de totes no és una tasca fàcil. Per això, des de l’ARA Balears s’ha consultat la crítica i comissària d’art Pilar Ribal, l’artista Lluís Fuster i l’investigador, comissari i crític d’art contemporani Fernando Gómez de la Cuesta per elaborar una tria a partir de la veu d’experts.
- 1. Meta-painting’, de Kimsooja. A la galeria Kewenig. L’artista conceptual coreana Kimsooja (Degu, 1957) és una de les imperdibles d’aquest Art Palma Brunch. Per Gómez de la Cuesta, és un dels noms amb més “rellevància internacional” que es poden trobar dins el programa. Pilar Ribal en destaca l’ús de diferents materials: “En aquest cas, usa recursos apictòrics per construir una proposta d’arrel pictòrica, amb teles i altres materials”, explica. Això la fa una artista “conceptual, però molt plàstica”. Així mateix, Ribal diu que “fa molta referència a la posició de la dona, a l’exili interior”. Del seu art es perceben les arrels orientals, apunta la comissària. “Kimsooja també parla molt del trànsit, de la vida, de la metafísica del que és físic i de com les coses formen part de la nostra memòria i identitat”.
- 2. ‘When the sleeper wakes’, d’Avelino Sala. A la Galeria Xavier Fiol. “És un dels grans referents de l’art polític a l’estat espanyol”, diu l’artista Lluís Fuster sobre Avelino Sala (Gijón, 1972). La novel·la distòpica de H.G Wells –The Sleeper Awakes– dona títol al projecte de Sala que es veurà a la Xavier Fiol. Des del punt de vista crític que el caracteritza, en aquesta exposició tracta temes que ja ha tractat abans: els diners, la història, la crisi climàtica, la realitat cultural. En aquest cas, concretament, incideix en la idea del col·lapse del món que coneixem, “sempre intentant aplicar-hi una mirada poètica, sense llevar-hi profunditat”, apunten des de la galeria. Per Gómez de la Cuesta, la de Sala és una “obra posicionada i sense concessions”. Ribal considera que el seu art és “bastant incòmode”, perquè sempre “qüestiona la realitat del moment”. No hi manca un punt “irònic”, diu, “que no s’oblida de reflexionar, també, sobre la posició de l’artista davant de la societat, i totes les paradoxes de la realitat”.
- 3. ’La infinitud de los soles’, una selecció d’obres de Jannis Kounellis i Antoni Tàpies. A la Galeria Pelaires. La galeria del carrer de Can Verí torna a posar el focus en artistes que han format part de la seva història i, precisament, Tàpies (Barcelona, 1923-2012) i Kounellis (El Pireu, Grècia 1946-2017, Roma) hi han estat vinculats en diverses ocasions i efemèrides. Tots dos varen ser protagonistes de la històrica exposició col·lectiva que es va fer el 2019 amb motiu del 50è aniversari de la galeria. La darrera gran exposició individual que va fer Tàpies va ser el 1999 amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la galeria. Jannis Kounellis ha estat lligat a Pelaires participant en exposicions col·lectives i fires internacionals. Al costat de Rebecca Horn va crear Aigües Tortes, un dels projectes més especials de Pelaires, fet per celebrar el 40è aniversari de la galeria. Ribal considera que ajuntar aquests dos grans artistes del segle XX és una proposta “interessant” i Gómez de la Cuesta la descriu com a “singular”. Fuster la celebra, “ja que és una manera de revisar la feina d’artistes que han estat, i són, importantíssims”.
- 4. ’La infinitud de los soles’, una selecció d’obres de Jannis Kounellis i Antoni Tàpies. A la Galeria Pelaires. La galeria del carrer de Can Verí torna a posar el focus en artistes que han format part de la seva història i, precisament, Tàpies (Barcelona, 1923-2012) i Kounellis (El Pireu, Grècia 1946-2017, Roma) hi han estat vinculats en diverses ocasions i efemèrides. Tots dos varen ser protagonistes de la històrica exposició col·lectiva que es va fer el 2019 amb motiu del 50è aniversari de la galeria. La darrera gran exposició individual que va fer Tàpies va ser el 1999 amb motiu de la celebració del 30è aniversari de la galeria. Jannis Kounellis ha estat lligat a Pelaires participant en exposicions col·lectives i fires internacionals. Al costat de Rebecca Horn va crear Aigües Tortes, un dels projectes més especials de Pelaires, fet per celebrar el 40è aniversari de la galeria. Ribal considera que ajuntar aquests dos grans artistes del segle XX és una proposta “interessant” i Gómez de la Cuesta la descriu com a “singular”. Fuster la celebra, “ja que és una manera de revisar la feina d’artistes que han estat, i són, importantíssims”.
