Dudamel i la primera de les tres 'Novenes'

'Novena Simfonia' de Beethoven, dirigida per Gustavo Dudamel

Palau de la Música Catalana. 18 de setembre del 2020

En quatre dies, la novena i última simfonia de Beethoven ha sonat i sonarà a Barcelona (divendres i dilluns) i a Montserrat, on diumenge se n’interpretarà el quart moviment en un controvertit concert amb l’orquestra i el cor del Liceu. El Palau de la Música n'ha acollit la primera versió, que va despertar lògiques i grans expectatives per la presència de Gustavo Dudamel. El director veneçolà, habitual a Barcelona –on és molt estimat–, és un músic extraordinari, capaç de posar dempeus complexos edificis d’arquitectura sonora. Ho fa amb un tracte dúctil amb els membres de l’orquestra, amb un gest clar i amb un entusiasme que es contagia. Però difícilment assoleix cotes de genialitat. I aquesta Novena ho ha demostrat. Hi ha encara molt terreny per explorar en aquesta celebèrrima pàgina beethoveniana i Dudamel ha optat, amb molt poc temps d’assaig, per bastir amb summa correcció la genial partitura. El rendiment de l’Orquestra Simfònica de Galícia –suplint la inicialment prevista Mahler Chamber Orchestra–va anar de menys a més, amb una corda sòlida i un vent més desigual, però sempre atenta a les indicacions de Dudamel.

La cosa més emotiva va ser la participació de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, feliçment retornats a casa seva i amb una obra que coneixen bé. L’estranya distribució entre els laterals del primer i segon pis i les mascaretes que duien els i les cantaires no van impedir que ambdues formacions consignessin el profund coneixement que tenen dels passatges corals de la Novena.

Entre els solistes, tan sols el baix José Antonio López semblava cent per cent implicat. La resta dels intèrprets (¿no tenim entre nosaltres cantants solvents per abordar les parts solistes d’aquesta obra?) van quedar a més distància, tot i el bell timbre de la soprano Susanne Elmark. Molt més discretes van resultar les intervencions de la mezzosoprano Aigul Akhmetshina i del tenor Leonardo Capalbo. En resum, tot correcte. Però hem sentit millors Novenes.