'Conqueridors': per passar l’estona, una tarda de festa major

Ramon Madaula ha agafat gust als personatges històrics. Encara viva la seva aventura amb un Buffalo Bill de pistola de fogueig i a l’espera del duel entre Napoleó i el seu germà Josep (Els Buonaparte) que s’estrenarà el 20 de desembre al Teatre Akadèmia, l’actor i dramaturg ha imaginat una nostrada comèdia al voltant del molt noble Jaume I tot convocant l’esperit del rei a qui anomenaven “lo mal mamat” en el plató de rodatge d’una sèrie històrica sobre ell.

El dramaturg Madaula és un gran observador que sol ancorar les seves creacions a realitats que coneix de primera mà. Ho va fer al seu debut com a dramaturg a Coses nostres, on confrontava un director de teatre i un crític; ho va fer a Adossats inspirant-se en un artista qüestionat per la família i ho va fer a Els Brugarol tot recordant els seus orígens sabadellencs. Comèdies totes elles protagonitzades per homes de mitjana edat i les seves contradiccions on equilibra l’humor i la crítica.

Conqueridors és, però, diferent. És una comèdia disparada per conquerir el riure dels espectadors. Una comèdia amb fantasma que neix de les esperes. De les que ell mateix ha viscut quan ha rodat una sèrie. Esperes habitades amb els estereotips de tots els companys que s’ajunten al plató. Hi ha el clàssic productor que vol sang i sexe. Hi ha la regidora que crida (fantàstica Tilda Espluga). Hi ha una refugiada ucraïnesa que fa de netejadora (Mònica Glaenzel). Hi ha una directora molt segura (Vanessa Segura). Hi ha un ajudant de direcció (Moha Amazian), en aquest cas un marroquí que va d’allò més bé per confrontar-lo amb el racisme del rei. Hi ha un actor que no està gens segur de com fer el seu paper de rei (Roger Coma). Hi ha un histriònic Xavier Bertran clavant els riures en cadascun dels quatre papers que interpreta... I hi ha el fantasma de Jaume I, que parla amb un català antic (Ramon Madaula).

Comèdia per passar l’estona d’una tarda de festa major menys hilarant del que presumeix i amb una direcció de Josep Maria Mestres que per moments ens sembla massa continguda i amb aspres transicions que influeixen en el ritme. Funcional espai escènic realista (Ignasi Camprodon) i una correcta interpretació global.