Concha Velasco: "Tinc previst morir-me als 82 anys"

BarcelonaConcha Velasco (Valladolid, 1939) veu que la mort se li acosta i ha decidit fer números. El seu pare va morir als 86 anys, i la seva mare, als 74. L'actriu, que al novembre va fer 80 anys, ha fet la mitjana per saber quan li tocarà el torn. "Tinc previst morir-me als 82 anys. Encara tindré temps d'estrenar un altre espectacle, si Déu vol", assegura Velasco amb la mirada ferma i la convicció que envolta totes les decisions importants. Fa temps que la mort no l'espanta gaire, però li ha perdut tota la por des que interpreta un fantasma a l'escenari. El funeral arriba aquest dimecres al Teatre Borràs després d'estrenar-lo fa dos anys i d'haver voltat per diversos teatres espanyols. El muntatge s'hi estarà fins al 8 de març i acabarà el seu recorregut el 20 de març al Teatro Principal de Zamora.

"Morir-me no m'importa gaire. Des que faig El funeral i em veig morta a escena, cada vegada ho tinc més interioritzat", explica l'actriu. Escrita i dirigida pel fill de Velasco, Manuel M. Velasco, l'obra gira al voltant de Lucrecia Conti, una gran estrella que va morir després de retirar-se i que s'apareix en forma de fantasma a les seves netes perquè li preparin un funeral. En part, l'espectacle permet a Velasco assajar què passarà quan desaparegui i com la recordarà la gent. "Tots els actors ho fan tan bé que al final el públic es creu que estic morta", afirma l'actriu. Al final de la funció, els espectadors poden escriure al llibre de firmes que fa d'attrezzo del funeral de la protagonista. "M'escriuen coses com: «Ens trobem al cel, Conchita!»", explica Velasco, que assegura que guarda "tots els volums" d'aquests dos anys de funcions.

"He pogut demanar perdó a tres homes a qui vaig fer mal"

L'ombra de la mort també ha empès la intèrpret a passar comptes i ara, afirma, té la consciència tranquil·la. "Hi havia tres homes a qui vaig fer mal voluntàriament. Com que encara són vius, els he pogut demanar perdó. No sabeu com m'ha alliberat, això!", diu alleujada, tot i que opta per no revelar els noms d'aquestes persones. En canvi, Velasco menciona de seguida el nom de Paco Marsó, que va ser productor de teatre i parella de l'actriu fins al 2005. Marsó va morir el 2010 i Velasco no se'n va poder acomiadar com volia, una espina que encara arrossega. "Ens vam barallar i aleshores ell va marxar de sobte. Donaria tantes coses perquè se'm pogués aparèixer ara! Jo ja l'he perdonat i el trobo a faltar", explica l'actriu.

Velasco té tan assumit que la vida s'acaba que fins i tot s'hi refereix a l'hora de presentar la resta del repartiment. Amb El funeral, debutaran al Teatre Borràs Irene Gamell i Irene Soler, que interpreten les netes de la protagonista. "Per a elles és la primera vegada en aquest teatre, per a mi segurament serà l'última", deixa anar Velasco mentre abraça les actrius. També s'estrenarà al Borràs Pepe Ocio, que substitueix Antonio Resines en el paper del representant de la protagonista, i Emmanuel Medina, que interpreta un cosí llunyà de les noies joves.

"És una obra sobrenatural, el públic potser s'espanta una mica", subratlla Velasco, que defineix el seu personatge com ella mateixa "en grau superlatiu" i diu que és el paper "més difícil" de la seva carrera. Per explicar aquesta història amb punts surrealistes, Manuel M. Velasco utilitza, sobretot, l'humor. "El personatge del Pepe em fa tant, però tant de riure, que a vegades m'he d'aguantar i no puc. Al final hauré de sortir amb bolquers!", exclama Velasco, que lloa que Ocio hagi sabut "fer seu" un paper pensat inicialment per a un altre intèrpret.

Malgrat que la mort està constantment en boca de l'actriu, això no la frena de continuar fent plans de futur. Ara per ara, sembla lluny el moment en què Velasco anunciarà el seu comiat dels escenaris. Per després d'El funeral ja prepara un altre espectacle, La habitación de María, que també ha escrit el seu fill Manuel. "La dirigirà José Carlos Plaza i ja estic estudiant-me el paper", diu Velasco, que ho aprofita per llançar a l'aire un desig: "Poder venir a fer-la a Barcelona, una ciutat que m'estimo molt".