Concha Velasco rebrà el premi Max d'Honor

BarcelonaEl premi Max d'Honor 2019 serà per a l'actriu Concha Velasco, segons ha informat aquest dijous la Fundació SGAE en un comunicat. El comitè dels premis destaca la seva "vasta trajectòria" com a intèrpret i la defineix com una "figura pionera del teatre musical espanyol" i compromesa "amb la figura femenina". L'actriu ha declarat que rep el premi "il·lusionada i amb un enorme respecte pel que significa". Velasco ja té en el seu palmarès un premi Max del 2002 a millor espectacle musical per 'Hello Dolly!', que va produir ella mateixa.

L'actriu rebrà rebrà el guardó el 20 de maig al Teatre Calderón de Valladolid durant la cerimònia de lliurament de la XXII edició dels premis Max de les arts escèniques que organitza la Fundació SGAE.

Concepció Velasco Varona va néixer a Valladolid el 1939, ciutat de la qual va rebre la Medalla d'Or i on hi ha un carrer amb el seu nom. Actriu de teatre i cinema, cantant, ballarina i presentadora de televisió, ha participat en més de 80 pel·lícules i en una trentena d'obres teatrals. És una de les cares més estimats de l'escena espanyola.

El seu paper dins el teatre musical espanyol la va catapultar com a intèrpret i la va consolidar com a referent. Va trepitjar l'escenari per primera vegada als 10 anys. Formada en dansa espanyola i dansa clàssica, va treballar en el ballet de la Companyia Nacional d'Òpera i en la companyia de flamenc de Manolo Caracol. Ja el 1985 es va incorporar a 'La comedia musical española', un programa que recuperava el gènere de la revista apadrinat per Celia Gámez. Va continuar la seva carrera a la petita pantalla, presentant i participant en programes musicals com 'Viva el espectáculo' en què a més d'actuar, servia d'altaveu per als autors de la seva època. I des del 2011 a 'Cine de barrio'.

"Per a mi, el teatre és la meva passió i també l'espectador. Pujar a l'escenari em permet abstreure'm del que m'envolta i lliurar-me al personatge que estic fent en aquest moment. Estic molt agraïda a l'espectador pel seu afecte. Li dec tant!", ha confessat.

Alguns dels seus espectacles més populars són 'Mamá, quiero ser artista' (1986), de Juan José de Arteche, i 'Carmen, Carmen' (1988), d'Antonio Gala. també obres com 'La truhana' (1992) i 'Las manzanas del viernes' (1999), també de Gala. Els darrers anys ha passat sovint pel Teatre Goya amb la biogràfica 'Yo lo que quiero es bailar', 'Olivia y Eugenio' i 'La vida por delante'. I continua en actiu al teatre amb 'El funeral'.

Al cinema va debutar amb 16 anys amb 'El bandido generoso' (1954), de José María Elorrieta. I després van venir èxits com 'Las chicas de la Cruz Roja' (1958), de Rafael J. Salvia; 'El Día de los Enamorados', de Fernando Palacios (1959); 'Los tramposos' (1959), de Pedro Lazaga, i ja als anys 80 'La colmena' (1982), de Mario Camus; 'Más allá del jardín' (1996), de Pedro Olea, i 'París-Tombuctú' (1999), de Luis García Berlanga.