- 5. ‘Cada vegada estam més a prop, però no sé de què’, de Bartomeu Sastre. A la Galeria Fran Reus. Lluís Fuster considera que s’ha de visitar la mostra de Sastre (Palma, 1986) perquè “sempre fa propostes molt actuals”. A més, considera que fa “art del pensament”, sempre a punt per “fer-nos reflexionar”. Per Gómez de la Cuesta, l’obra de Sastre està feta de subtils desenvolupaments conceptuals que reflexionen i ens fan reflexionar sobre la nostra capacitat de canvi dins un món en plena crisi”. Hi presenta una sèrie d’imatges impreses sobre seda, amb missatges a damunt que conviden a reflexionar sobre la pressa, a aturar i pensar sobre aquest mateix fet: el d’aturar i pensar. Sens cap dubte, un dels artistes nostrats que s’ha de seguir de prop.
- 6. ’I Miss You (Only on Fridays)’, de Francesc Rosselló. A la Galeria Horrach Moyà. Aquesta és la primera exposició individual del jove palmesà Francesc Rosselló (Palma, 1994). La seva pintura presenta una realitat personalíssima i inquietant. “És una pintura sense concessions que polsa a la perfecció els paràmetres estètics i conceptuals de la contemporaneïtat més rabiosa”, diu Gómez de la Cuesta, que, amb les mateixes paraules, també menciona Gori Mora (Palma, 1994), que exposa per a Pelaires en la seva primera individual. Lluís Fuster diu de Rosselló que en la seva obra es veuen “els interessos dels joves, gairebé en forma de còmic”.
- + Aljoscha, Carlos Cartaxo, Maria Lara. Vivim el millor dels temps. Estem començant a construir el paradís II és la proposta de l’artista ucraïnès Aljoscha, situada al pati de l’Hotel de Sant Francesc de Palma, una mostra produïda per LA BIBI Gallery, i que recomana Gómez de la Cuesta; també menciona la pintura de Carlos Cartaxo a la galeria de Pep Llabrés, “una exposició que transita, d’una manera desinhibida, per les grans genealogies de la pintura contemporània”. Finalment, Pilar Ribal pensa que cal valorar la proposta de la galeria Maior, a Pollença, amb pintures de María Lara.u
![‘Cada vegada estam més a prop, però no sé de què’, de Bartomeu Sastre](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1009 718"%3E%3C/svg%3E)
El vitalisme d’Albert Pinya, a la Galeria Baró
La mostra d’Albert Pinya a la Galeria Baró no forma part del programa de l’Art Palma Brunch, però l’artista mallorquí sempre genera interès. Ara presenta BAAGUNDII!, una exposició que recull les obres que Pinya ha anat treballant els darrers quatre anys i que el públic encara no ha vist.
La paraula del títol, bagundi, prové del telugu, la llengua que usa el segon nombre de parlants més gran a l’Índia, i significa ‘bé’, ‘bo’. És un homenatge personal a l’experiència que l’artista va viure al país l’any 2020, quan hi va viatjar amb motiu d’un encàrrec artístic de la Fundació Vicente Ferrer a la ciutat d’Anantapur.
![Pintures sobre ceràmica.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6720 4480"%3E%3C/svg%3E)
Pinya ha fet feina amb diferents suports i materials, i també des de diferents disciplines artístiques, en un constant i conscient procés de recerca. En aquesta exposició se’n veuran pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques i intervencions murals, “una manera d’integrar el llenguatge de l’artista amb l’espai”, diuen des de la galeria. Amb pinzellades plenes de vitalisme, BAAGUNDII! pretén despertar l’infant que hi ha dins l’espectador.
Pilar Ribal, de fet, diu que la d’Albert Pinya serà una de les “ofertes expositives més fresques de la temporada primaveral”.
Les obres que s’hi presenten, diuen des de la Baró, són “representatives d’aquest darrer període de Pinya, i estan articulades a partir d’un llenguatge i una narració visual totalment consolidada”. És una exhibició de contrastos, que va des del més sagrat al més profà, que passa per la bellesa i també per la sinistralitat, que va de la decadència a la sublimació.
