El concert de Carlos Sadness no serà al Palau Sant Jordi, sinó al Sant Jordi Club
El Procicat no autoritza que l'equipament olímpic aculli actuacions per a més de 1.000 persones
BarcelonaCarlos Sadness havia d'actuar al Palau Sant Jordi el dissabte, 17 d'abril, per a 3.000 persones assegudes. Era el propòsit de la promotora The Project, que esperava que el Govern permetés trencar el topall de 1.000 espectadors. Finalment, el Procicat no modificarà aquest límit i, per tant, el concert canvia d'emplaçament i de format: serà el mateix 17 d'abril, però al Sant Jordi Club, i en dues sessions, una a les 17 i l'altra a les 20.15 h, per a 1.000 persones assegudes cadascun. Les entrades anticipades per al Palau Sant Jordi no seran vàlides per a aquests concerts i els compradors hauran de bescanviar-la per una de nova i triar l'horari que més els convingui.
Tal com expliquen fonts de The Project, "les actuals restriccions sanitàries no permeten obrir el Palau Sant Jordi a curt termini per acollir concerts de mitjà format", i "malgrat tots els esforços per aconseguir reobrir l’espai amb totes les parts involucrades (BSM i els departaments de Cultura, Salut i Interior) durant els últims mesos, el Procicat no modificarà el límit de 1.000 assistents per espectacle arran de les últimes dades sanitàries".
La proposta de la promotora era que un recinte per a 18.000 persones n'acollís 3.000, repartides en tres sectors estancs "d’un màxim de 1.000 persones cadascun, amb entrades, sortides i serveis independents per establir amb escreix tots els protocols i les normatives de distància i seguretat". Inicialment, el concert de Carlos Sadness estava previst per al 20 de març, però es va traslladar al 17 d'abril quan el sector musical va anunciar el concert pilot de Love of Lesbian que es va fer al Palau Sant Jordi el 27 de març.
L'aiguabarreig musical de Carlos Sadness
Carlos Sadness (Barcelona, 1987) havia de presentar el disc Tropical Jesus (Sony) el 16 de maig del 2020 al Sant Jordi Club, al Festival Guitar BCN. La pandèmia va obligar a canviar de plans i reprogramar el concert al 2021. Tot i la conjuntura pandèmica, el disc ha consolidat la presència de Carlos Sadness en el mercat llatinoamericà combinant un pop indie amb ritmes d’anada i de tornada i ara també un tropicalisme amb picades d’ullet a Manu Chao i El Guincho, i col·laboracions com la del grup colombià Bomba Estéreo. “Crec que l’evolució ha sigut paral·lela als dos continents –diu–. El que passa és que allà els fans són més apassionats, i com que no hi vas tan sovint sembla que qualsevol concert sigui un esdeveniment”. El títol del disc, que pot recordar la cançó Personal Jesus de Depeche Mode, ve d’un locutor colombià, que va descriure Carlos Sadness com una mena de Jesucrist tropical. “Vam riure molt, i també m’agradava la idea d’un Jesús pop, com quan Andy Warhol agafava icones com Marilyn Monroe i Elvis Presley”, recorda un músic que se sent còmode en l’aiguabarreig musical: “Aquesta barreja és la que fa que soni a les dues bandes: la meva música no acaba de ser absolutament llatinoamericana perquè té una part molt mediterrània, i aixo fa que tant la gent d’allà com la d’aquí hi trobi alhora una part exòtica i una altra de local”.
Segons Carlos Sadness, “Barcelona i Catalunya tenen un punt de connexió amb l’Amèrica Llatina del qual potser no es parla gaire. Grups com Love of Lesbian i Dorian estan tocant bastant més que altres bandes espanyoles a l’Amèrica Llatina, i el punt en comú és que són de Barcelona. Quan parles amb gent d’allà, te n’adones que les referències que tenen de música d’aquí són gairebé totes de Barcelona i de Catalunya. I també hi ha Rosalía, esclar”.
La fortuna d’'Aloha'
Les cançons que més bé representen Tropical Jesus segurament són Isla Morenita, Muerte súbita de un camión i El gringo, però la que més alegria econòmica ha proporcionat a Carlos Sadness és Aloha. “A vegades la que més sona no és la que més pasta et dona. L’any passat Honda va comprar Aloha per a l’anunci d’un cotxe per als Estats Units i, a més, és al FIFA 2021, així que Aloha, tot i no ser la que té més reproduccions, sí que ha tingut un rendiment econòmic bastant positiu perquè és a la tele als Estats Units, que paga molt bé”.
Tot i l’èxit en països com Mèxic, Carlos Sadness assegura que no fa música pensant en el lloc on l’escoltaran. “Em tornaria boig”, diu. Tanmateix, al maig vol publicar una cançó en català “i és possible que els mexicans se sorprenguin”. “Com s’ho prendran? Jo sé que no els semblarà malament, però tampoc sé si la consumiran”, diu el músic barceloní.
