La consellera Ponsa proposarà que la cultura sigui un bé essencial

BarcelonaLa consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha estrenat el càrrec amb dues notícies que responen a algunes de les demandes de l'ecosistema cultural. Divendres, en la inauguració de la 69a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, que s'està celebrant al passeig de Gràcia de Barcelona, Ponsa va avançar que el Govern "té molt a punt" l'aprovació d'una mesura que suavitzarà la limitació de l'aforament dels espais escènics que no són a l'aire lliure, que podran passar del 50% al 66% o al 70%. Segons Ponsa, ja hi ha l'acord entre els departaments de Salut i Interior, que és necessari perquè ho aprovi el Procicat. "És una bona notícia, tot just comencen les temporades escèniques i no és el mateix fer-ho amb un aforament o l'altre", va dir la consellera, que també va explicar que preveu portar dimarts al consell de govern la declaració de la cultura com a bé essencial.

Ser o no ser un bé essencial va determinar quines activitats econòmiques podien seguir obertes quan es va decretar l'estat d'alarma. Evidentment, ser considerat essencial no implica barra lliure, sinó complir els protocols sanitaris. Per això al març i a l'abril hi havia limitacions d'aforament en els establiments alimentaris, per exemple, que entraven dins la categoria d'essencials. Si finalment la Generalitat tira endavant la proposta de Ponsa, que la cultura fos essencial comportaria que en el cas d'un empitjorament de la pandèmia hi hauria espais cultural que no caldria tancar. La comparació amb l'establiment alimentari seria especialment pertinent en el cas de les llibreries, per exemple. Tanmateix, falta saber si ser considerat essencial tindrà més recorregut i implicarà també que els treballadors culturals, independentment de la seva condició contractual, puguin rebre ajudes públiques de manera automàtica, o que les empreses culturals tinguin accés real als crèdits.

Canvis d'aforament en la pandèmia

Arribar a un aforament del 66% en espais escènics tancats (amb tothom assegut, amb mascareta i amb circuits segurs d'entrada i sortida) és un dels horitzons que preveu l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), sempre amb tothom assegut amb mascareta, una butaca de separació entre grups de convivència i circuits segurs d'entrada i sortida. Adetca havia plantejat a l'abril obrir al setembre amb el 100% de l'aforament, però l'evolució de la pandèmia va dur l'associació teatral a assumir el 66% com a escenari responsable i realista. Si el Procicat dona el vistiplau, el Govern podrà autoritzar aquest increment del percentatge d'ocupació dels espais escènics tancats, però caldrà veure quina decisió es pren respecte a les sales de concerts i les discoteques, espais culturals que es col·loquen en la categoria de l'oci nocturn. En aquests casos, ¿a quin aforament s'aplicaria el 66%, al de la sala amb el públic dret o al de la sala amb cadires i distància? Cal recordar que, ara com ara, només s'autoritzen espectacles amb el públic assegut.

L'aforament ha ballat prou en els últims quatre mesos, des que a finals de maig es van permetre concerts en espais tancats i per a aforaments no superiors a 30 persones sempre que no superessin el terç de la capacitat. Així van ser, per exemple, les actuacions de Clarence Bekker a la sala Jamboree de Barcelona el 28 de maig. El desconfinament per fases decretat pel govern espanyol especificava que en la fase 3, la prèvia a la nova normalitat o a la represa, es podien fer concerts per a menys de 800 persones, amb tothom assegut, a l'aire lliure i mantenint la distància necessària, que l'aforament permès en teatres, cinemes, auditoris, llibreries i museus era del 50% i que les sales d'arts escèniques i musicals podien acollir activitat amb una limitació d'un terç de la capacitat. Carmen Zapata, gerent de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Asacc), ja advertia aleshores d'un problema: "Si obrim la sala amb un terç de l'aforament ens obligaran a aixecar l'ERTO, però ¿haurem de tenir el 100% de la plantilla amb poc més del 30% de l'activitat?"

Acabada la fase 3, en alguns llocs a empentes i rodolons, a mitjans de juny la Generalitat va obrir l'aixeta: a partir del 25 de juny, en espais a l'aire lliure s'autoritzava "un màxim de 2.000 persones dretes o 3.000 persones en seients assignats en espais limitats no permeables entre si", i als edificis i espais tancats, incloses fires i congressos, un màxim de 1.000 persones dretes o 2.000 persones en seients assignats. Sempre amb 1,5 metres de distància de seguretat profilàctica. L'aforament, per cert, no té tant a veure amb la gent que cap en un espai com en el volum de gent que pot desallotjar l'espai en un temps determinat sense aglomeracions. "No ens preocupa que una sala estigui al 50% o al 100% de l'aforament, sinó que no hi hagi aglomeracions. Dins les sales, i també durant les cues i quan no es pugui mantenir la distància, l'ús de la mascareta serà habitual i majoritari", assenyalava a principis de juliol el subdirector de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado.

D'acord amb les mesures de la primera setmana de juliol, els teatres, els cinemes i les sales de concerts podien obrir amb el 100% de l'aforament. Ja no es parlava de grup convivencial, sinó de grups de contacte habitual. I si no es podia mantenir la distància de seguretat tothom estava obligat a utilitzar mascareta. Sembla la prehistòria, però era el 3 de juliol. Adetca va veure amb bons ulls aquelles mesures, perquè no estigmatitzaven la cultura. Tanmateix, la majoria de cinemes, teatres i organitzadors de concerts es mantenien prudentment en un escenari de fase 3, amb aforaments del 50% i 800 espectadors asseguts com a màxim a l'aire lliure. Així ho van fer festivals com el Grec, el de Porta Ferrada, el de Pedralbes i el Cruïlla, entre d'altres.

Només cinc dies després, quan ja feia una setmana que hi havia brots importants al Segrià, el Govern va ordenar l'obligatorietat de l'ús de la mascareta en qualsevol espai públic, sigui obert o tancat, i malgrat que es poguessin mantenir els dos metres de distància. El que s'havia aprovat uns dies abans ja no s'ajustava exactament a la nova normalitat. L'evolució de la pandèmia dibuixava una línia ascendent i diferents brots a l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona se sumaven al del Segrià. El desconcert, i el fet que la cultura no fos un bé essencial, va dur a les restriccions dictades el 17 de juliol: entre altres coses, quedaven suspeses totes les activitats culturals i de l'oci nocturn a l'Hospitalet de Llobregat, el Segrià, la Noguera, Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana barcelonina.

Entre l'estira-i-arronsa entre diferents administracions, i sobretot la bona feina de molts agents cultural que van consolidar les mesures profilàctiques, l'activitat cultural va anar recuperant-se a poc a poc, però amb l'assumpció de restriccions d'aforament i mesures el cost de les quals repercuteix en la viabilitat de molts projectes. L'oci nocturn i les sales de concerts, però, en van ser els grans damnificats, perquè no van poder reobrir. Els indicadors pandèmics van créixer, fins que a finals d'agost van començar a estabilitzar-se, sempre dins de paràmetres que cal vigilar atentament. Ara com ara, amb tot el s'ha après del coronavirus, hi ha prou elements per garantir esdeveniments culturals segurs, o si més no per minimitzar el risc de contagi. El primer pas de l'administració és ampliar l'aforament, sense perdre la perspectiva pandèmica: no hi ha passos irreversibles.