Bernardo Atxaga: "Conceptualment, no hi ha cap diferència entre creure en Déu o en fantasmes"
PalmaL'escriptor basc més llegit i traduït, Bernardo Atxaga, serà aquest dijous a la llibreria Llibres Ramon Llull de Palma (18.30 h). Hi presentarà (i firmarà) el seu últim títol, Desde el otro lado, un compendi de quatre històries que representen l'essència de l'escriptor: d'un fons poètic comú –"sinistre", "fantasmagòric", diu l'autor– i un joc narratiu arriscat i diferent, que mai perd l'humor de vista.
És Premi Nacional de les Lletres del 2019: "Fa 50 que escric i no pens que hagi canviat res des d'aquell que va escriure el relat Dos hermanos l'any 1985 fins ara". Així arrancava la conversa de dimecres amb la premsa, fent gala d'un esperit lliure, juganer i també respectuós amb relació a la ficció. Apuntà que el seu objectiu és "estalviar-se escriure els detalls".
Per aconseguir-ho, fa parlar animals –una serp, un mussol–, algú posat d'LSD, fantasmes. L'autor defensa que, d'aquesta manera, el món de la ficció passa a ser real –"sense haver de ser realista, al·ludint a detalls que en diferents escenes fan falta i que, en aquests casos, no"– per als protagonistes de les narracions i també per als lectors. El basc considera que "una de les facultats més interessants de la ficció és que pot atorgar un llenguatge a qualsevol cosa". La realitat agafa, per tant, formes diferents: "Conceptualment, no hi ha cap diferència entre creure en Déu o en fantasmes".
En aquest sentit, Atxaga reivindica el paper del lector: "Tot allò que no diu l'escriptor, s'ho imagina el lector. Qui llegeix intueix coses que qui escriu ni s'havia imaginat".
Acostar-se a la mort
Dos hermanos, La muerte de Andoni a la luz del LSD, Conferencia sobre la vida y la muerte en el cementerio de Obaba-Ugarte i Un crimen de película són les narracions que formen Desde el otro lado. Els dos primers havien estat publicats fa anys en basc, i els dos últims són inèdits.
Violència, maldat, mort. Són els ingredients clau d'aquest fons fantasmagòric de la ficció de l'escriptor, que s'acosta a aquests mons perillosos i punyents, com la mort, des del respecte però també amb mentalitat lúdica: "Des de l'escriptura, m'acost a la mort com si fos el ballarí de la dansa típica basca que es fa al voltant d'un tassó de vi. Qui balla s'hi acosta, el toca, s'hi insinua... i la idea és que el vi no vessi. Crec que, parlant de la mort, m'he atracat molt al tassó de vi". L'humor mai deixa de ser-hi: "El que és sinistre està molt a prop de l'humor", diu.
La política, lluny de la ficció
Si bé el basc s'interessa per la política, diu que "per res" està interessat que sigui "motor literari": "Fa uns 20 anys vaig escriure coses sobre ETA, però fou per pressió social; no editorial, social. Era estrany, en aquells temps, ser basc i no escriure sobre això".
Assegura, a més, que està preocupat pel feixisme: "Segons el que he llegit de Theodor Adorno, el feixisme està molt a prop. Si més no, s'estan donant les condicions adequades perquè arribi".
