Michael Fassbender, l’espia que sempre sap si menteixes o no

Ai, quina és aquesta d’espies nova que surt Michael Fassbender per Londres? Sí, home, que la seva vida sentimental es converteix en una arma per als seus enemics en una missió internacional de tràfic d’informació? Més pistes, va: el seu cap és un actor veterà, amb cabells blancs, però encara guapot. Amb aquestes dades, poden ser dos títols: o bé la sèrie The agency (i el silver fox seria Richard Gere), o bé la nova pel·lícula de Steven Soderbergh, Confidencial (black bag), que té pràcticament els mateixos elements (i Pierce Brosnan fa de director de l’oficina d’espionatge britànica). De fet, les dues obres podrien mirar-se cara a cara, assenyalant-se com el famós mem de Spiderman.

Val a dir, però, que en el film de Soderbergh Michael Fassbender no és un superagent turmentat sinó un professional robòtic i inexpressiu especialitzat en la detecció de mentides. Però és ben cert que les ficcions audiovisuals actuals tendeixen al mimetisme, com si fora dels gèneres i les estètiques d’eficàcia provada ni creadors ni públic s’atrevissin a anar més enllà. En aquest cas, tanmateix, el sempre interessant –però també despersonalitzat– Soderbergh posa en imatges un relat de David Koepp –en altres temps guionista d’or de Hollywood– que juga amb les nostres expectatives en un entreteniment efectiu i sofisticat que, gràcies al fet que dura només una hora i mitja, segurament és més rodó i compacte que no pas una sèrie de gairebé deu hores.