La consellera de Cultura anuncia el 2% del pressupost per al 2025, inclosa Política Lingüística

Barcelona"La cultura és el nervi de la nació", ha afirmat la consellera de Cultura Sònia Hernández Almodóvar, per descriure el pes simbòlic que té el seu departament, durant la presentació de les línies mestres culturals d’aquesta legislatura. Per descriure’n el pes real, Hernández assegura que s’assolirà el 2% del pressupost per a Cultura el 2025, si s'aproven els números, un compromís que, de fet, és fruit del pacte entre ERC i PSC. Fins ara, Cultura havia assolit l'1,5% del pressupost, inclosa la política lingüística, que en aquesta legislatura compta amb conselleria pròpia. Hernández confirma que aquest 2%, per ara, inclourà encara els dos àmbits, llengua i cultura. "Tenir més recursos és indiscutible que dona fruits", deia.

Els projectes més vistosos de la legislatura seran l'obertura de la Foneria i la Casa de les Lletres, la creació d'unes reserves mancomunades per als fons nacionals, noves beques per a la creació i l'impuls d'un Pacte Nacional per la Cultura. La direcció de les Institucions de les Lletres catalanes s’anunciarà aviat.

Paraigües: els drets culturals

"Volem posar la ciutadania al centre de les polítiques culturals", defensa Hernández al costat del secretari general, Josep Maria Carreté, i davant de tot el seu equip a la conselleria. "Volem que els ciutadans d’aquest país llegeixin més llibres, omplin els teatres, els cinemes i els museus, que escoltin més música, creïn més i participin en aquestes expressions culturals", afegeix. Per a la consellera, la cultura té "un context favorable", tant per consens polític com per les xifres rècord en arts escèniques, cinema en català i música en viu. El paraigua de la legislatura serà la llei dels Drets Culturals, que s’aprovarà el 2025, i l’objectiu que ha anunciat aquest divendres és la voluntat de signar un Pacte Nacional per la Cultura. També afirma que està sobre la taula repensar el CoNCA.

La consellera marca cinc eixos clau per àrees i, en primer lloc, hi situa garantir els drets culturals: "Que tothom i a tot arreu del país tingui accés a equipaments i serveis culturals", afirma. Un dels camins serà ampliar el programa que porta les arts a les escoles i també la creació d’un programa específic per a persones amb rendes baixes i un altre d’acompanyament a persones grans. Es crearà una Taula de Participació Cultural de Catalunya per donar veu a la cultura de base i es crearan Consells Socials als equipaments públics.

Nous equipaments

En segon lloc, la consellera afirma que cal "consolidar un sistema cultural fort i ben vertebrat" revisant el pla d’equipaments culturals de Catalunya de cara a la pròxima dècada. El repte és articular la xarxa d’equipaments locals de km 0 i obrir una nova línia per equipar-los. La Foneria, l’espai dedicat a arts digitals, i La Casa de les Lletres, situat al Palau Requesens, seran els dos nous equipaments nacionals que s’inauguraran aquesta legislatura, previsiblement l’any 2027. Sobre el Museu Thyssen de Barcelona, privat i situat al cinema Comèdia, ha celebrat que existeixi sempre que no "perjudiqui" el futur museu de Sant Feliu de Guíxols, que té fons públics.

En tercer lloc, es vol impulsar la creació artística i projectar internacionalment. "Cal treballar en la primera baula de la cadena de valor de la cultura", afirma Hernández, que també va anunciar noves beques per a la creació en tots els àmbits, també en la cultura d’arrel i la literatura. En concret, en aquest àmbit volen incentivar la diversitat, amb un pla pilot que creï nous referents provinents d'altres realitats, tant d'ètnia com de classe o context. Es crearà una xarxa de residències per a la creació, sense concretar si se’n produiran de noves, i també un pla d’emprenedoria cultural per acompanyar les iniciatives del sector.

Reserves mancomunades

En quart lloc, Hernández afirma que el "patrimoni ha de ser un eix d’identificació col·lectiva". L’objectiu és posar aquesta riquesa a l’abast dels ciutadans i adaptar-la al segle XXI, com ara amb els nous projectes immersius. L’ampliació del MNAC a Montjuïc és la gran aposta de l'àmbit i s’hauria d’inaugurar el 2029. Es vol millorar "el relat" de la col·lecció nacional i crear unes reserves mancomunades, més endreçades i úniques per a tot el país. També s’aprovaran les lleis de patrimoni cultural i patrimoni immaterial.

I finalment, el cinquè objectiu és enfortir la cultura digital audiovisual perquè Catalunya sigui epicentre de les arts digitals i els videojocs i perquè aporti la seva mirada audiovisual al món. Per això, s’ampliaran els ajuts a sèries i pel·lícules en VO catalana que "està donant molt bon resultat", ha dit citant Això no és Suècia, Casa en flames i El 47. També es vol normalitzar l’ús de la llengua en aquest sector treballant amb els cinemes. El projecte icònic en l'audiovisual continua sent el Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs.