La UIB nomena el director de cinema Agustí Villaronga Doctor Honoris Causa

Agustí Villaronga
ARA Balears
16/12/2021
3 min

PalmaEl Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears ha nomenat aquest dijous Doctor Honoris Causa el director de cinema Agustí Villaronga. Segons han informat en un comunicat, la proposta partia del Consell de Direcció de la UIB, que l’havia aprovada a l’octubre. Amb aquest títol, la universitat illenca ha volgut reconèixer la trajectòria i els mèrits del cineasta mallorquí.

Villaronga va néixer a Palma l’any 1953 i va estudiar Història a Barcelona. Els seus primers treballs foren en la direcció artística, realització de decorats i vídeos de moda, i s’inicià al cinema amb els curtmetratges Anta Dona (1976), Laberint (1986) i Al Mayurka (1980).

El 1987 va dirigir el seu primer llargmetratge, Tras el cristal, seleccionat al Festival de Berlín. Va rebre el premi de la crítica de Mallorca, el Premi Ondas i el gran premi del Festival de Cinema de Barcelona. Dos anys després, amb El niño de la luna, va sorprendre el públic i la crítica al festival de Canes de 1989. Guanyà el Premi Goya al millor guió original i fou nominada als premis de millor director i millor pel·lícula.

El 1992 abandonà la ficció amb el documental Al-Andalus: les arts islàmiques a Espanya, produït per Sogetel i el MoMA de Nova York, i el 1995 adaptà la novel·la de Georges Simenon El pasajero clandestino. Dos anys després, va dirigir 9.99 (1997), coprotagonitzada per María Barranco i Telere Pávez, a mitjan camí entre el cinema negre i el fantàstic. Va ser presentat a diversos festivals, entre d’altres, als de Mont-real, Toronto, Roma, Sitges, l'Havana i al Fantafestival, on va guanyar diversos guardons, a més del Premi Méliès de plata a la millor pel·lícula fantàstica europea.

El treball següent, El mar (2000), va ser una obra important en la seva trajectòria. Adaptació de la novel·la de l’escriptor Blai Bonet, en va escriure el guió amb la col·laboració del també director Antoni Aloy i de l’escriptor Biel Mesquida. El mar va ser nominada a l'Os d'Or en el Festival de Cinema de Berlín. Aquesta nominació li va suposar el reconeixement internacional, conjuntament amb molts altres premis i nominacions rebuts arreu del món, com el Premi Manfred Salzgeber a la innovació.

L’any següent realitzà el fals documental Aro Tolbukhin, dins la ment de l’assassí, on Villaronga juga amb les possibilitats del llenguatge fílmic combinant estils, gèneres i formats. Va ser guardonat amb el Premi Ariel com a millor guió original i nominada a la millor pel·lícula i direcció.

El 2010 estrenà Pa negre, una adaptació de la novel·la del mateix títol de l’escriptor Emili Teixidor, una història centrada en la infància i adolescència d'un al·lot durant els foscos anys 40. Nora Navas guanyà la Conxa de Plata a la millor actriu en el Festival de Cinema de Sant Sebastià i 9 premis Goya (entre els quals, el de millor direcció) d'un total de 14 nominacions. Pa negre va ser seleccionada per competir per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El 22 de juliol del 2011 va ser premiat amb el Premio Nacional de Cinematografía i el següent va ser un any de guardons per a la seva trajectòria, com el premi honorífic del Festival Internacional de Cinema i Arts Escèniques Gai-Lesbo i Trans de Bilbao (Zinegoak), el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya i un homenatge de l’Spanish Cinema Now a Nova York..

Després de la biografia d’Eva Perón per a la televisió, Carta a Eva (2012), i el documental El testament de Rosa (2015), homenatge a l’actriu Rosa Novell, va dirigir Incerta glòria, film basat en la novel·la de Joan Sales, guardonada amb 8 premis a la X edició dels Premis de Cinema Gaudí.

La seva darrera produccióEl ventre del mar (2021), ha estat guardonada amb sis premis al Festival de Cine de Màlaga, entre els quals la Bisnaga d’Or a la millor pel·lícula, així com a millor director i millor guió. Villaronga també ha treballat al teatre. Ha duit a l’escena obres de Colm Tóibín, com El testament de Maria (2014), i Clitemnestra (2021), basada en l’obra La casa dels noms, d’aquest mateix autor.

stats