El confinament obliga a anul·lar la commemoració del 75è aniversari de l'alliberament de Ravensbrück

Barcelona"Aquest any ens trobem amb la difícil situació de no poder reunir-nos a Ravensbrück per commemorar el 75è aniversari de l'alliberament", diu en un missatge enregistrat Ambra Laurenzini, presidenta del Comitè Internacional de Ravensbrück. Efectivament, a causa del confinament instaurat per la crisi del covid-19 a escala mundial, la trobada amb dones supervivents d'arreu del món i els seus descendents prevista per a aquest 19 d'abril, data en què es commemora l'alliberament del camp, no es podrà fer.

També s'ha hagut d'anul·lar la inauguració de l'exposició Faces of Europe (Rostres d'Europa), que presenta un vincle entre les generacions concernides pel camp. "En aquests moments diversos pensaments i sentiments ens animen, sobretot perquè les dones del camp que no van sobreviure a la deportació es trobaran soles, just avui, que hauríem de ser allà per recordar els seus patiments", afegeix entristida Laurenzini. Amb tot, assegura que aquest any "no serà perdut", i es continuarà investigant i estudiant sobre el camp.

"Nosaltres, ciutadans que ara vivim a Alemanya, avui no us deixem sols amb els vostres records, i sobretot en aquests temps en què exigim que la gent es mantingui a distància. No volem ni oblidarem mai la sort que els alemanys us van infligir", diu en el seu discurs Monika Grütters, ministra de Cultura alemanya, adreçat als supervivents i els seus descendents. "Els actes innobles i bàrbars comesos pels alemanys als camps de concentració superen qualsevol mesura del que és concebible i imaginable. Però, malgrat tot, fins i tot aquí, a l’infern de l’inhumà, la humanitat ha pogut triomfar aquí i allà. Molts d’aquests exemples també són coneguts a Ravensbrück", argumenta fent referència a Olga Benario, avui immortalitzada en una estàtua. Benario ajudava les dones més febles que ella, però no va sobreviure. "Avui donem les gràcies a totes les dones i homes com Olga Benario: ens van llegar la seva reivindicació de veure en els altres, fins i tot en les condicions més inhumanes, un ésser humà que, en els seus patiments i necessitats, és portador d'un valor i d'una dignitat". Tot assenyalant el "deure perpetu" que suposa el treball de memòria de la "barbàrie inhumana" que regnava en els camps, diu: "És el nostre deure mantenir viva la memòria d’aquest llegat, així com la memòria del patiment d’éssers humans assassinats i torturats, i transmetre aquesta memòria".

Barbara Piotrowska, una supervivent polonesa que va ingressar al camp de Ravensbrück situat a 90 quilòmetres de Berlín, ha aportat el seu testimoni virtual amb una locució enregistrada: "Volem que es conservi la memòria del tràgic destí dels detinguts en camps de concentració com una advertència contra l’odi, el menyspreu, l’avarícia que comporta guerres i el tractament inhumà de víctimes desemparats. D'on prové aquesta bogeria que condueix els líders, grups socials i nacions senceres a cometre actes terribles de violència?"

Entre el 1939 i el 1945 van ingressar al camp de Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents. La majoria eren de Polònia (36%), però n'hi havia d'arreu d'Europa i d'altres llocs del món. Entre les presoneres hi havia moltes catalanes, com les lluitadores antifeixistes Neus Català i Conxita Grangé, l'última supervivent catalana de Ravensbrück, que va morir el 27 d'agost del 2019, o bé l'escriptora i resistent francesa Charlotte Delbo, autora de la trilogia Auschwitz i després.